El quart centenari del Quixot s’està convertint en una festa de l’edició. Les grans companyies reserven una part del pressupost per celebrar com cal l’agermanament entre finances i literatura. Endesa ha patrocinat una nova edició del Quixot: un elegant estoig negre de cartró que acull els dos volums, de lletra grossa, amb una quantitat immensa de notes de tota mena i dues pàgines de pròleg perquè el lector no perdi el temps amb els criteris d’edició i pugui passar directament a gaudir de l’immortal Cervantes. El curador de l’edició es diu Enrique Suárez Figaredo i a propòsit d’ell llegim a la solapa:
“Su afición al quijote empezó hace unos cinco años, cuando comprobó que el texto del ejemplar que leía en casa discrepaba ocasionalmente del que lo acompañaba en sus viajes. Hombre inquieto, se interesó por el asunto, y empezó a acumular documentación, a consultar ediciones, antiguas y modernas, a contactar con quijotistas del mundo, a leer toda la producción cervantina y a otros autores del Siglo de Oro y, finalmente, a compulsar los ejemplares originales de las primeras ediciones del libro.”
La redacció del paràgraf és lluminosa: “su afición al Quijote” va començar no per la qualitat literària de l’obra sinó perquè va detectar discrepàncies entre dues edicions i perquè és un “hombre inquieto”. A més a més, el text ens regala una alta dosi d’intriga: sabem que el curador va començar a fer una pila de coses fa cinc anys, però ens deixa amb l’ai al cor: les haurà acabat? Hi ha indicis subtils que responen en part la pregunta: tenim l'edició del Quixot; la casa de la crítica textual és gran i acull generosament tothom qui vulgui “conseguir un texto con el que Cervantes habría estado conforme”. Als noms d’Aldo Manuzio, Karl Lachmann, Joseph Bédier, Cesare Segre, Francisco Rico, Martí de Riquer i Jaume Coll, entre altres ecdòtiques eminències, caldrà afegir el nom Enrique Suárez Figaredo. Si en temps pretèrits l’home ideal conreava les armes i les lletres, el segle XXI assisteix a una millor simbiosi: la de l’alt executiu amb el filòleg. Sí, perquè la proesa rau en compaginar la filologia amb la Sotsdirecció del Control d’Aprovisionaments d’Endesa, almenys durant cinc anys que han permès, entre altres coses, la publicació d’un llibre en què desvetlla la vera identitat d’Avellaneda (Cervantes, Figueroa y el crimen de Avellaneda) i una edició provisional del Guzmán de Alfarache apòcrif, pendent tan sols de tenir a l’abast l’editio princeps.
Convido els filòlegs a que deixin de pidolar almoines per investigar entre el polsim dels paperots pretèrits i sol·licitin que els permetin ocupar càrrecs importants de les grans empreses, amb el sou corresponent; un intercanvi just per compaginar –ja tocava!- diners i lletres. Sort tenim que Endesa ens il·lumina.
“Su afición al quijote empezó hace unos cinco años, cuando comprobó que el texto del ejemplar que leía en casa discrepaba ocasionalmente del que lo acompañaba en sus viajes. Hombre inquieto, se interesó por el asunto, y empezó a acumular documentación, a consultar ediciones, antiguas y modernas, a contactar con quijotistas del mundo, a leer toda la producción cervantina y a otros autores del Siglo de Oro y, finalmente, a compulsar los ejemplares originales de las primeras ediciones del libro.”
La redacció del paràgraf és lluminosa: “su afición al Quijote” va començar no per la qualitat literària de l’obra sinó perquè va detectar discrepàncies entre dues edicions i perquè és un “hombre inquieto”. A més a més, el text ens regala una alta dosi d’intriga: sabem que el curador va començar a fer una pila de coses fa cinc anys, però ens deixa amb l’ai al cor: les haurà acabat? Hi ha indicis subtils que responen en part la pregunta: tenim l'edició del Quixot; la casa de la crítica textual és gran i acull generosament tothom qui vulgui “conseguir un texto con el que Cervantes habría estado conforme”. Als noms d’Aldo Manuzio, Karl Lachmann, Joseph Bédier, Cesare Segre, Francisco Rico, Martí de Riquer i Jaume Coll, entre altres ecdòtiques eminències, caldrà afegir el nom Enrique Suárez Figaredo. Si en temps pretèrits l’home ideal conreava les armes i les lletres, el segle XXI assisteix a una millor simbiosi: la de l’alt executiu amb el filòleg. Sí, perquè la proesa rau en compaginar la filologia amb la Sotsdirecció del Control d’Aprovisionaments d’Endesa, almenys durant cinc anys que han permès, entre altres coses, la publicació d’un llibre en què desvetlla la vera identitat d’Avellaneda (Cervantes, Figueroa y el crimen de Avellaneda) i una edició provisional del Guzmán de Alfarache apòcrif, pendent tan sols de tenir a l’abast l’editio princeps.
Convido els filòlegs a que deixin de pidolar almoines per investigar entre el polsim dels paperots pretèrits i sol·licitin que els permetin ocupar càrrecs importants de les grans empreses, amb el sou corresponent; un intercanvi just per compaginar –ja tocava!- diners i lletres. Sort tenim que Endesa ens il·lumina.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada