A la platja de la consciència

Eren joves, cultes i, tots dos, verges aquella nit, la seva nit de noces, i vivien en una època en què una conversa sobre problemes sexuals era del tot impossible. Però mai no és fàcil.

Ara que tot és possible, ara que la literatura ofereix un repertori inabastable de tècniques, estils o estratègies, em sembla que hi ha novel·les com A la platja de Chesil que destaquen per les restriccions que s’imposa l'autor. El començament de la novel·la, en aquest sentit, seria exemplar. Un narrador s’infiltra en la nit de noces dels protagonistes. Aviat, a la primera pàgina, mostra que podria donar molta informació sobre els personatges. Afirma:

Els pares d’ella, a diferència del que l’Edward i la Florence pensaven, no havien tractat els d’ell amb condescendència, i la mare d’ell havia fet força bondat, o potser havia oblidat del tot el motiu de l’acte.

Però opta per la contenció. El narrador explica la història limitant el punt de vista a l’Edward o a la Florence, o a tots dos alhora, i renuncia a anar gaire més enllà, encara que podria fer-ho: sap què pensen els pares, i aquesta dada em sembla fonamental. Crec que el narrador dóna resposta a aquesta restricció una mica més endavant, quan explica les expectatives de la núvia davant la seva primera relació sexual:

Els neguits de la Florence eren més greus, i hi va haver moments durant el viatge des d’Oxford en què va tenir la sensació que estava a punt d’armar-se de prou coratge per dir el que pensava. Però el que l’atribolava era inenarrable, i amb prou feines podia verbalitzar-ho per a si mateixa. Mentre que ell estava afectat pels nervis típics de la primera nit, ella experimentava una por visceral, una repugnància carregada d’impotència, tan palpable com un mareig a alta mar.

El tema que més em va interessar de Dissabte, la novel·la anterior d’Ian McEwan, tenia a veure amb la possibilitat de representar la consciència a través de la literatura. És, com explica David Lodge a La conciencia y la novela, una qüestió central en l’evolució de la narrativa contemporània. A Dissabte, de fet, és un tema explícit i la lectura d’A la platja de Chesil estava inevitablement condicionada per aquest precedent. Si el neguit de la Florence és inenarrable però el narrador vol simular literàriament com s’ha anat construint la seva consciència, és coherent que descarti la informació provinent del pare de la núvia, una informació que podria il·luminar una ombra del passat a la qual s’al·ludeix amb les úniques paraules que pot emprar la protagonista per a referir-s’hi, perquè es tractaria d’un trauma sepultat en el recó més fosc de la seva memòria. D’aquesta manera, el fet emergeix en un parell d’ocasions de manera subtil però suficient perquè domini implícitament la discussió dels nuvis al dormitori, una lliçó magistral de silencis i sobreentesos.

"Però mai no és fàcil", la segona frase de la novel·la, adverteix que A la platja de Chesil no tracta tan sols de la repressió sexual durant una època determinada, sinó que tractaria sobretot de la impossibilitat de penetrar en la consciència dels altres. Sempre.