dilluns, de desembre 08, 2008

Pols digital

. dilluns, de desembre 08, 2008

El número 27 de la revista Pasajes conté un dossier molt interessant titulat Internet, libros y cultura digital, que inclou un article excel·lent de Robert Darnton: «Las bibliotecas en la era digital», disponible també en anglès i en pdf: «The Library in the New Age». L’erudit dedica algunes pàgines a demostrar que alguns dels defectes que se solen atribuir a internet ja proliferaven alguns segles enrere. A propòsit de les notícies falses i inexactituds que es difonen per la blogosfera, parteix del treball de Will Slauter, un alumne seu, titulat significativament «Recycling the News in the Eighteen-Century Blogosphere», que estudia la propagació a Europa d’errors i informacions manipulades durant la Guerra de la Independència nord-americana. Com bé diu Robert Darnton:

Creo que las noticias han sido siempre un artefacto y nunca correspondieron del todo a lo que realmente sucedió. Hoy en día vemos la primera página de un periódico como un espejo de los acontecimientos acaecidos el día anterior, cuando en realidad fue compuesta a última hora por los maquetadores, que diseñan la página según convenciones arbitrarias: la historia principal en la columna de la derecha; las que no lo son tanto a la izquierda; las más ligeras dentro o en la parte inferior; los reportajes más llamativos introducidos con unos titulares especiales.


El desenvolupament tecnològic afavoreix, per tant, la propagació d’errors i encerts a una major velocitat i correspon als internautes desenvolupar les eines d’interpretació que creguin convenients per navegar per la Xarxa; la literacitat crítica és un objecte d’estudi en plena expansió.

Aquesta similitud entre pràctiques informatives del passat i del present serveix a Robert Darnton per abordar el nucli de la seva argumentació: que l’enlluernament per les noves tecnologies empobreixi el fons de les biblioteques. A propòsit de Google Book Search, sense menystenir la seva importància com a eina de difusió del llibre, assenyala algunes incerteses:
4. El declive de muchas compañías es rápido en el cambiante entorno de la tecnología electrónica. Google puede desaparecer o ser eclipsada por una tecnología inclusom mayor que podría hacer de su base de datos algo tan anticuado e inaccesible como nuestros viejos disquettes y el CD-ROM. Las empresas electrónicas van y vienen, las bibliotecas de investigación duran siglos. Mejor fortalecerlas que declararlas obsoletas, porque la obsolescencia es consustancial a los medios electrónicos.
5. Google incurrirá en errores. A pesar de su preocupación por la calidad y su control, faltarán libros, se saltarán páginas, habrá imágenes borrosas y muchas veces no podrá reproducir los textos a la perfección. Hubo un tiempo en el que creíamos que el microfilm solucionaría el problema de la preservación de los textos. Ahora sabemos más.

Entre la infinitat d’activitats de la darrera edició de Kosmopolis hi havia Kosmòtica, amb exposicions i conferències sobre l’ús de la tecnologia en l’escriptura i la difusió de la literatura. Una vitrina protegia de la pols els reproductors de llibres electrònics, perquè res no escapa a l’amenaça de la pols; ni abans ni ara.

8 comentaris:

Arlequí ha dit...

Hola. Als diaris sempre podem trobar errors, i a internet també. L'altre dia vaig descobrir que a la wikipèdia el Romanticisme català només està representat per tres noms. Realment, hi ha dades a internet que no són del tot fiables. Cal tenir visió crítica per descobrir aquests errors.

Salutacions ben cordials.

Artur ha dit...

En aquest sentit es pronunciava el treball periodísitic guanyador del premi recull de fa dos anys. Un article que vaig guardar a casa perquè explicava això mateix de la informació amb exemples molt gràfics i curiosos (i que em van fer reflexionar de com ens prenen el pèl els mitjans de comunicació).
Tinc la revista a casa, si us interessa puc mirar el número, penso que era la revista RECULL de Juliol de 2007, però no ho recordo amb claredat.

Júlia ha dit...

T'adones dels errors quan, del que escriuen, hi entens una mica. Imagino la gran quantitat d'errades de temes dels quals no entenc un borrall em deuen 'colar'. Recordo una professora de ciències naturals molt gran, de quan jo era joveneta, que de vegades explicava que insultava la tele o la ràdio per les bestieses científiques que amollaven.

el llibreter ha dit...

Precisament, Arlequí, l'actitud crítica —que no sempre vol dir desconfiança— cal mantenir-la arreu, fins i tot quan hi ha lligams d'afinitat.


Si me l'envies, Artur, estaré encantat de llegir-lo. M'has desvetllat la curiositat.

És el problema d'autoeditar-nos, Júlia, perquè els blogs són, al cap i a la fi, autoedicó. Quan repasso l'apunt abans de publicar-lo no llegeixo el que hi ha escrit sinó el que crec que hi ha escrit, i no m'adono d'algunes coses que algú altre captaria immediatament. En alguna ocasió m'han avisat als comentaris o per mail, però, en general, em sembla que ja hi estem acostumats. I quan llegeixo algun apunt antic, de vegades m'esgarrifo de les badades que hi trobo.

Salutacions cordials.

Artur ha dit...

D'acord, la meva filla l'hi enviarà per mail a l'adreça llibreter@hotmail.com (jo no tinc escànner a casa), hi posarà "article revista RECULL", d'acord?
Ja em dirà què li sembla, a mi em va fer reflexionar molt.

El veí de dalt ha dit...

Ja ho diuen no, que qui no vulgui pols no vagim a l'era? O era a la blogosf-era?

morenita ha dit...

Sí Veí, ho va dir en Marías l'altre dia, precisament.

M'ha encantat llegir una entrada que recorda que la desinformació no és patrimoni de la web. I jo recordaré l'anècdota que tots sabem, i és que gràcies a la competencia de la Wikipedia es van destapar uns quants errors greus en articles de l'Encyclopaedia Britannica, i que totes dues enciclopèdies en van sortir reforçades... almenys en la seva versió anglesa.

Júlia ha dit...

Al que diu Morenita em referia, que d'errades se'n troben i se n'han trobat a tot arreu, la 'nostra' Enciclopèdia Catalana n'és plena, recordo haver conegut algú que hi treballava en la primera època i em comentava algunes bronques sobre el tema per articles mal fets i mal documentats. Tenim tendència a 'fiar-nos' més del paper imprès, encara. La immediatesa de la xarxa fa que, com heu comentat, també la correcció pugui ser més ràpida, així com l'actualització.