dijous, de gener 05, 2006

Ou Brossa

. dijous, de gener 05, 2006

Poques vegades m’ha entristit tant la mort d’un poeta com la mort de Joan Brossa, el 30 de desembre de 1998. Els comissaris de l’excel·lència us diran que era un poeta menor, i jo us dic que m’és ben igual. No tan sols m’agrada la seva obra juganera, compromesa, punyent i diversa, m’agradava també una cosa tan difícil de quantificar i certificar com l’actitud. No és una categoria crítica i no la trobareu als llibres de text, però no em puc estar de dir que em resultava francament simpàtic. Per això em vaig emocionar quan els Reis em van portar l’Ou amb dos rovells de Joan Brossa. Sé que no caldria precisar-ho, però per si de cas recordaré que els ous de dos rovells són els que ponen les gallines. L’Ou amb dos rovells és una figura de ceràmica de color verd que conté dos llibrets: Tria de poemes conversables i Tast de poemes objecte. Em consta que els Reis van haver d’emprar a fons les seves eines de recerca per trobar-ne un.

Mesos més tard, el Teatre Lliure estrenava Cantonada Brossa. El públic havia de recórrer tot l’edifici del carrer Montseny per gaudir d’una selecció de peces teatrals de Joan Brossa. S’hi sortejava un Ou amb dos rovells. Llavors ens va sorprendre, però avui em sembla ben lògic: ens va tocar a nosaltres. Així que ara tenim dos ous amb dos rovells. I copio això i somric:

Pas de lluna (fragment)

La roca on recau la lluna clara
i en boques de fogons dintre les cases
un gall ha post un ou de closca verda,
de closca verda.


Jo ja he fet la carta als Reis. No tan extensa com a can Jauss, però és segur que amb la mateixa il·lusió. Avui toca anar a dormir d’hora...

10 comentaris:

tina vallès ha dit...

Comparteixo amb tu l'admiració pel Brossa i també la tristor per la seva mort, que em va revoltar per absurda (caure per una escala!).

subal ha dit...

Per cert, fa mil anys que aquest teatre roman tancat...

Anònim ha dit...

Recordo amb carinyo els itineraris de la Cantonada Brossa. I Brossa.

ea! ha dit...

m'ha vingut al cap una truita ben verda, volem el lliure de gràcia a tota màquina, els meus llibre de reis han estat fotogràfics, bon ull que tenen els reis!

el llibreter ha dit...

Així comença Dial-A-Song: 20 Years of They Might Be Giants; de la primera cançó, 'Birdhouse in Your Soul':

I'm your only friend

I'm not your only friend

But I'm a little glowing friend

But really I'm not actually your friend

But I am


Blue canary in the outlet by the light switch

Who watches over you

Make a little birdhouse in your soul

Not to put too fine a point on it

Say I'm the only bee in your bonnet

Make a little birdhouse in your soul


Els Reis sempre l'encerten!

Pedro ha dit...

Que et sembla la victoria de Todo al premi Pla. Jo en parlo al meu blog. Gracies

Jaqme ha dit...

Encara no ha arribat el temps de Brossa.
Per mi molt superior a Pla (el suposat escriptor estrella català) i a qualsevol altre.
Brossa és gegant i encara no sabem la seva magnitut.

Saps, llibreter, si existeix alguna edició de les seves obres completes (teatre, poesia, etc...)?

el llibreter ha dit...

Caldrà llegir abans el llibre, Pedro. M'han agradat les novel·les que he llegit de Todó, i com a professor —a la UB— em va semblar molt bo: vaig poder assistir a algunes de les seves classes. M'és indiferent els manifestos que signi. Si vol jugar al simulacre que vol instaurar la distinció artificial entre nacionalistes i nonacionalistes, és cosa seva: hores d'ara ja s'hauria d'adonar de la mena de personatges que s'han apuntat a correcuita a l'invent nonacionalista. Com a traductor, només conec la seva traducció de Madame Bovary, però —i és una bona dada— no tinc prou competència per jutjar-la.

Una bona notícia, Jaqme: aquest any ha de sortir, almenys, el primer volum de les obres completes de Joan Brossa. No sé la data, però sens dubte anunciaré l'esdeveniment amb molta alegria.

Que l'esperit dadà t'acompanyi, Icaro!

Pedro ha dit...

Estic 100% d'acord amb tu. Però le'ntrevista és interessant.

Anònim ha dit...

estic totalment d'acord