Al Carrer de la Llibreteria ja no hi ha llibreries. Quan venir a Barcelona encara era una mena d’aventura juvenil que amagàvem als pares, acostumava a visitar les llibreries de vell que hi havia per aquella zona. El poder adquisitiu era escàs i a la Novecientos, per exemple, remenava les caixes amb llibres de la Biblioteca Básica Salvat o de Bruguera Libro Amigo. Alliçonat per les assignatures de literatura, comprava molts autors-que-cal-tenir, i que encara conservo, malgrat que alguns tan sols els he llegit a mitges. Quatre o cinc llibres acabats de comprar volia dir saltar de l’un a l’altre, amb la desil·lusió pel llibre abandonat i el plaer de l’encert. Coses del Cànon. Més tard, el descobriment del Mercat de Sant Antoni, pels llibres i pels còmics: Zona 84, Metal Hurlant, Creepy, Superlópez... Més tard encara, les llibreries de vell que hi ha darrere la facultat de Filologia de la UB. Taifa —que ja no pot obrir els diumenges—, i d’altres. No parlo, doncs, d’alta bibliofília sinó més aviat d’una mena de bibliomania que sovint s'exhaureix amb la sola possessió del llibre trobat.
La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern és, doncs, una cita obligada, com se sol dir. No m’aturo gaire a les parades que ofereixen llibres recents —perquè els tinc cada dia a l’abast— ni a les de saldos que podem trobar tot l’any pertot. Tampoc no busco res concret, perquè tinc força llibres a casa per llegir i fullejar. La urgència, per tant, apareix per un altre cantó: si localitzo un exemplar singularment atractiu, sospitar que segurament és l’únic que hi ha a la fira. Per això és millor deixar-se els calés de plàstic a casa i anar-hi amb un pressupost raonable.
Dissabte a la tarda no plovia gaire i vaig poder fer un primer reconeixement del Passeig de Gràcia. Un cas curiós: una parada que oferia un munt de llibres recents de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, símptoma que algun crític o professor universitari els rep i se’ls ven. Una tradició interrompuda: enguany no he vist els saldos de les Edicions del Mall a la parada de sempre; s'acaba el ritual de comprar-ne un cada any. Decepció en algunes llibreries que anys enrere oferien més teca i la sorpresa —en certa manera previsible— de la Llibreria dels Àngels: la millor selecció, tant als calaixos que donen al carrer com, sobretot, als prestatges de dins. Dissabte, Joan Brossa: Des d’un got d’aigua fins al petroli; Edicions Robrenyo: Barcelona, 1978 (3a. Edició). Diumenge, una visita ràpida i una altra captura; Juan Pedro Quiñonero: Ruinas; Barral Editores: Barcelona, 1973. I encara queden dies...
La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern és, doncs, una cita obligada, com se sol dir. No m’aturo gaire a les parades que ofereixen llibres recents —perquè els tinc cada dia a l’abast— ni a les de saldos que podem trobar tot l’any pertot. Tampoc no busco res concret, perquè tinc força llibres a casa per llegir i fullejar. La urgència, per tant, apareix per un altre cantó: si localitzo un exemplar singularment atractiu, sospitar que segurament és l’únic que hi ha a la fira. Per això és millor deixar-se els calés de plàstic a casa i anar-hi amb un pressupost raonable.
Dissabte a la tarda no plovia gaire i vaig poder fer un primer reconeixement del Passeig de Gràcia. Un cas curiós: una parada que oferia un munt de llibres recents de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, símptoma que algun crític o professor universitari els rep i se’ls ven. Una tradició interrompuda: enguany no he vist els saldos de les Edicions del Mall a la parada de sempre; s'acaba el ritual de comprar-ne un cada any. Decepció en algunes llibreries que anys enrere oferien més teca i la sorpresa —en certa manera previsible— de la Llibreria dels Àngels: la millor selecció, tant als calaixos que donen al carrer com, sobretot, als prestatges de dins. Dissabte, Joan Brossa: Des d’un got d’aigua fins al petroli; Edicions Robrenyo: Barcelona, 1978 (3a. Edició). Diumenge, una visita ràpida i una altra captura; Juan Pedro Quiñonero: Ruinas; Barral Editores: Barcelona, 1973. I encara queden dies...
6 comentaris:
... aquesta mania que amb la possessió de l'objecte hi posseïm el seu sentit i contingut, dolç miratge però, en tractar-se de llibres, i més dolça, com tot, si la mania és compartida. Sempre endavant, llibreter
En aquestes fires, mercats i llibreries de vell ens adonem de quants llençols hem perdut a les bugades de les novetats, hi ha llibres amb set o vuit anys de vida que ja són impossibles de trobar si no és en aquests llocs. Per cert, on anat a parar, els llibres del Mall que restaven???
Mare de deu...
Este generoso Llibreter siempre tan generoso. La 'supervivencia' de mis Ruinas NO sé si debe 'alegrarme' o hundirme en la más absoluta miseria. GRACIAS DE TODAS FORMAS.
JPQ
al carrer Llibreteria ja no hi han llibres, al carrer Dagueria ja no queden dagues, al carrer Flassaders ja no teixeixen flassades, al carrer Mirallers ja no et pots descobrir reflexat, al carrer del Call els dissabtes tothom obre, al carrer Sombrerers tothom va descobert ...
Home, si pogues trobar un llibre d"en Benguerel, ara que fan any Benguerel, seria una gran cosa.
Noidelesxanques: és que posseir l’objecte ens fa creure que posseïm també la història —la vida— dels que han fet possible l’objecte i la seva transmissió. Dolça mentida.
Júlia: Suposo que els saldos d’Edicions del Mall han desaparegut per l’especulació: si fa uns anys en trobaves un munt per 100 pessetes, ara ja han pujat molt de preu, i algú els haurà comprat com a inversió. Suposo. Quan torni —que hi tornaré, sens dubte—, potser ho pregunto.
JPQ: he fullejat la novel·la i sí, és cert que és molt de l’època: experimentalisme a dojo i moltes frases fantàstiques. La influència de Cirlot, ¿és pura imaginació meva?
Josep: i a la Plaça del Diamant? Metafísica: i a la Plaça d’Espanya? Una nació o una noció o una noció de nacions o una nació de nocions?
Pedro: llibres de Xavier Benguerel n’hi ha a la Fira del Llibre d’Ocasió i a qualsevol llibreria. Potser no hi són tots als prestatges, però n’hi ha molts que es poden encarregar i els pots tenir en pocs dies. Falten títols, però potser amb la independència de Club Editor es normalitzarà la cosa.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada