La primera paraula que vaig aprendre en català va ser lleixiu. Tenia set anys. Sóc incapaç de recordar com la vaig pronunciar llavors, tan sols que era a casa d’una veïna i que apuntava, fascinat, la paraula en una llibreta. Tampoc no sabria dir com la vaig escriure. El primer llibre que vaig comprar d’un autor català pel simple gust de comprar-lo va ser una antologia poètica de Salvador Espriu, bilingüe, a cura de José Batlló. Tenia catorze anys i ja havia decidit aprendre a usar habitualment el català. M’estalvio d’explicar aquest procés perquè en sortiria una història força avorrida, gens heroica: res de grans reptes insuperables resolts gràcies al geni intuïtiu. Anar fent i prou. Evidentment, vaig caure en situacions ridícules un munt de vegades, com una ocasió que vaig demanar el preu d’un joc “d’axedrés”.
La setmana passada vaig rebre un correu electrònic de Veu Pròpia on comuniquen l’inici d’una nova campanya: Adopta el català. Coincideix amb la publicació del llibre Els altres andalusos, un títol que no m’agrada gaire per la paraula altres, com si només existissin dues maneres de ser andalús i prou; potser quan el llegeixi entendré perquè l’han triat. Em resulta molt difícil parlar de qüestions d’identitat nacional: de la mateixa manera que néixer a Espanya no depenia de mi, jo tampoc no vaig decidir traslladar-me a Catalunya; els pares ho van fer per mi i no és, doncs, cap mèrit. Aprendre a usar el català, en canvi, sí que va ser decisió meva. I potser sí que té un cert mèrit, perquè es pot viure perfectament en espanyol a Catalunya; si hi ha una predisposició a perdre’s un munt de coses, és clar.
Quan algú que parla català em demana algun títol en català i l’hi dono i tot seguit afegeix que si el tenim en espanyol “perquè en castellà em costa menys”, encara intento dissimular una certa perplexitat. I ara que escric això al teclat no em cal dissimular una mica de tristesa.
La setmana passada vaig rebre un correu electrònic de Veu Pròpia on comuniquen l’inici d’una nova campanya: Adopta el català. Coincideix amb la publicació del llibre Els altres andalusos, un títol que no m’agrada gaire per la paraula altres, com si només existissin dues maneres de ser andalús i prou; potser quan el llegeixi entendré perquè l’han triat. Em resulta molt difícil parlar de qüestions d’identitat nacional: de la mateixa manera que néixer a Espanya no depenia de mi, jo tampoc no vaig decidir traslladar-me a Catalunya; els pares ho van fer per mi i no és, doncs, cap mèrit. Aprendre a usar el català, en canvi, sí que va ser decisió meva. I potser sí que té un cert mèrit, perquè es pot viure perfectament en espanyol a Catalunya; si hi ha una predisposició a perdre’s un munt de coses, és clar.
Quan algú que parla català em demana algun títol en català i l’hi dono i tot seguit afegeix que si el tenim en espanyol “perquè en castellà em costa menys”, encara intento dissimular una certa perplexitat. I ara que escric això al teclat no em cal dissimular una mica de tristesa.
21 comentaris:
Hola, llibreter!
Molt maca la teva història.
A mi em va passar en castellà una cosa maca de contar:
No sabia què em volia dir el professor quan em deia que abans de p i b s'escriu m...
Crec que no va a ser fins a segon o tercer d'EGB que vaig treure aigua clara de les seves paraules...
Salutacions i avanti!!
LLibreter,
sovint, en moltes llibreries, tinc la sensació que, en certa manera, s'oculten els llibres en català. Que sempre es dóna preferència a la versió espanyola (fins i tot, en algun cas, d'autors catalans).
D'acord que les lleis del mercat són les que mananen, però també tenim exemples, com la Catalònia, o potser fins i tot la Documenta, que demostren que es pot tenir una especial cura pel català, sense desatendre la comercialitat.
L'exemple de la Crisol (avui tancada)en seria el cas més funest.
Pel que fa a grans llibreries, La FNAC també és força anticatalana, si em permets la llicència, mentre que, en canvi, La Casa del Llibre és un pèl més equilibrada (per cert, que a València la Casa del Llibre manté la unitat de la llengua, i això és digne de ressaltar).
Com que és un mont que tu coneixes, m'agradaria saber què en penses.
Clar, la devies aprendre pel famós eslògan de la llibreria ONA, oi?
"Lleixiu llibres en català"
O dels "boixos nois".
Llibreter, tu rai, que domines a la perfecció ambdós idiomes. A mi a voltes em passa que em truquen de Madrid demanant llibres i jo dic;
-no, es que este título esta exhaurido.
Jo encara li dic lequía, perquè mumare m'entengui quan rallam.
Bon dia. Tot i que no és el lloc adequat pel que vaig a escriure, doncs hauria d'anar aquesta resposta al missatge de Premi Lletra.
Primer que res, Felicitats i enhorabona.
Segon, veure el suplement Libros de la edició del dijous, dia 15 de setembre, página XV. La Razón no et va esmentar, El Periódico ho ha fet tard, però ha estat el camí que m'ha portat fins aquí.
A reveure
Per evitar malentesos. L'eslògan de la ONA és correcte (llegiu); això de "Lleixiu llibres" ho duia un noi estampat en una samarreta i em va semblar molt graciós.
Pobre ONA, en aquesta llibreria se li hauria de fer un monument.
Doncs jo que sóc de suburbi barceloní trobo a faltar 'el meu' dialecte xava, un català esquitxat de castellanismes 'sui generis' que s'ha perdut per purisme mal entès. La 'lajia', el 'saniseru', el 'sacatapus' i tot això, fins i tot amb un component que -he sabut més tard- era caló. A cada bugada es perd un llençol...
Us ublideu el famós bucadill de jamó i ques. Está tan buenu!!
Júlia, ets la mestra? que Déu ens agafi confessats,doncs!
Llibreter et ali,
Heu llegit el cara a cara --o serà "careu"-- entre Félix de Azúa i Antoni Puigverd que publica Lateral?
Ona i Proa són les meves llibreries. Ho sento. Si sóc exclosa en tants llocs, si he de canviar de llengua tan sovint, com a mínim en aquests dos espais sé que absolutament tot és en la meva llengua. I hi respiro diferent. No sé perquè tanta gent pot dir que llegeix millor en castellà i jo m'he d'avergonyir de comprar només en català.
Jo diria que la majoria de llibreries amb llibreters destaquem les edicions en català. En la narrativa, la poesia i els llibres sobre Catalunya potser no es nota gaire aquest tracte de favor, perquè es publica molt, però quan surt un llibre d’assaig que se surt dels temes habituals —mira’t per exemple el meu post sobre L’atzar de la lluita de Simona Skrabec, que parla de Centreuropa—, el posem en un lloc destacat i el recomanem, encara que de vegades amb resultats decebedors. Àlex Broch i d’altres ja s’han queixat que es publica poc assaig en català, tret dels temes de sempre; sembla que la gent estigui acostumada a llegir novel·la en català i les coses més “serioses” —un llibre Pierre Bourdieu, per exemple— en espanyol. És una qüestió força complexa, la veritat. Si la política de compres es decideix des de Madrid, és lògic que no tinguin cura de les editorials mitjanes i petites, o que “oblidin” les editorial del País Valencià, les Illes, Andorra i la Catalunya del Nord. El lector decideix on compra, evidentment.
La notícia d’El Periódico és la millor que han dedicat al bloc de les que han sortit a la premsa escrita arran del premi Lletra, tret que se m'hagi escapat alguna. A. Romà demostra que s’ha llegit els arxius i per a un blogaire és molt gratificant que esmentin coses escrites mesos enrere.
A la llibreria Ona no li cal un monument, la llibreria Ona ja és un monument. I desitjo que per molts anys!
Sobre Azúa-Puigverd: el debat de Lateral és molt millor que el famós manifest, molt més matisat i civilitzat. Félix de Azúa m’agrada molt com a narrador —Momentos decisivos és una gran novel·la— i com a assagista, encara que jo em situï als antípodes de les seves opinions sobre el nacionalisme. Sobretot per dues raons: en primer lloc, perquè no hi ha una sola forma de nacionalisme català i barrejar-ho tot és una simplificació que no ajuda gens a clarificar les coses; en segon lloc, perquè bona part del nacionalisme català és purament estètic: com diu Puigverd, s’acontenta amb una engruna de reconeixement del “fet diferencial” per part de Madrid i prou. Azúa no critica el nacionalisme espanyol, i menys encara l’omnipresent nacionalisme banal espanyol, que no es discuteix perquè està assumit com a natural, inevitable, i aquesta mancança invalida tota la seva argumentació. Quan Azúa vol comparar Catalunya i Euskadi demostra que té una idea esbiaixada de les coses. Em moro de ganes que facin el seu Partit per al Restabliment de la Realitat Real: les primeres eleccions són les municipals, oi?
Les persones que només llegeixen en català estan d’enhorabona: ja han traduït Submón de Don DeLillo. L’hem rebut avui. Respecte a les lectures, sóc incapaç de renunciar a Roberto Bolaño, César Aira, Enrique Vila-Matas o Juan Ramón Jiménez.
Salutacions cordials.
Potser les llibreries-llibreries sí que tracten més o menys bé el català, tot i que tampoc totes no ho fan igual; no comparem el tracte que hi dóna La Catalònia, que el que hi dóna La Central (parlo,només, de llibreries de Barcelona, que són les que conec). Ara bé, les llibreries-magatzem, com la FNAC són insultants.
No es tracta de llegir només en català (hi ha coses que no s'hi publiquen, i els autors d'expressió castellana també es fa estrany de pretendre llegir-los traduïts), ara bé, del que es tracta és d'optar pel català, quan hi ha les dues possibilitats (això del "es tracta de" no pretén ser perífrasi d'obligació, sinó només pretenc explicar la meva actitud).
Cal, però, també, exigir a les editorials que no es facin pagar peatge, o si més no, que sigui assumible. El temps de la militància sembla que ha acabat (ens agradi o no), ara és l'hora del consumidor (la gràcia és que com a consumidors podríem fer sentir la nostra veu amb molta més força que com a militants).
Visca la ONA!
Fa un parell de mesos vaig escriure un post sobre l'opció i la capacitat de llegir en català i en espanyol. Una persona que només llegeixi en espanyol té l'opció de comprar traduccions d'Homer, però només una persona que llegeixi en català i en espanyol té la capacitat de triar les traduccions que més li agradin. Es tracta, segons el meu parer, d'una qüestió que té a veure amb la llibertat: sempre serà més lliure, en matèria lingüística, el lector que tingui la capacitat de triar que el lector que s'acontenti amb l'opció de triar. Et poso l'enllaç:
Veu pròpia
Salutacions
M'allunyo una mica del tema. Però, parlant de llibreries, jo em quedo amb la Laie (de Pau Claris). Bons llibres, t'atenen bé. I després un cafè. És fantàstic.
Lola (cançoner)
Bé, a l'Ona també hi vaig.
Hola llibreter!
Acabo de descobrir el teu blog (un bon amic me l'ha fet conèixer). Gràcies.
Des d'ara ja tens una nova i fidel lectora.
Ona
Lola, estic amb tu.
La Laie és la meva llibreria preferida. Llibres en català, bon servei, molta varietat, l´opció de prendre't una café mentre fas un cop d´ull al llibre que t´has comprat... I descompte amb el carnet de la biblioteca. M´encanta passar la tarda a la Laie.
Salutacions
Buk
Bon dia Llibreter,
Avui per fi m'he decidit a confessar-te un parell de coses que no tenen res a veure amb el tema del "LLeixiu".
La primera és que fa temps que llegeixo el teu blog i que gràcies a tu la blogosfera no es va convertir tan sols en una anècdota de la casualitat d'una conversa.
La segona és més aviat una pregunta, després del merescut Premi Lletra, no desitges bojament poder signar amb el teu nom, malgrat la morbositat que pot provocar l'intent de l'anonimat, perquè, no sé si t'has adonat que et visito sovint i t'observo embadalida, com si fossis el meu heroi, em sento molt nena i justament el que m'atrau de tu no puc comentar-t'ho. Vull dir que ja que no ets tan anònim, com a mínim, et podríem felicitar en persona (personalment me'n moro de ganes, però no et voldria violentar...)
Bé, sembla una declaració d'amor, i no ho és. El meu amor són els bons comentaris, la teva expressió.
En fi, podries confirmar-me, com a mínim, si un dels teus companys de llibreria correspon a les inicials LL.M.?
Moltes gràcies i continua en la teva línia que arribaràs lluny.
Vaja, Llibreter, em penso que t'han enxampat :-)
http://imatginari.blogspot.com/2005/09/qui-s-lautntic-llibreter.html
http://www.xescomerce.com/muntatges/lleixiu_llibres/muntatges_10.htm
Publica un comentari a l'entrada