Ou Brossa

Poques vegades m’ha entristit tant la mort d’un poeta com la mort de Joan Brossa, el 30 de desembre de 1998. Els comissaris de l’excel·lència us diran que era un poeta menor, i jo us dic que m’és ben igual. No tan sols m’agrada la seva obra juganera, compromesa, punyent i diversa, m’agradava també una cosa tan difícil de quantificar i certificar com l’actitud. No és una categoria crítica i no la trobareu als llibres de text, però no em puc estar de dir que em resultava francament simpàtic. Per això em vaig emocionar quan els Reis em van portar l’Ou amb dos rovells de Joan Brossa. Sé que no caldria precisar-ho, però per si de cas recordaré que els ous de dos rovells són els que ponen les gallines. L’Ou amb dos rovells és una figura de ceràmica de color verd que conté dos llibrets: Tria de poemes conversables i Tast de poemes objecte. Em consta que els Reis van haver d’emprar a fons les seves eines de recerca per trobar-ne un.

Mesos més tard, el Teatre Lliure estrenava Cantonada Brossa. El públic havia de recórrer tot l’edifici del carrer Montseny per gaudir d’una selecció de peces teatrals de Joan Brossa. S’hi sortejava un Ou amb dos rovells. Llavors ens va sorprendre, però avui em sembla ben lògic: ens va tocar a nosaltres. Així que ara tenim dos ous amb dos rovells. I copio això i somric:

Pas de lluna (fragment)

La roca on recau la lluna clara
i en boques de fogons dintre les cases
un gall ha post un ou de closca verda,
de closca verda.

Jo ja he fet la carta als Reis. No tan extensa com a can Jauss, però és segur que amb la mateixa il·lusió. Avui toca anar a dormir d’hora...