Stare in libreria, quindi, è un po’ come stare su un campo di battaglia. Forse per questo Montroni è da sempre abituato a circolare tra banchi e scaffali a libraria chiusa, di prima mattina, acompagnato solo dalla musica classica in filodiffusione, una specie di Enrico V prima della battaglia.
Efectivament, Vendere l’anima és un manual per aprendre l’ofici on l’autor es complau a elevar a rang de norma els detalls adquirits amb l’experiència. El capítol 2, “Organizzazione del lavoro in libreria” acaba amb el punt 2.5: “La polvere”, on treure la pols és un pretext per recórrer la llibreria:
Si spolvera al mattino, durante la prima mezz’ora di apertura, dall’alto verso il basso, seguendo il senso orario. Spolverando, il libraio si trova a scoprire e memorizzare dove sono collocati i libri, li conosce fisicamente: è quindi un’operazione necessaria, non solo per il riordino del punto di vendita (piccolo, medio o grande que sia), ma anche per conoscere meglio i volumi presente nel proprio settore, formarsi una visione d’insieme e capire dove e come è necessario operare per rifornire, rendere, rigenerare o riposizionare.
Hi ha dies que arribo a la llibreria força estona abans d’obrir. Acompanyat solament per la música que he triat prèviament a casa, obro els ordinadors, miro l’agenda, faig un primer cop d’ull al correu electrònic, organitzo les comandes i, finalment, volto per la llibreria; vigilo que els llibres estiguin còmodes als prestatges i sobre les taules. Un recorregut “tra banchi e scaffali” que fem de manera diferent però amb un mateix gust pels detalls, o com diu el mateix Romano Montroni:
La qualità è il risultato di tante piccole azioni comportamentali in una struttura di vendita; può derivare da un sorriso o dalla capacità più specifica di riuscire a trovare un libro, di fornire un servizio. È una cultura delle piccole cose che non può essere trasmessa per iscritto, ma che richiede — semplicemente — di affrontare con umiltà tutto quello che sucede ogni giorno in una libreria; è il fruto di un insieme di elementi ben equilibrati fra loro.
10 comentaris:
Ja saps que tinc el mal costum de llegir els teus textos sobre llibreries i traslladar-los a l'experiència del dia a dia d'una biblioteca, amb totes les diferències que hi ha. Però és que això que explica Romano Montroni sobre la polvere és el mateix que ens passa a les biblioteques quan endrecem els llibres que s'han consultat o ens han tornat: de tant passar una vegada i una altra pels mateixos prestatges acabes coneixent-ne els habitants i fins i tot, amb un cop d'ull, saber què hi ha i què hi falta.
Ser amable és ben bé un acte heroic, en segons quins casos (ho dic perquè ahir vaig rellegir-ho d'uns versos del poeta basc Kirmen Uribe, molt i molt recomanable, i jo treballo en una llibreria on la majoria de clients no et deixen ser amable, bé perquè són uns brokers de la vida i en comptes de demanar-te informació sembla que t'hagin d'escupir, bé perquè insisteixen quimèricament en demanar coses que no es poden trobar o que en el moment no tens).
M'agrada no usar l'ordinador per trobar un llibre, moure'm, caminar entre els prestatges sabent quin és l'ordre dels llibres, polir els prestatges, acompassar les taules, ordenar el caos del món des d'una llibreria.
Una lectura obligatòria per a llibreters i per a «llibreristes».
Suposo, Ferran, que en època d’exàmens també et deus preparar per a la battaglia. Encara que ara la batalla la tens amb el trasllat, fins a la victòria final de l’ordre alfabètic!
Quina expressió, col·lega anònim: “brokers de la vida”! No sovintegen tant a la meva llibreria, però déu n’hi do quan ensopego amb algun d’aquests! D’altra banda, l’ordinador s’ha convertit en una eina imprescindible, encara que hi ha centenars de títols perfectament acomodats entre les neurones.
És un llibre molt especialitzat, jaussenc, amb tot de quadres, estadístiques, estratègies, etc., fruit de la seva experiència docent a la Scuola per Librai Umberto e Elisabetta Mauri. Si fins i tot et diu la manera correcta d’espolsar els llibres! Cal ser molt “llibretista” per llegir-lo sencer.
Salutacions cordials
Un altre batalla és la batalla de les petites o mitjanes biblioteques domèstiques.
La batalla domèstica de l'espai, i les víctimes... els llibres rebutjats que ningú vol ni recull. Aquesta és una veritable batalla amb morts, amb baixes.
Si els altres membres de la família no tenen la passió "llibresca", la batalla es trasllada a l'interior de nosaltres.
Quan porto llibres a la deixalleria, després d'haver-los passat pel garatge on de tant en tant se'm mullen, noto que una part del meu temps ja és mort... Són moments tardorals, i sóc conscient que ningú més gaudirà d'aquelles pàgines que a mi em digueren tantes coses.
Després de retorn a casa em miro els sobrevisquents, i em pregunto ¿fins quan?.
Tinc cinc fills, i tots estimen l'art i les ciències, la història i el pensament. Són gent inquieta, però rares vegades s'acosten a la meva bibilioteca si no és per obligació. Avui beuen d'altres fonts... i des de que el Gogel ens posarà a l'abast les bibliotecques d'Oxford i Cambridge, la batalla que m'espera és definitiva.
No sé llibreter, però m'omple de melangia el teu ofici delicat.
Podem tenir totes les pròtesis digitals que vulguem, A.M.G., però l’ésser humà és “analògic”, com el llibre. Després navegar per la xarxa, d’usar l’ordinador per a la feina i per al lleure, amb els salts d’un lloc a l’altre, d’un programa a l’altre i amb un temps que transcorre en el vertigen de l’instant virtual, el llibre permet escapar de tot això perquè imposa el seu propi temps i la seva pròpia atenció. Que el llibre no es pugui clicar ens recorda els nostres propis límits.
També hi ha immensos cementiris digitals que mai més no visitarà ningú perquè no estan indexats enlloc. Volem saber massa i acumulem amb l’esperança d’entendre alguna cosa.
L'alfabètic és l'últim pas, Llibreter, que abans tenim la CDU i dues classificacions més... i ordenar-les quan algú altres les ha barrejat pot ser esgotador ;-) Ara el trasllat ja ha acabat, només ens hem de barallar amb les mancances, com la manca d'espai pe créixer.
El missatge d'A.M.G. fa mal i tot. No he llençat cap dels meus llibres i no sé si tindria forces per fer-ho...
En fecha 2 de octubre de 2006, zarpó de puerto desconocido una embarcación sin bandera que la identifique: SHANGRI-LA. DERIVAS Y FICCIONES APARTE.
A A.M.G., abans de llençar un llibre, considera aquesta alternativa:
http://www.bookcrossing.com/
Benvingut a la blocosfera, Shangri-la.
Hi ha una altra alternativa perquè no morin els llibres que ja no volem acumular: interlibros.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada