Sant Jordi s'acosta

Abans de ser llibreter estalviava alguns calerons per la diada de Sant Jordi. Encara conservo el costum de reservar per aquest dia l’adquisició d’algun llibre especialment gustós –enguany dubto entre l’edició crítica del Diari de 1918 de J.V. Foix a cura de Joan R. Veny-Mesquida i publicada per l’Institut d’Estudis catalans i la Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna en dos volums publicada per Adelphi, amb traducció espanyola a Acantilado-, però no podré recuperar el plaer de passejar per les Rambles –evitant les paradetes clòniques que ofereixen exactament els mateixos llibres- i per les meves llibreries de capçalera amb la disposició de reconèixer la sorpresa entre tants llibres i tanta gent. Una pèrdua compensada pel fet de viure la jornada des de dins, amb el benentès que la jornada comença ara, a finals de març, quan molts ‘sanjordiables’ comencen a arribar a les llibreries i cal organitzar el magatzem i a casa s’acumulen els llibres que caldria llegir o, almenys, fullejar.

La millor activitat, però, no ha canviat: el neguit de triar El Llibre que regalaré, amb la impaciència de rebre el meu Llibre. Hi ha per endavant un mes de lleus inquisicions i de suggeriments disfressats –com, per exemple, indicar més amunt en quins dos llibres no cal que s’hi pensi perquè ja hi he pensat jo-, fins que s’apaguin els llums de la llibreria i, un cop a casa, cadascú retiri, a poc a poc, el paper que amaga un llibre condemnat a ser especial.

Em sap greu, però hem prescindit de les roses.

Continuarà...