dijous, de juny 03, 2010

Alguns remeis contra la crisi creativa

. dijous, de juny 03, 2010

Una de les missions més admirables de l’OULIPO és fornir de receptes als escriptors que travessen una crisi per estimular la seva creativitat a partir de jocs amb el llenguatge. De Grafomàquia de Miquel de Palol —amb tot de restriccions donades pel contrapunt musical— a Xocolata desfeta de Joan-Lluís Lluís —que s’inspira en els Exercicis d’estil de l’oulipià Raymond Queneau—, sense voluntat de marcar fites temporals i passant per l'obra de Màrius Serra o la multitudinària Transformacions, podem comprovar que la influència de l'OULIPO sovint és molt estimulant.

La recent pandèmia de crisi creativa que ha patit la blogosfera i un comentari d’en Puigmalet m’han recordat la voluntat de servei públic que sempre ha caracteritzat aquest blog i m’han empès a suggerir alguns remeis contra aital mena de situacions. Desitjo que aquesta modesta contribució permeti superar alguna crisi futura, amb el benentès que els remeis que altres bloguers hagin assajat amb èxit seran benvinguts.

1. Parodiar algun estil d’escriptura especialment irritant: Cromatisme polièdric.

2. Fer el tràiler de l’apunt, que ja l’escriuràs quan arribi la inspiració: Aviat, a les millors pantalles...

3. Fer al blog una performance conceptual que per explicar-la calgui una expressió amb ressons postestructuralistes, com ara "procés de desescriptura": El mal d’escriptura.

4. Imitar l’estil d’algun autor admirat, com ara Pierre Michon: Tinta blava

5. Explicar la crisi i determinar-ne les causes: Blog en crisi creativa.

6, 7, 8, 9 i 10 a The Daily Avalanche: Bloggez sans effort.
Si Georges Perec a La disparition va ser capaç d’escriure un llibre sense cap “e”, puc dir amb gran satisfacció que, una mica menys ambiciós, he aconseguit complir la restricció oulipiana que m’havia proposat en aquest apunt: escriure’l sense cap ela geminada. No he sabut, però, evitar les rimes internes.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

genial! crisi? quina crisi? :)

Allau ha dit...

Ai, Llibreter, em vull morir! El meu apunt de demà va exactament del mateix (fins i tot cito l'Oulipo!). Tot i que fa dies que el tenia escrit i no l'havia publicat per dosificar el "tema" crisi, ara passaré per un vil plagiari. No m'ho tinguis en compte.

Lluís Bosch ha dit...

Molt encertat i molt oportú, i grans consells. I això de l'Oulipo és normal que se'ns acudís a uns quants. Però no és cap desgràcia, al contrari: és un bon senyal que hi haguem anat a parar uns quants.

el llibreter ha dit...

A veure si ara em tornaré un grafòman, Clídice. Seria terrible!

La poligènesi és un fenomen ben normal, Allau. T'adverteixo que et robaré totes les idees que em plagui per incloure-les als remedia crisis.

Exacte, Lluís: això revela que compartim més afinitats que no ens pensem.

Salutacions cordials.

kweilan ha dit...

Tindré en compte aquests consells per si entro en crisi.

Salvador Macip ha dit...

Brillant manera de liquidar aquesta crisi, doctor!

miquel ha dit...

Sisplau, llibreter, crec que estava a punt d'entrar en crisi i ara tu...
(un exercici formal notable: ni una ela geminada. Potser ho intentaré amb la ve doble :-)

el llibreter ha dit...

La meva abnegada voluntat de servei se sent reconfortada amb les teves paraules, Kweilan.

Potser, Salvador, hauria de posar el Facebook com a inspirador d'apunts ;-)

La ve doble! Et desitjo molta sort, Pere. Jo no ho sé, si gosaria.

Salutacions cordials.

Puigmalet ha dit...

No sé perquè però em sembla que els blocaires estem essent víctimes de l'estafa de la crisi, també a Internet. Precisament aquells que més en parlen són els qui menys la pateixen. Tu i l'Allau en sou exemples evidents. Tanmateix és una dolça estafa, aquesta. La del món real no tant.

el llibreter ha dit...

Et puc assegurar que després d’anys de bloguejar he patit algunes crisis. Ups! Ara em sento com el iaio dels Simpson explicant batalletes... Fixa’t que l’any passat va baixar força el nombre d’apunts que vaig publicar al blog i és que pateixo la crisi més grossa de totes: que tinc la sensació que em repeteixo molt. Però en realitat m’estimo més parlar de confortable decadència.

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Podem parlar de decadència si ho prefereixes, d'alts i baixos, baixos i alts però podem oblidar la maleïda paraula c....s? No deixem que ens venci, la literatura és el millor antídot.