dilluns, de gener 09, 2006

Anatomia 05/06

. dilluns, de gener 09, 2006

Em resulta impossible fer un diagnòstic sobre les fites i tendències de la literatura catalana durant l’any 2005. No sóc un especialista en aquesta matèria i, per tant, les coses que podria afirmar com a lector desorientat no tindrien gaire valor. Puc afirmar, per exemple, que m’han interessat més els llibres de contes que les novel·les. Això, però, no és suficient per emetre un judici acceptable sobre com ha anat el 2005 literari. La meva incapacitat és l’ingredient principal de l’escepticisme envers els resums anuals. Un escepticisme que en el cas de l'Anatomia 05/06 no implica desconfiança sinó expectació.

He començat la participació a l’Anatomia 05/06: balanç i profecia de la literatura catalana, a través del debat virtual, amb tres qüestions que tenen a veure amb aquest escepticisme expectant i que es refereixen, sobretot, a la possibilitat mateixa d’emetre un diagnòstic sobre la literatura catalana de l’any 2005.

En edicions anteriors, les intervencions de persones situades en diversos punts del camp literari han servit per cridar l’atenció sobre fites i tendències que, sens dubte, cal tenir en compte per parlar de la literatura catalana actual. Enguany gaudirem també d’aquesta oportunitat amb Oriol Izquierdo, Lurdes Malgrat, Imma Monsó, Jordi Puntí, Guillem Terribas, Rosa Vergés i Teresa Fèrriz. Serà el proper dijous 12 de gener a les set de la tarda, a la Sala Gimbernat, antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, carrer del Carme 47.

Des del debat virtual, del 9 al 19 de gener, intentaré aportar algunes idees que em semblen interessants. Si no hi esteu d’acord o penseu que cal parlar d’altres qüestions literàries més importants, esteu convidats a participar-hi i obrir les línies de debat que us semblin oportunes.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Llibreter, la teva idea sobre la gran qualitat del conte sobre la novel·la en la literatura catalana del 2005 és un bon tema de discussió. Emperò no cal oblidar que els gèneres literaris "a l'antiga" (poema, conte, novel·la, assaig, drama, etc.) són formes de classificació escolars i quelcom obsoletes. L'essencial és el llenguatge, els llenguatges, la creació de llenguatges carregats d'energies emocionals potents, d'energies vivificadores per a la llengua tòpica i desgastada, la creació de noves tensions verbals amb les velles paraules de la tribu, amb els neologismes, amb les sintaxis filades amb ginys i enginys de l'inacabable treball de l'escriptura.
Per aquí haurien de funcionar una part dels debats. A la literatura catalana actual hi ha poca hibridació de territoris del pensament (dels dits "gèneres"), hi ha pocs llibres de frontera de coneixements, hi ha poca ciència conjuminada amb la literatura (com mestre Calvino preveia amb clarividència pel segle XXI), hi ha molt d'analfabetisme i poca benzina imaginativa, hi ha molt de fast food i poc slow food, feina feta a mà i a consciència. Hi ha molts de dits escriptors amb poca consciència de la llengua? Els meus comentaris cal llegir-los com interrogacions, com llenya per al debat necessariíssim. La poca qualitat crítica, fa mal als escriptors? Per què aquest desert de la crítica universitària amb autors contemporanis? Cal que els autors morin per entrar en la universitat? etc.
Gràcies Llibreter!
Un fan

mar ha dit...

acabo de trobar-me la informació al correu... i sabia que ho havia llegit en algun lloc (esclar, aquí)
(suposo que si puc m'hi escaparé una estona...)

el tema aquest del debat virtual el trobo força interessant... en fi, a veure que tal va...

que vagi bé

Pedro ha dit...

Avui a "de llibres" en Comadira ha donat l'últim sagrament a la novel.la en general.
I en Guillamon ha intentar deixar en evidència a Jaume Cabré a través de la crítica irracional contra "les veus del Pamano", qui ha quedat en evidència ha estat en Guillamon.
Per cert, han parlat del llibre d'en Fonalleras, sembla bo.