El botí d'un turista
Algunes llibreries eren cita obligada:
Strand és un paradís per a qualsevol amant dels llibres, amb les seves 18 milles de prestatgeries: llibres usats, saldos i llibres nous conviuen amb el trasbals continu de successives onades de lectors voraços que esperaven pacientment amb piles —literal— de llibres entre els braços. Mai he vist una bibliomania col·lectiva semblant. Astorat per una oferta inabastable, vaig improvisar Diary of a Bad Year de J.M. Coetzee per a col·leccionar-la.
Barnes & Noble té diversos establiments a Nova York. Vaig visitar-ne tres tan sols per veure si integraven d’alguna manera el llibre electrònic amb l’oferta tradicional, però no vaig ser capaç de descobrir-hi res d'interessant. Tampoc la secció de papereria oferia gaire interés, amb tot de llibretes i agendes ofensives fins i tot per als qui solen conrear un cert vessant kitsch. A última hora vaig recordar que volia comprar un exemplar de House of Leaves de Mark Z. Danielewski i sort que el vaig localitzar a la Barns & Noble d’Union Square, que d'aquesta manera va entrar a la meva col·lecció particular de llibreries.
Vam visitar unes altres llibreries després de consultar webs com Gridskipper:
Book Culture, abans coneguda com a The Labyrinth, es troba a prop de la Universitat de Columbia. La planta baixa té l’aspecte d’una llibreria d’humanitats convencional —és a dir: amb molt bon gust—, però les escales que pugen al pis de dalt són un deliciós preludi de les sorpreses que esperen uns graons més enllà: The Collected Poems (1956-1998) de Zbigniew Herbert, que em van cridar l’atenció gràcies al bon record d’Un bàrbar al jardí, estaven envoltats de més títols igualment llaminers. La planta superior està plena de prestatgeries que, malgrat l'antic nom de la llibreria, mantenen un impecable ordre alfabètic per matèries. Hi conviuen els llibres nous amb els de segona mà i els saldos, de manera que sovint hi ha el mateix llibre però amb preus diferents segons quina sigui la seva procedència. Va ser un plaer passejar-hi tranquil·lament: al cap i a la fi, ja havia triat el llibre amb què la col·leccionaria. Però no em vaig poder resistir a comprar un altre llibre: i: sis non lectures d’e e cummings.
Left Bank Books és una llibreria petita especialitzada en primeres edicions i llibres amb la signatura de l'autor i rars. Aconsello deixar la targeta de crèdit a la caixa forta de l’hotel i demanar a qui us acompanyi que no us reveli la contrasenya sota cap amenaça fins que passi l’encís provocat per una selecció de llibres excepcional. Com que estava obligat a col·leccionar-la, em vaig permetre un petit dispendi amb puella mea d’e e cummings, una edició de 1949 amb il·lustracions de Picasso, Klee i Modigliani.
St. Mark’s Bookshop és una llibreria d’humanitats amb aire intel·lectual especialitzada en cultura contemporània. En comptes de secció de filosofia, per exemple, tenen una secció de Cultural Studies. Problablement va ser la llibreria on vaig passar més temps tafanejant i anotant coses. La vaig col·leccionar amb Unrecounted, el llibre de poemes de W.G. Sebald amb litografies de Jan Peter Tripp, junt amb algunes revistes força atractives.
I finalment, un parell de llibreries que vam trobar casualment, malgrat que les teníem anotades:
P.S Books està a una zona de Brooklyn anomenada Dumbo. Hi vam anar perquè s’hi troba Central Booking, una llibreria-galeria especialitza en llibre d’artista que sempre estava tancada, malgrat que l’horari de la porta afirmava que hauria d’estar oberta, i que volia visitar gràcies a Human Book. Però el desplaçament va servir per descobrir un lloc ple de vida artística, amb abundància de galeries que podríem etiquetar com a emergents, i P.S. Books, és clar, una llibreria desordenada, amb tot de caixes plenes d’adquisicions recents que encara no havien estat col·locades i que tothom examinava amb avarícia gens dissimulada. Malgrat que no semblava haver-hi un gust més o menys coherent que organitzés els llibres, hi vaig percebre desendreçat encant.
Vam trobar Housing Works quan buscàvem el Museum of Comic and Cartoon. Els llibreters que ens van atendre no el coneixien però ens van ajudar a trobar-lo. Com que ja era massa tard per anar-hi, ens vam quedar una estona en aquesta llibreria cafè excepcional: el llibres provenen de donacions i, a més a més dels llibreters que la mantenen, hi ha voluntaris que hi col·laboren i els beneficis són destinats a la lluita contra la SIDA. La vaig col·leccionar amb Poeta Wohin?, una monografia sobre Felix Martin Furtwängler, que em va sorprendre per les obres al voltant del llibre d’artista, del llibre manipulat i altres variacions entre l’art i la paraula.
Les llibreries que no vam poder visitar, com Central Booking o Printed Matter o les més conegudes de Brooklyn, i les que ni sospitem que existeixen, seran un pretext més per tornar a una ciutat infinita.
La llibreria Central Booking fatalment tancada però mostrant impúdica alguns tresors.
12 comentaris:
La Strand era la meva preferida. És com un forat negre: et xucla i no et deixa sortir.
De totes les que cites, només conec Strand. Fascinant, però massa plena de pols pel meu gust. M'agrada comprar llibres nous de trinca.
Fantàstic, això de col·leccionar llibreries! Aquest serà un apunt a recordar per quan tornem a NYC (confiem en no trigar gaires lustres a fer-ho).
I la planta de dalt, amb les edicions rares, llibres d’artista o exemplars amb dedicatòria, una autèntica delícia, Salvador. Era impressionat l’entusiasme llibresc que encomanava tota la llibreria, plena de lectors afamats. I la imatge de les cues amb clients que duien literalment piles de llibres de tota mena em va fer molta, molta enveja ;-)
Potser n’han pres consciència i han lluitat eficaçment contra la pols, Allau, perquè a mi no em va semblar especialment polsegosa. I de llibres nous de trinca, n’hi havia. És curiós, però, la gran quantitat de llibreries novaiorqueses que barregen llibres nous amb saldos i llibres de segona mà. Em recordava les Gibert Jeune de París.
No sé si és deformació professional, però fa alguns anys que faig de turista de llibreries i gaudeixo molt escrutant les llibreries d’altres països i triant un llibre per col·leccionar les que més m’agradin. A l’apunt Col·leccionar llibreries explico com va començar l’afició i a l’etiqueta col·leccionar llibreries hi trobaràs tots els apunts sobre el tema.
Salutacions cordials.
Quina enveja!!!
Ai... em cau una llagrimeta de nostàlgia... :_)
Trobo en falta la Shakespeare and Co., tan prop a la Strand i cosina germana de la de Paris.
Portava molt de temps estalviant per al viatge, Espolsada… Ara el següent objectiu transatlàntic és Buenos Aires. A veure si no trigo gaires anys a anar-hi!
I a mi, Sfer, i a mi també. Snif!
I ben segur que em vaig deixar algunes més, civisliberum. Un bon pretext per tornar-hi algun dia.
Salutacions cordials.
A la planta de dalt de l'Strand fa uns anys vaig trobar-hi un llibre que em portava de cap, la primera edició de The Men's Club de Leonard Michaels, que sense ser rar ni car no hi havia manera de trobar-lo. Em va fer molta il·lusió. Ara sembla que per fi s'està traduint, tant al català com al castellà.
Un apunt que m'ha fet somriure més d'un cop… potser perquè em toca tan d'aprop.
És una tria molt exhaustiva. De la llista em quedo amb Strand Bookstore, St Mark's Bookshop i Book Culture (a.k.a Labryinth Books)… i hi afegiria, per a una propera visita, una petita llibreria de West Village: Three Lives & Company.
Leonard Michaels: en prenc bona nota, benvolgut Anònim; encara que he de confessar que vaig començar a llegir Sylvia i no la vaig acabar. A veure si amb El club d'homes...
Gràcies, Miq! M'alegren molt i molt els teus somriures. No cal dir que des del viatge a Nova York em miro el teu blog amb uns altres ulls ;-)
Salutacions cordials.
¿Sabes si ha cerrado la librería que estaba a la entrada del Rockefeller Center? Me dijeron que sí: es una pena, tenía muchos y buenos libros en español.
En cuanto a Barnes and Noble, nunca he entendido a qué debe su prestigio. Es como la Casa del libro madrileña, pero en pobretón.
Una pena, en cualquier caso, el cierre de tantas librerías. Qué pocas hay en NY, ¿no?
En fin, felicidades por el blog y por el comentario de Vila Matas ;-)
Publica un comentari a l'entrada