dimecres, de desembre 03, 2008

Cos fràgil

. dimecres, de desembre 03, 2008

Torno a Cuerpo transparente, de Max Blecher, i el llibre, fràgil, s'obre de nou pel poema «París»
¿Te acuerdas de cuando llegaste? La locomotora te zumbaba en la cabeza París París
Un poema iniciàtic sota el domini del viatge i del sexe. Arriba jove, de nit, romanès de poble àvid de mite urbà. En contrast amb altres poemes, de delicada factura surrealista, aquest em sembla més subtilment oníric i més dolorosament carnal. I sé que és important evocar el poeta al sanatori, vençut per una tuberculosi òssia que el manté immobilitzat, presoner d’una cotilla de guix, pocs anys després del viatge a París. Però no sé de quina manera és important. Un record fugaç de poetes i sanatoris del segle passat em retorna a les pàgines de Cuerpo transparente, breu, fràgil
Tu envoltura
como un pájaro en el nido del corazón
en ríos de sangre te bañas
y vuelas por la punta de mis dedos
Un embolcall que és alhora un ocell embolcallat amb un niu; ni a dins ni a fora, sinó als dos llocs alhora, de la mateixa manera que el tu és el poeta que es dialoga, que, immòbil, pren distància i es mira. Una paradoxa que potser indica de quina manera és important evocar el poeta malalt, un cos fràgil que escriu.

5 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Hola. Els éssers humans som fràgils, hi ha gent que té el do de mostrar aquest sentiment a través dels versos. Quan la poesia transmet idees, sentiments, dubtes, és que que ens captiva.

Saluta

Anònim ha dit...

Arlequí, dones en el clau. Darrerament la literatura que més m'engresca és aquella en què s'hi entrelluca la fragilitat humana. Suposo que són fases, o motivacions que van canviant, no ho sé, però ara mateix m'hi sento més identificat amb aquella literatura que em mostra aquest aspecte de la fragilitat com a enfocament esbiaixat de la realitat que construïm en al dia a dia.

Anònim ha dit...

Em recorda Ferrater, això que ha escrit senyor llibreter, ara mateix però, no sé pas dir-li per què.

el llibreter ha dit...

Sí, Arlequí, i en la manera com es diu la fragilitat és com la percebem amb tota la seva complexitat.

Quimet, ara penso en Coetzee, McEwan, Serés, Mario Bellatin, Pierre Michon i d’altres que, cadascun a la seva manera, han sabut escriure pàgines memorables sobre aquest tema que compartim.

Molt subtil, Olga: tinc dues opcions per abordar l’afer Ferrater, a veure si prenc una decisió ben aviat!

Salutacions cordials.

Èlia Llach ha dit...

molt bonic, sí.
Lamare