Durant aquests dies m’he demanat com hauria anat l’Anatomia 05/06 amb una mica més de xafarderia. Potser el debat virtual s’hauria animat amb els noms propis de les fites i els nyaps d’autors, editorials, institucions i crítics. La queixa per les maniobres tàctiques de les capelletes literàries sol anar acompanyada d’un interès poc dissimulat per aquestes picabaralles de la ploma —o de la tecla. Aquesta Anatomia ha estat, en aquest sentit, una mica ensopida. M’esperava que al debat virtual apareguessin les batalletes que animen i normalitzen la vida literària del país. De fet, és curiós com les intervencions que han merescut més respostes són les ofereixen més noms propis: “La poesia” i “Antagònics o complementaris?”. “Narrativa i ambició”, però, no ha rebut encara ni una sola resposta; tot i que és la protagonista de l’apunt anterior, “Autòpsia ajornada”.
Esperava que hi haguessin més línies de debat iniciades pels visitants. Les meves limitacions i un cert escepticisme —que no em vaig estar de manifestar al començament— em feien creure que molts intentarien apedaçar les mancances del debat virtual amb aspectes que no s’hi han tractat. No ha estat així: de les 16 propostes de discussió, 12 són meves. L’allau d’experts en literatura catalana no s’ha produït i les meves armes argumentals, pobres però esmolades amb cura, han fet la seva feina sense els ensurts que temia. Assenyalaré encara que l’aportació de l’internauta Vicent amb “Literatura i adolescència” mereix una lectura.
No han faltat les respostes plenes d’exactitud i clarividència. Tot i que s’havia d’acabar el dia 20, el debat virtual continuarà fins dimarts al matí. Ahir, convençut que es tractava de l’últim dia, vaig gosat fer unes conclusions desordenades. Potser quedaran incompletes.
Esperava que hi haguessin més línies de debat iniciades pels visitants. Les meves limitacions i un cert escepticisme —que no em vaig estar de manifestar al començament— em feien creure que molts intentarien apedaçar les mancances del debat virtual amb aspectes que no s’hi han tractat. No ha estat així: de les 16 propostes de discussió, 12 són meves. L’allau d’experts en literatura catalana no s’ha produït i les meves armes argumentals, pobres però esmolades amb cura, han fet la seva feina sense els ensurts que temia. Assenyalaré encara que l’aportació de l’internauta Vicent amb “Literatura i adolescència” mereix una lectura.
No han faltat les respostes plenes d’exactitud i clarividència. Tot i que s’havia d’acabar el dia 20, el debat virtual continuarà fins dimarts al matí. Ahir, convençut que es tractava de l’últim dia, vaig gosat fer unes conclusions desordenades. Potser quedaran incompletes.
7 comentaris:
Tranquil, Llibreter, que dels fracassos també se'n pot treure un bon suc. ¿Saps quin és el problema? En comptes d'ocupar-nos en escriure cada cop millor, estem massa pre-ocupats en el "què diran"... Això del balanç és només un símptoma d'aquesta malura meliquista. La nostra literatura pateix el complex de la reina de la Blancaneus: "Mirallet, mirallet, quin és el llibret més boniquet d'enguany???" Sempre hem d'estar qüestionant-nos qui som, on estem, com estem.... Quina mandra! La meva pregunta és simple: ¿Quin llibre català publicat al 2005 serà recordat al segle XXII i XXIII? La resta és faramalla.
Home, Toni, jo no ho considero un fracàs. La invitació a moderar el fòrum em va plantejar molts dubtes que vaig resoldre posant en qüestió la mateixa possibilitat de fer una Anatomia de l'any passat. Reconec que no és la manera més engrescadora i divertida de plantejar un debat, però a mi m'ha servit per trobar conceptes que utilitzaré quan em decideixi a escriure la Gran Proposta per a Frankfurt 2007. Que serà infal·lible o no serà.
Salutacions cordials.
Jo crec que el gran problema de la literatura catalana és que li falten lectors (començant per molts catalanoparlants).
Jo crec que la literatura catalana no existeix.
Ja ens ha tocat rebre!
Doncs em sap greu, però hi ha persones que llegim i si no llegim més -literatura catalana o traduïda al català- és perquè no tenim més temps i no tenim prou calers!
em recorda una cosa que deia Manel Ollé crec que a l'Avenç(i que segons com té un reflex en la nouvelle aquella del Monzó sobre el poeta que guanya el Nobel): la majoria d'escriptors catalans només llegeixen els suplements i articles d'opinió (afegiu-hi blogs i fòrums) per comprovar que parlen d'ells.
o, com diria Mafalda, el problema de la literatura catalana és que som pocs i ens coneixem massa.
no, no hi ha massa interès per les explicacions que no incloguin uns quants noms propis... cosa que és, per dir-ho així, de sostre baix...
Sempre falten lectors, sempre. És una queixa recurrent que no mena enlloc.
Això que la literatura catalana no existeix sembla interessant, ¿en qui sentit ho dius?
Potser perquè cada dia xerro amb gent que llegeix, em sembla que el comentari de Su és molt pertinent. Les estadístiques serveixen per queixar-se inútilment que la gent llegeix poc: deixem tranquils els nolectors, tenen tot el dret del món a no llegir llibres.
Tdo, els entenc: jo també em busco a Technorati ;-)
Publica un comentari a l'entrada