dilluns, de setembre 25, 2006

Pacte d'estil

. dilluns, de setembre 25, 2006

A l’Aeroplà del Raval, La Segona Perifèria, El ribot o Vilaweb ja han escrit sobre el nou número de Paper de vidre, un monogràfic dedicat a “La ciutat en trànsit”. Precisament, ara fa un any que vaig col·laborar a la revista digital amb “Un suplement de simulacre”, on afirmava això dels suplements culturals:

Els diaris amb la seu a Madrid, i que també ofereixen una edició catalana, no esmenten mai la traducció al català, quan n’hi ha, dels llibres publicats en espanyol. D’acord que sovint no es distribueixen alhora i que l’assumpte es complica força amb la diversitat d’edicions de molts clàssics. D’acord també que anotar les traduccions al basc o al gallec, o decidir la ubicació i la denominació de les edicions publicades al País Valencià, pot emprenyar els dissenyadors i tipògrafs. No hem d’oblidar, però, que en el cas de Babelia, suplement d’El País, són desenes de milers els lectors que també llegeixen en català.

Tot i que la informació bibliogràfica que apareix als suplements culturals no era el símptoma principal del simulacre homogeni, cal dir que les coses han canviat una mica en aquest aspecte puntual. Malauradament, no conservo els exemplars dels darrers lliuraments i no puc datar a partir de quin moment s’ha rectificat la pràctica de no esmentar altres traduccions diferents de l’espanyola. La darrera edició de Babelia permet, però, observar un comportament força curiós. Aquest dissabte, 23 de setembre, hi apareixia una crítica d’Un home sense pàtria de Kurt Vonnegut signada per Rodrigo Fresán, on s’ofereixen les dades de les traduccions a l’espanyol i al català. A "Una célula muy especial" també s'esmenta «“la novela interrumpida Timequake”, sí en versión catalana de 2003» sense precisar, però, que es tracta de Salt en el temps, publicada per Angle editorial.

A la pàgina 10 hi ha una crítica de La piel y la princesa, de Sebastià Alzamora, on s’esmenta en dues ocasions que l’autor és mallorquí però on no apareix enlloc la paraula «català». Pot semblar una fotesa, però si tenim en compte que respecte a l’edició de Columna d’Un home sense pàtria es dóna la informació que es tracta d’una «traducción al catalán de Joan Solé», el fet que a La piel y la princesa només aparegui «traducción de Eduard Gonzalo» indicaria que el llibre d’estil de Babelia encara no recull les instruccions per donar les dades bibliogràfiques de manera homogènia. Que això és així ho confirma el fet que també a la pàgina 10 apareix la crítica d’Herba d’enamorar de Teresa Moure, on solament s’esmenta la traducció espanyola de Lumen, sense donar les dades de les edicions gallega i catalana, encara que sí apareix el nom la llengua en què va ser escrita quan s’indica que la novel·la ha merescut el «Premio de la Crítica en gallego».

Amb aquestes dades és impossible esbrinar si el canvi respon a la voluntat de tractar amb el mateix respecte totes les editorials, independentment de la llengua en què publiquin els llibres. La manca d’un criteri clar a l’hora d’oferir les dades bibliogràfiques indicaria que encara no s’ha recollit aquesta iniciativa al llibre d’estil de Babelia. Una altra possibilitat és que es tracti d’una cosa excepcional, una condició imposada pel grup editorial que pacta amb Babelia l’aparició d’una crítica determinada.

6 comentaris:

Geococcyx ha dit...

Sr. Llibreter, vostè ho sabrà millor que jo. Les traduccions del català al castellà són especials: tradicionalment es venen malament, i crec que les editorials són les primeres interessades en vendre-les "com si fossin" originals en castellà (si cuela, cuela). Tinc una versió castellana de "Una primavera per a Domenico Guarini", on no s'indica enlloc que sigui una traducció (crec que la va traduir Luisa Colomer). Tinc la curiositat de saber si això passa sovint (per exemple, no posar en el llibre el títol original de l'obra en català).

Pel que fa "La piel y la princesa", a Lecturalia sembla que no saben l'idioma original de l'obra:
La piel y la princesa

I tampoc el títol original de "Pandora al Congo":
Pandora en el Congo

Vaig veure la versió castellana de "Pandora" aquest estiu, i crec que no hi venia el títol original.

Els crítics dels diaris entren també en aquest joc??

Tirant al cap ha dit...

Benvolgut Llibreter, fa bé de (re)denunciar aquest fet. Jo em canse de fer didàctica allà on puc, però no hi ha mans. Fa tanta ràbia publicar un llibre en català i veure que només en ressenyen l'edició castellana...!
Ens ha passat recentment amb El mar, de Banville. Ni rastre en l'ABC o La Razón (això era esperable: no ho fan mai), però tampoc en el Babelia ni en el Qué leer, tot i que sabien perfectament que hi havia l'edició de Bromera. Per què ocorre això? No vull ser mal pensat, però...
El cas és que moltes vegades depén únicament de la voluntat del crític. M'ho confessava un professional del ram que col·labora al Babelia: les dades que hi posa són les que finalment apareixen. I, si aquesta persona no sap que hi ha edició catalana o no ho vol saber, doncs no apareix i en pau.
Quina diferència amb la pulcritud d'El Periódico, per exemple, que arriba fins l'extrem de canviar la coberta i l'ordre de les editorials depenent de si la ressenya es publica en la versió castellana o catalana del diari. Jo ho vaig descobrir amb l'"Home sense nom" de Suso de Toro: a El Periódico en castellà apareixia la coberta de l'edició de Lumen i la referència a Lumen en primer lloc; en la versió catalana del diari, la coberta era la de Bromera, i la referència a Bromera i al traductor (Carles Miró) apareixia en primer lloc. Un 10 per als responsables d'aquest suplement!

lecturalia ha dit...

En referencia al comentario de Geococcyx, informar que ya se han agregado los títulos originales tal cual indicaba y pedimos mil disculpas por su ausencia. A modo de disculpa, aunque sin pretender justificarnos por ello, queremos comentar que tampoco en los libros en otras lenguas se suele indicar el título original por el trabajo que eso conlleva. De todas formas, periódicamente se revisan los autores para mejorar sus datos y los de sus obras. En cuanto a la reflexión del post, la comprendemos y pese a que en nuestro caso somos una comunidad de lectores (en castellano) muy joven y por tanto las reseñas las hacemos sobre las ediciones en castellano, asumimos nuestra parte de culpa y nos comprometemos a cuidar de ahora en adelante los datos bibliográficos de las obras de autores en lengua catalana, indicando la fecha de publicación de acuerdo con la edición original en catalán y el título original de la obra.

Siendo conscientes de que este blog es en catalán, reconocemos nuestra ignorancia y nos disculpamos nuevamente por no poder hacer este comentario en la rica lengua de Ramon Llull, Ausiàs March, Josep Plà, o del propio Albert Sánchez Piñol.

Esperando que acepten nuestras humildes disculpas les mandamos un saludo,
Equipo lecturalia.com

Geococcyx ha dit...

A Lecturàlia: gràcies per la resposta i per l'actualització de les pàgines que enllaçava. Si la informació del títol original no la dóna l'editorial, podeu anar a la fitxa de l'escriptor al web de l'AELC:

Pàgines d'autors i autores

No hi són pas tots, però suposo que la majoria. I es pot accedir a la seva bibliografia original i traduccions. Per exemple:

Obra de Carme Riera

El llibreter ha dit...

És veritat, Geococcyx: moltes traduccions del català a l’espanyol amaguen la llengua d’origen. En aquest bloc ja n’hem parlat en moltes ocasions. És una estratègia comercial que s’avança a un hipotètic rebuig; és a dir: entrem de ple en les rebaixes acomplexades tan habituals respecte a la llengua ornamental del país. La diferència és que a les revistes i suplements culturals s’amaga deliberadament informació. Es tracta d’una forma banal de censura; banal en el sentit que no s’hi pensa. O això sembla. El cas de Lecturalia és diferent: hi ha l’opció de completar la fitxa; és un lloc obert.

El Periódico demostra que és possible donar tota la informació, Joan Carles, i m’alegra l’elogi que en fas. En el cas que comento d’Un home sense pàtria, sospito que si s’hi esmenten les dues edicions deu ser perquè es tracta d’una crítica pactada, com tantes altres, i Planeta (Ediciones del Bronce i Columna) hauria exigit que apareguessin les dues referències bibliogràfiques, contra la pràctica habitual de Babelia. Sobre això d’esmentar la llengua original hi ha una anècdota ben curiosa: a la crítica de L’home sense nom a Benzina no s’esmentava la traducció de Bromera i s’hi afirma que el títol original és Hombre sin nombre; al número següent van rectificar parcialment gràcies a la carta d’un lector i van esmentar l’edició de Bromera, però no van corregir quin és el títol original. La part més divertida de tot plegat és que, a la crítica, Jordi Llavina havia organitzat una frase que no venia gaire a tomb per poder introduir-hi un... (sic)!

D’altra banda, el crític no té l’obligació de llegir totes les traduccions, i a la seva crítica fa bé de comentar només la que ha llegit. Això no ha de ser obstacle, però, per esmentar també les altres edicions, si n’hi ha. Trobo que són coses diferents.

Lecturalia: si al llibre no hi ha indicacions sobre la llengua d’origen, és lògic que no les poseu. El vostre cas, com deia, és diferent perquè és una pàgina on tothom que s’hi registri pot rectificar alguna dada. T’agreixo molt la teva resposta.

Si algun crític té un dubte bibliogràfic també pot consultar algun llibreter català, oi? :-)

Tirant al cap ha dit...

Quina coincidència. És com si algú escoltara les nostres plegàries. Avui El País, en la secció de Cultura (no al Babelia) publica una entrevista amb Suso de Toro sobre el seu últim llibre. La signa un periodista gallec (potser ací estiga la clau) i cita les tres edicions que hi ha fins el moment "Lumen, en castellano; Xerais, en gallego; Bromera, en catalán". Una prova més del poder d'aquest bloc!
;-)