dimarts, de desembre 23, 2008

Carrers de frontera

. dimarts, de desembre 23, 2008


A propòsit del títol, Carrers de frontera, Arnau Pons escriu:
Calia domesticar en tot cas aquell estrany oxímoron. Nosaltres, en canvi, volíem defugir una lògica esperable. Preteníem apuntar, ja amb el títol, a l’espai habitable i transitable que pot constituir-se en una frontera que no és geogràfica sinó cultural —una frontera que, en comptes de separar, hauria de servir per al trànsit d’obres i de llibres, per al tràfic d’idees, per a les fugides i retrobaments de tota mena.
Uns carrers diversos, acollidors, on trobem contribucions magnífiques al voltant de les relacions entre les cultures alemanya i catalana, al costat d’altres més discretes, com la meva. Qualsevol dels dos volums es pot obrir a l’atzar i es pot recórrer amunt i avall, en un passeig que, sens dubte, convidarà a anar-hi més enllà. Potser algú s’aturarà un moment a les pàgines 286 i 287 del segon volum i llegirà aquest fragment d'«Un lector alemany i un llibreter català»:
Una altra pregunta del llibreter podria ser quin seria el nom més adequat per a una secció que aplegués els autors que escriuen en alemany. Un breu article d’Ilrich Greiner publicat al número 38, de gener de 2007, de la revista Caràcters sobre el concepte «literatura alemanya» potser li ha fet pensar en una qüestió més pràctica: «literatura alemanya»? «literatura germànica»? «literatura traduïda de l’alemany»? Un dels poetes més llegits és Paul Celan, que comparteix amb Kafka, Peter Handke, Soma Morgenstern i d’altres, el fet de provenir de la perifèria lingüística. El paral·lelisme amb la llengua catalana és inevitable, més modesta pel que fa al nombre de parlants però amb prevencions similars a l’hora de classificar els autors. Un moment delicat d’aquesta probable conversa fictícia, perquè suscitaria la curiositat de l’alemany respecte a les traduccions al català, llengua minoritària i minoritzada.

3 comentaris:

Olga ha dit...

Parlant de la relació lector alemany-llibreter català, vaig llegir a l'Avui que a Alemanya s'han venut 140 muil exemplars de LES VEUS DEL PAMANO, una bona notícia, no?

bones festes a tothom.

Olga

Quimet ha dit...

Doncs de l'edició del Pedra de tartera de Maria Barbal també sembla que se n'han venut un munt!! No sé si en part aquest èxit es deu a la Fira de Frankfurt o no, però n'hem d'estar ben orgullosos que a fora llegeixin autors d'aquí.

el llibreter ha dit...

Alguna cosa deu tenir a veure tot plegat amb Francfurt i totes les activitats que es van desplegar abans de la Fira. Malgrat això, em sembla que l'efecte propagandístic que hauria d'haver tingut l'esdeveniment a casa nostra va durar ben poc, uns pocs mesos i prou, quan les vendes de Mil cretins van començar a baixar fins que van prendre un ritme, diguem-ne, normal.

Salutacions cordials.