dimarts, de setembre 27, 2005

La devoció i el monstre

. dimarts, de setembre 27, 2005

Poesia, en vers i en prosa. Gairebé 6.000 pàgines. Monumental. Immanejable. Monstruós. Cinc anys de treball d’un abundant equip d’especialistes en una edició de consulta, si més no, difícil. Juan Ramón Jiménez mereix un tracte més acurat. Obsessionat com estava per la bellesa del llibre com a objecte, fins al punt que ell mateix decidia i vigilava l’edició successiva de l’Obra, em sembla un nyap la decisió de publicar-ho en dos volums que ningú podrà llegir amb elegància. No es tractava d’imitar el poeta, sinó d’oferir almenys uns llibres dignes. En aquest cas, si l'editorial Espasa volia mantenir la identitat estètica de la col·lecció, calia publicar aquestes pàgines en, almenys, quatre volums. S’hauria encarit el producte, però els qui estem comdemnats a comprar aquesta desmesura hauríem pagat gustosos més diners a canvi d’una major legibilitat, i de mantenir la salut dels canells.

De la lectura del prefaci escrit pels curadors, Javier Blasco i Teresa Gómez Trueba —el pròleg de Víctor García de la Concha és prescindible—, en surt el vertigen: una tradició textual magmàtica —revisar l’obra editada, estudiar el laberint de l’obra inèdita—, investigar, catalogar i decidir la composició dels llibres d’acord amb les instruccions diverses, i sovint contradictòries, del propi Juan Ramón, establir uns criteris d'edició rigorosos. Més encara: tot el corpus que queda fora d’aquesta edició. Penso, per exemple, en els llibres inèdits de poesia que va publicar Francisco Garfias l’any 1964 i que no han estat recollits aquí. Això és degut a limitacions contractuals que els curadors no especifiquen, tot i que al suplement El Cultural s’hi afirma que més endavant es publicarà la poesia inèdita, l’assaig, els aforismes i la prosa autobiogràfica. No és una edició crítica perquè encara no hi ha establert un corpus definitiu, però sí és un primer pas laboriós i necessari per endreçar el llegat de Juan Ramón Jiménez. Sospito que la col·lecció Austral es beneficiarà de la publicació independent de molts llibres de l'Obra poètica (en verso y en prosa).

El volum dedicat a la poesia en vers aporta poques novetats. No supera, en interès, l’edició de Lírica de una Atlàntida —a càrrec d’Alfonso Alegre Heitzmann— que recull l’obra última de Juan Ramón, el seu tercero mar. El volum dedicat a la poesia en prosa és, en canvi, una contribució excepcional per al coneixement de l’Obra. Centenars de pàgines inèdites. Centenars de pàgines de llibres descatalogats. Avui mateix ens ha arribat l’últim número de la revista Ínsula —o Insulsa, segons Gabriel Ferrater—, un monogràfic amb el títol de “Estado editorial y crítico de la obra de Juan Ramón Jiménez”. Potser hi ha més dades sobre els volums que han de sortir.

No he sabut trobar encara “Castillo de quema”, que Juan Ramón Jiménez va dedicar a Ramón del Valle-Inclán. Me l’imaginava a Españoles de tres mundos; em sembla recordar que l’edició d’Alianza recollia aquestes proses, però està exhaurida i sospito que aviat serà descatalogada. Potser l’inclouran a l’hipotètic volum de prosa autobiogràfica. ¿Alguna pista?

6 comentaris:

tdo ha dit...

home, gran part del problema deuen ser els poemes "reviscuts", on es van multiplicant les variants, totes valuoses, d'una mateixa idea poètica. és com el problema d'editar l'obra completa de Carner, posem per cas.
i clar, si amb sis mil pàgines encara hi ha coses que queden fora d'aquesta edició...

ICARO ha dit...

Juanra, Juanra, Juanra, Juanra...!!!
Per fi publicat!

Buk ha dit...

Ahir en una llibreria vaig veure els dos volums de Juan Ramón Jiménez. Realment es necessiten canells de ferro per tal de poder llegir-los. Molt poc pràctic, la veritat.

Salutacions
Buk

subal ha dit...

hihihihi, sabeu? observo que una de les lectures prescriptives en castellà (modalitat d'Humanitats i ciències socials) ésuna Antologia poética de l'amic juanara.

Llibreter, suposo que si et ve una mare preocupada no li endollaràs aquesta anotologia de la que parles, oi?

salutacions.

subal ha dit...

Sembla que vagi begut, oi, i només són quarts de dotze del matí;

amic juanara: amic Juanra.

anotologia; no és la ciència del cul, sinó ANTOLOGIA.

Aix, la forquilla!!!

salut. i perdoneu.

El llibreter ha dit...

Tdo: La veritat és que una edició crítica de tota l’obra de JRJ em sembla ciència-ficció. Els poemes reviscuts, per exemple, són només un detall del munt de decisions que caldria prendre i que farien difícil que un equip de filòlegs es posés d’acord en el mètode. Amb els poemes reviscuts publicats sota la vigilància de l’autor no hi ha cap problema: s’editen totes les versions en el context adequat i en nota s’explica el què. El problema ve de les variants inèdites d’un mateix poema: fins a quin punt són esmenes de l’autor que poden obeir a infinitat de motivacions o són, efectivament, poemes reviscuts. Com pots veure, aquesta edició de la poesia de JRJ provocarà que es convoquin molts congressos de filòleg que discutiran i donaran molta feina als hostalers del ram del canapè.

Ícaro: has comès un crim. El nom del poeta cansat del seu nom és Juan Ramón Jiménez. Els lectors de la seva obra parlem en públic de Juan Ramón, sense el cognom, perquè se sàpiga la nostra familiaritat amb la seva obra i per desafiar els seus detractors. “Juanra” només l’utilitzem en privat, per a reconèixer-nos com integrants de la secta juanramoniana. Difondre el nom secret del poeta et portarà conseqüències inimaginables, vigila... Si sents que algú crida “Juanra! Juanra! Oeoeoeoeoeeeeeee!” fuig, no t’ho pensis i fuig.

Buk: què dius! És la cosa més pràctica del món: no saps la quantitat de posicions insospitades que he hagut d’assajar per llegir aquesta edició tan original. Un monument a la inventiva, de debò. Com la taula on hauria de llegir estava plena de llibres, revistes i diaris, he hagut d’endreçar-la per explorar més posicions de lectura. Tot beneficis, no ho dubtis.

Subal: suposo que saps que la lectura de la Segona antolojia poética és imprescindible per a qualsevol amant de la poesia. És un llibre tan excepcional que encomana la necessitat absoluta de llegir més Juan Ramón, amb la qual cosa el pas següent, i lògic, és comprar la poesia completa que ens té tan entretinguts. Si puc fer que la gent s’estalviï l’antolojia i compri directament, per només 150€, l’edició d’Espasa, ho faré, no ho dubtis. Això s’anomena altruisme.