diumenge, de març 13, 2005

Miquel de Palol maquina un pla

. diumenge, de març 13, 2005

“En Qüimogin fa un esgarip, estrafà amb els morros frunzits una expressió bestial no exempta de comicitat i treu bola amb els braços en L a banda i banda (..)“ Aquesta és l’única vegada que Miquel de Palol esmenta aquesta expressió. Suposo que això de Contes en forma de L deu venir d’aquí: una exhibició dels músculs de la capacitat fabuladora amb versions alternatives de contes ja publicats, exercicis combinatoris a l’estil de Grafomàquia i narracions de diversa procedència que, entre les quals hi ha algunes que enllacen el món narratiu que es clou amb El Troiacord amb un nou cicle, inaugurat amb l’impressionant Les concessions. A l’última pàgina del llibre hi ha el programa d’aquest cicle: nou llibres amb una advocació formal –en el cas dels Contes en forma de L seria Figuracions- relacionada amb una musa –que aquí seria Terpsícore, musa de la música coral i de la dansa-. Queda explicat, doncs, el retorn als cànons, gigues i cintes, a tot el joc de màscares, intercanvis i variacions amb repeticions de personatges, temps i espais que fa pensar sovint en una mena de transposició d’Escher a la narrativa.

Segons s’afirma al programa, el títol de Les concessions hauria d’haver estat Tots els Ets i el Uts –advocació formal: la Nouvelle; musa: Polímnia, la de la musica sacra, la retòrica, l’agricultura i, suposo que de manera més general, dels rituals, d’acord amb el comportament altament formalitzat de moltes situacions-, si no s’haguessin imposat els “imperatius aliens a l’autor”; és a dir: adéu a tota l’hermenèutica paratextual i hipotàctica implícita en el títol.

Si Grafomàquia és un llibre central en l’obra de Miquel de Palol, una mena de motor narratiu combinatori, Contes en forma de L sembla un volum improvisat, amb moltes pàgines memorables, és cert, però amb una sensació constant de dejà lu. De vegades m’assetgen els excessos de la interpretació i hi ha un detall que m’ha cridat força l’atenció: com és que la reinvenció de l’editorial Moll admet que en el llibre de Palol i només en el de Palol s’exhibeixi una ela geminada tan lletja? El punt volat és més a prop de la ela de la dreta, amb el resultat d’una ela geminada asimètrica. Potser té alguna cosa a veure amb l’enorme quantitat d’errates –moltes de les quals podrien obeir a sorprenents innovacions lingüístiques de l’autor- ¿o és que la disposició de les errates respon a una calculada estratègia geomètrica generadora de sentits amagats? Per editar una obra de l’autor “d’una de les obres cimeres de la literatura occidental del nostre temps, El Troiacord”, segons consta a la contracoberta del llibre, caldria una mica més cura.

3 comentaris:

tonibanez ha dit...

"d’una de les obres cimeres de la literatura occidental del nostre temps, El Troiacord"????
NI-DE-CON-YA!!!!
http://www.iespana.es/ARTUSBROTAU//palol.htm

El llibreter ha dit...

Miquel de Palol va inaugurar amb Les concessions les contraportades que no tenen res a veure amb el contingut del llibre. En aquest cas, dubto molt que hagi estat el mateix Miquel de Palol qui l’ha escrit; sembla, més aviat, cosa del director literari de la col·lecció amb la sola voluntat de provocar.

No he llegit encara El Troiacord, i ben segur que ho faré. Els excessos de Miquel de Palol m’agraden, què n’hem de fer, perquè m’han donat moltes hores de felicitat lectora. La teva crítica m’ha incitat encara més a llegir-lo, perquè se’n desprèn que és un objecte gens correcte, gens innocu, gens oblidable, gens funglible...

Heribert ha dit...

Mai més ben dit, el Troiacord es tracta d'una de les obres cimeres de la literatura occidental del nostre temps. No només ho és El Troiacord sinó que també ho és el conjunt de l'obra de Miquel de Palol i jo encara diria molt més: no només és una obra cimera de la literatura occidental sinó que ho és de la literatura humana de tots els temps.
Crec fermament que tard o d'hora, es reconeixerà tota l'obra de l'autor més gran que mai ha tingut Catalunya i li serà atribuïda la posició irrenunciable que li pertoca com a geni i poeta.
Encara ha de néixer aquell que ha de superar a Miquel de Palol.