dilluns, de maig 31, 2010

Blog en crisi creativa

. dilluns, de maig 31, 2010



Cal anar amb compte amb el Facebook. Vaig escriure al mur que el proper apunt seria sobre Dublinesca i, de fet, tenia un munt d’idees molt engrescadores al voltant del personatge més complex d’Enrique Vila-Matas.




El problema és que calia transformar-les en text i després de molta estona intentant-ho em vaig adonar que ja no em semblaven tan engrescadores i que potser calia prendre més distància encara —fa dos mesos que vaig devorar el llibre— i el mur va ser testimoni del canvi de plans.


El nou objectiu era Eros: La superproducción de los afectos d’Eloy Fernández Porta, un assaig espectacular sobre les transaccions sentimentals a l’era Afterpop. Però calia documentar l’apunt i la recerca d’un passatge concret de la Chanson de Roland en l’edició de Martín de Riquer, publicada a El festín de Esopo l’any MCMLXXXIII, es va convertir en un agradable retorn a l’èpica medieval. El meu exemplar del llibre, primer de la «Biblioteca Filológica», mantindria un cert aire venerable si no fos per les anotacions, sovint ingènues, que recorden la inevitable etapa medievalista que tothom sol gaudir. Un altre canvi de plans? Le Royaume oublié de Jordi Savall i La Capella Reial de Catalunya semblava convidar-me a seguir el camí medieval. Al cap i a la fi, l’amor és un invent del segle XII, com se sol dir.

Però la música dels trobadors va ser, finalment la banda sonora de L’estil Quaderns Crema, que es pot veure fins al 22 de juny a la Biblioteca Jaume Fuster. Una exposició senzilla i molt atractiva que em va permetre recordar tants llibres i, per tant, la gratitud envers Jaume Vallcorba per tantes hores de lectura. Com que vaig penjar tres fotografies de l’exposició al Facebook amb el pretext que n’ultilitzaria alguna al proper apunt, que és aquest, no tinc més remei que complir la paraula de mur:


Avui m’he adonat que la culpa de tota aquesta indecisió és d’en Salvador Macip. La seva proposta de celebrar el Dia del blogaire en crisi es deu haver instal·lat confortablement en el meu teclat i no tinc cap altre remei que conjurar-la amb un apunt. A veure si me’n surto.

11 comentaris:

Galderich ha dit...

Dubito, ergo sum bloccarius

Clidice ha dit...

mai sabem quan ens atacarà el virus i no valen ni mascaretes ni cap altra profilaxi. Cal ser solidaris :)

SM ha dit...

Mira que jo ja havia avisat, eh? Els actes d'insolidaritat passen factura! ;-)

Puigmalet ha dit...

Apel·lant a l'ètica professional, el mateix incitador ens donarà el remei,confiem.

kweilan ha dit...

Molt bo!

Eulàlia Mesalles ha dit...

El virus és implacable...

el llibreter ha dit...

To publish or not to publish: that’s the question, benvolgut Galderich.

Doncs no m’hi acostumo, Clídice: m’ha atacat tantes vegades que ja no m'hauria d'amoïnar, però res.

Em sap greu Salvador, però el meu caràcter m’obligava a objectivr d’alguna manera el procés que ha desembocat en la crisi creativa per mirar de determinar-ne les causes. Independentment de la qualitat de l’apunt, he d’admetre que m’ha quedat un pèl postmodern: que el tema de l’escriptura sigui la impossibilitat mateixa de l’escriptura sempre fa patxoca ;-)

Subscric la teva reivindicació, Puigmalet. De fet, m’has donat una idea...

De fet, Kweilan, —i que quedi entre nosaltres— tot plegat és una maniobra per proclamar públicament de manera discreta que he obert un perfil al féisbuc —o hauria de ser fèisbuc?

Però no invencible, Eulàlia. Almenys, no sempre. Bé, em sembla.

Salutacions cordials.

esteve ha dit...

Un consell, passeu-vos al twitter.

el llibreter ha dit...

Home, m'agradaria disposar d'alguns minuts al dia per llegir una estona ;-)

Salutacions cordials.

esteve ha dit...

twitter és (molt) més agraït, compensa... Gràcies per la vostra resposta. Us llegeixo des de fa anys i si més no, m'heu descobert nous noms i mons...en una paraula, he après gràcies als vostres escrits.
Des de la Plana d'Urgell...

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Esteve. No tinc paraules...