Les primeres hores de la setmana de vacances que tot just començo són una troca d’indecisions. Hi ha certes obligacions més o menys indefugibles —endreçar els llibres i les revistes que s’amunteguen per l’estudi, netejar els calaixos plens de paperots, comprar un moblet pels devedés, netejar a fons alguns racons del pis...—, molts bons propòsits que ja veurem si s’acompleixen —assistir a un concert, participar en algun acte de la setmana de la poesia, anar a la Filmoteca, sovintejar més el gimnàs...—, retrobar-me amb amics que fa molt que no veig... i potser llegir alguna coseta: per on començar?
A l’esquerra hi ha Els Llibres Que He Comprat Recentment, dividits en dos grups: Els Llibres Que Caldria Tornar A Llegir Per Subratllar-Los I Acabar De Treure’N L’Entrellat —Sloterdijk, Calasso, Bollack, Zizek— i Els Llibres Que Encara No He Llegit I Que Ja És Hora Que M’Hi Decideixi —sobretot Girolamo Cardano—. A la dreta Les Novetats Recents I No Tan Recents Que M’He Proposat Llegir O Almenys Tastar Ni Que Sigui Per Fer-Me Una Idea subdividides en dos grups: Novetats Que És Ben Segur Que Llegiré Encara Que Sigui Després De La Setmana De Vacances —George Steiner, Noam Chomsky, José Martínez de Sousa, Sebald, Feliu Formosa— i Llibres Que M’Atrauen I Que No Puc Deixar De Mirar-Los Quan Entro A L’Estudi —Chesterton, Marc Romera, Jordi Sarsanedas, Maeve Brennan—. Sense oblidar Els Llibres Que De Lluny Semblen Mosques, Els Llibres Que No He Sabut Incloure En Alguna D’Aquestes Categories, Les Novetats Que Han D’Arribar Aquesta Setmana I Que No Podré Fullejar Fins Que Torni De Vacances —Kundera i, sobretot, Harold Bloom, que ens promet on podrem trobar finalment la saviesa—, Els Llibres Que Pertanyen A L’Emperador i Els Llibres Que Des De La Biblioteca Estant Em Serviran Per Obrir-Los A L’Atzar I Riure Bella Estona —Si una nit d’hivern un viatger, Italo Calvino, per exemple.
Etc.
A l’esquerra hi ha Els Llibres Que He Comprat Recentment, dividits en dos grups: Els Llibres Que Caldria Tornar A Llegir Per Subratllar-Los I Acabar De Treure’N L’Entrellat —Sloterdijk, Calasso, Bollack, Zizek— i Els Llibres Que Encara No He Llegit I Que Ja És Hora Que M’Hi Decideixi —sobretot Girolamo Cardano—. A la dreta Les Novetats Recents I No Tan Recents Que M’He Proposat Llegir O Almenys Tastar Ni Que Sigui Per Fer-Me Una Idea subdividides en dos grups: Novetats Que És Ben Segur Que Llegiré Encara Que Sigui Després De La Setmana De Vacances —George Steiner, Noam Chomsky, José Martínez de Sousa, Sebald, Feliu Formosa— i Llibres Que M’Atrauen I Que No Puc Deixar De Mirar-Los Quan Entro A L’Estudi —Chesterton, Marc Romera, Jordi Sarsanedas, Maeve Brennan—. Sense oblidar Els Llibres Que De Lluny Semblen Mosques, Els Llibres Que No He Sabut Incloure En Alguna D’Aquestes Categories, Les Novetats Que Han D’Arribar Aquesta Setmana I Que No Podré Fullejar Fins Que Torni De Vacances —Kundera i, sobretot, Harold Bloom, que ens promet on podrem trobar finalment la saviesa—, Els Llibres Que Pertanyen A L’Emperador i Els Llibres Que Des De La Biblioteca Estant Em Serviran Per Obrir-Los A L’Atzar I Riure Bella Estona —Si una nit d’hivern un viatger, Italo Calvino, per exemple.
Etc.
10 comentaris:
i si no llegissis res? no és una suggerència seria un trencament total, segurament impossible.
Quina enveja! Veig, Llibreter, que la llibreria dóna... O és que, ai!, els llibres, els robes? Perquè amb un sou "normalet" –això sí, si fas un parell d'àpats cada dia– és impossible acumular tanta pàgina impresa...
Evidentment, els llibres que tinc a la dreta els torno després d'haver-los llegit o fullejat —tret dels que m'hagin agradat molt, que canvien de categoria i els desplaço cap a l'esquerra—. De fet, es pot dir que treballo a casa de franc: forma part de la meva feina poder dir alguna cosa dels llibres que venem. Això darrer inclou, també, llegir revistes i suplements i internar-me per internet.
Només no llegeixo quan viatjo, perquè qui m'acompanya és molt més interessant que qualsevol llibre que s'hagi escrit mai. D'altra banda, agafar un llibre amb tot el dia per endavant canvia radicalment la manera de llegir-lo. Potser demà escriuré alguna coseta sobre això, per culpa de Feliu Formosa.
O sigui que hi ha llibreries que venen llibres llegits! Deumeusenyor! Jo, si vull llegir de franc, vaig a la FNAC, però, és clar, no és ben bé el mateix... Quina sort, Llibreter! Jo vaig intentar viure de llegir, però amb el que em pagaven havia de sacrificar un dels dos àpats diaris, i això que no m'havia de comprar els llibres!!!
Un fragment, aquest de Calvino que tu ara reinterpretes, que exemplifica magistralment l'aventura impossible de qualsevol lector.
Misteris de la informàtica (i de Blogger...): t'he deixat un comentari que només apareix quan entres fins a "Post a comment", així que reincidirem:
Un fragment, aquest de Calvino que tu ara reinterpretes, que exemplifica magistralment l'aventura impossible de qualsevol lector.
Salutacions
“Els llibreters hem desenvolupat l’habilitat de llegir sense que el llibre en pateixi les conseqüències: agafar-lo per sota, no obrir-lo del tot, passar les pàgines amb cura... perquè al desar-lo al prestatge ningú no s’adoni que l'han sostingut unes altres mans.” El Llibreter: ‘La calma’, dijous 28 d’abril de 2005; dins http://llibreter.blogspot.com/, Blogger, Catalunya, 2005. És que em feia molta il·lusió citar-me. Una observació tan sols: amb les novetats no cal prendre tantes precaucions perquè sempre se’n tornen uns quants exemplars i deixem un de nou al prestatge. I sí, és cert, és una sort.
A banda de la FNAC, hi ha moltes llibreries que ofereixen seients per llegir; potser no són tan confortables, perquè estan pensats per a fullejar i no per seure durant hores...
Pere: oblides Borges: “Els Llibres Que De Lluny Semblen Mosques” i “Els Llibres Que Pertanyen A L’Emperador”. Una altra versió que acabo de trobar: “animales dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, posters, rulemanes, diskettes, chorizos, regaderas, animales que acaban de romper un jarrón, carteras, sellos, botones, animales incluídos en esta clasificación, manteles de hule, fotografías fotocopiadas, flores, animales que de lejos parecen moscas. Y que de cerca, son moscas” a http://www.henciclopedia.org.uy/autores/Santacreu/Narvaja.htm
Llibreter, a la FNAC hi llegeixo, però no hi compro, mai -mai! Per comprar, quan baixo a Barcelona, m'estimo més anar a alguna de les quatre llibreries que queden. N'hi ha dues o tres, encara, tot i que sembli mentida, en què els llibreters no arrufen el nas si dius Stasiuk, Bernhard o Rosa Leveroni...
emgiro, m'hauràs d'explicar com t'ho fas per poder llegir a la FNAC o, més ben dit, a quina hora hi vas? Jo quan hi he anat --no pas per comprar-hi llibres, estic amb tu-- no m'hi he pogut quedar més que el temps just de trobar el cartutx de tinta que em feia falta... Em sembla increïble que algú pugui llegir allà, amb tant d'enrenou, tanta gent, tanta moqueta, etc. A banda que també em sembla impressionant que algú hi trobi algun llibre si no és per casualitat!? No entendré mai la manera com els classifiquen... Ni quin criteri segueixen a l'hora d'adquirir-ne...
Tina, has d'anar-hi ben d'hora un dia de cada dia. Has de «trobar» un llibre interessant, que n'hi ha, pocs, però n'hi ha, en espanyol, francès o anglès, això sí, que són cosmopolites!, que també té la seva gràcia, i el primer que et sembli que... l'agafes.
Sobretot mai, mai, no en demanis cap, que segur que no el tenen..., i això frustra.
Bé, aleshores et poses els auriculars. Els dies de cada dia, a prop de la secció de llibres infantils, s'hi està prou bé. I au! No és com a casa, esclar..., però si et sobren un parell d'hores, estàs perdut a Barcelona i no tens calés...
Publica un comentari a l'entrada