Diumenge no hi havia gaire gent al centre de Barcelona. La pluja escassa i persistent del migdia segurament va dissuadir els consumidors d’aprofitar que els comerços eren oberts. Per això em va sorprendre, i em va alegrar, que a la Setmana del Llibre en Català, a la Plaça de Catalunya, hi haguessin tants lectors. Si bé la nova ubicació no és tan acollidora com les Drassanes, sembla que el canvi ha donat bons resultats, és més senzill arribar-hi. Un grup força nombrós de nens escoltava un conte. Els pares s’esperaven discretament o aprofitaven per tafanejar una estona. Dues cues de compradors a les caixes. Mirar llibres durant una hora en un dia festiu, mirar quins llibres mira la gent, anotar alguns que oficialment estan exhaurits per comprovar-ho l’endemà, deformació professional.
Milers de llibres de fons exposats com si fossin novetats “molts encara amb la pols dels magatzems, les taques del temps a les cobertes i el groc senil del paper”, tal com vaig escriure l’any passat. No hi ha clíniques per rejovenir els llibres de fons. Hi ha tallers que enquadernen i restauren llibres antics d’un cert valor —incloent-hi l’afecte—, però si només queden uns pocs exemplars d’un títol, segurament són els que pateixen les taquetes d’òxid i el paper esgrogueït, els que han quedat arraconats fins que han esdevingut els únics disponibles: no hi ha res fer. A la llibreria també tenim llibres així, que contrasten amb l’aspecte impecable dels més recents. De vegades algun client demana si podem encarregar-li un exemplar diferent, l’aviso que segurament arribarà amb un aspecte semblant, i efectivament és així. La bona notícia, desapercebuda sempre, és que hi hagi editorials que encara els mantinguin al catàleg en comptes de convertir-los en pasta de paper.
La Setmana és una ocasió excepcional per recuperar el lloc que havien ocupat anys enrere, ni que sigui durant uns pocs dies. Dubto, però, que hi haguessin els 60.000 títols diferents que els mitjans de comunicació s’han apressat a acceptar com a xifra d’assistència llibresca. Haurem de demanar a Contrastant que ofereixi una quantitat més creïble. Potser és que l’èxit de vendes dels primers dies ha sorprès els organitzadors i diumenge encara no havien pogut omplir els buits. Potser és que hi ha menys espai d’exposició. Potser és que falten editorials: hi ha unes poques amb bona part del catàleg sobre les taules i d’altres poc o gens representades; sobretot falten editorials de fora de Catalunya. En qualsevol cas, em va resultar profitós acostar-m’hi, ni que fos per trobar-me alguns títols que ja vaig comprar fa anys i per considerar que potser ja toca llegir-ne algun.
Milers de llibres de fons exposats com si fossin novetats “molts encara amb la pols dels magatzems, les taques del temps a les cobertes i el groc senil del paper”, tal com vaig escriure l’any passat. No hi ha clíniques per rejovenir els llibres de fons. Hi ha tallers que enquadernen i restauren llibres antics d’un cert valor —incloent-hi l’afecte—, però si només queden uns pocs exemplars d’un títol, segurament són els que pateixen les taquetes d’òxid i el paper esgrogueït, els que han quedat arraconats fins que han esdevingut els únics disponibles: no hi ha res fer. A la llibreria també tenim llibres així, que contrasten amb l’aspecte impecable dels més recents. De vegades algun client demana si podem encarregar-li un exemplar diferent, l’aviso que segurament arribarà amb un aspecte semblant, i efectivament és així. La bona notícia, desapercebuda sempre, és que hi hagi editorials que encara els mantinguin al catàleg en comptes de convertir-los en pasta de paper.
La Setmana és una ocasió excepcional per recuperar el lloc que havien ocupat anys enrere, ni que sigui durant uns pocs dies. Dubto, però, que hi haguessin els 60.000 títols diferents que els mitjans de comunicació s’han apressat a acceptar com a xifra d’assistència llibresca. Haurem de demanar a Contrastant que ofereixi una quantitat més creïble. Potser és que l’èxit de vendes dels primers dies ha sorprès els organitzadors i diumenge encara no havien pogut omplir els buits. Potser és que hi ha menys espai d’exposició. Potser és que falten editorials: hi ha unes poques amb bona part del catàleg sobre les taules i d’altres poc o gens representades; sobretot falten editorials de fora de Catalunya. En qualsevol cas, em va resultar profitós acostar-m’hi, ni que fos per trobar-me alguns títols que ja vaig comprar fa anys i per considerar que potser ja toca llegir-ne algun.
3 comentaris:
No sé quin seria exactament l’equivalent a València d’aquesta Setmana, però supose que allò que anomenen el Saló Valencià de Llibre (amb el joc habitual respecte del lloc que ha d’ocupar l’adjectiu en el sintagma...). En qualsevol cas, dels tres esdeveniments anuals d’aquestes característiques que se celebren a la ciutat, jo diria que el Saló és el menys rendible per a llibreters i editors (si fem cas d’allò que ells mateixos diuen cada any); en canvi, és on més llibres acostume a comprar: normalment, exemplars que estan en aquella terra de ningú que no cobreixen ni la llibreria diguem-ne normal ni la del llibre de vell pròpiament dit.
I al contrari: la Fira del Llibre és, segurament, la més profitosa des del punt de vista dels venedors; però es nodreix bàsicament de novetats i, per tant, acostume a eixir-ne amb les mans buides.
jo vaig anar-hi dissabte i em va sorprendre la quantitat de persones que miravem llibres de poesia (normalment som poquets...)
en fi... vaig trobar un llibre que em va atraure (i que va voler venir amb mi)... i un altre d'una amiga (que no sabia pas ni que existís)
me'ls vaig comprar... així com un parell de contes esgrogueïts per la meva filla i un parell de llibres pel meu fill gran
em va agradar trobar tota aquesta varietat que ja sembla oblidada
salutacions, llibreter
Bé, a Barcelona hi ha també un Saló del Llibre i la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió, i el Líber cada dos anys, a banda de la Setmana del Llibre en Català. I Sant Jordi, és clar. El Saló del Llibre em va resultar molt útil perquè em va permetre tractar qüestions de distribució i descobrir títols que d’una altra manera no hauria sabut ni que existeixen. A veure si enguany puc escapar-me a veure el Saló del Llibre de València. Els teus comentaris em van fer sentir molta curiositat, Pere.
Darrerament noto que creix l’interès per la poesia, Mar. No sé si serà casualitat, una apreciació subjectiva i sense fonament o què, però diria que sí, que és cert.
Publica un comentari a l'entrada