diumenge, de juny 15, 2008

A la platja de la consciència

. diumenge, de juny 15, 2008

Eren joves, cultes i, tots dos, verges aquella nit, la seva nit de noces, i vivien en una època en què una conversa sobre problemes sexuals era del tot impossible. Però mai no és fàcil.

Ara que tot és possible, ara que la literatura ofereix un repertori inabastable de tècniques, estils o estratègies, em sembla que hi ha novel·les com A la platja de Chesil que destaquen per les restriccions que s’imposa l'autor. El començament de la novel·la, en aquest sentit, seria exemplar. Un narrador s’infiltra en la nit de noces dels protagonistes. Aviat, a la primera pàgina, mostra que podria donar molta informació sobre els personatges. Afirma:

Els pares d’ella, a diferència del que l’Edward i la Florence pensaven, no havien tractat els d’ell amb condescendència, i la mare d’ell havia fet força bondat, o potser havia oblidat del tot el motiu de l’acte.

Però opta per la contenció. El narrador explica la història limitant el punt de vista a l’Edward o a la Florence, o a tots dos alhora, i renuncia a anar gaire més enllà, encara que podria fer-ho: sap què pensen els pares, i aquesta dada em sembla fonamental. Crec que el narrador dóna resposta a aquesta restricció una mica més endavant, quan explica les expectatives de la núvia davant la seva primera relació sexual:

Els neguits de la Florence eren més greus, i hi va haver moments durant el viatge des d’Oxford en què va tenir la sensació que estava a punt d’armar-se de prou coratge per dir el que pensava. Però el que l’atribolava era inenarrable, i amb prou feines podia verbalitzar-ho per a si mateixa. Mentre que ell estava afectat pels nervis típics de la primera nit, ella experimentava una por visceral, una repugnància carregada d’impotència, tan palpable com un mareig a alta mar.


El tema que més em va interessar de Dissabte, la novel·la anterior d’Ian McEwan, tenia a veure amb la possibilitat de representar la consciència a través de la literatura. És, com explica David Lodge a La conciencia y la novela, una qüestió central en l’evolució de la narrativa contemporània. A Dissabte, de fet, és un tema explícit i la lectura d’A la platja de Chesil estava inevitablement condicionada per aquest precedent. Si el neguit de la Florence és inenarrable però el narrador vol simular literàriament com s’ha anat construint la seva consciència, és coherent que descarti la informació provinent del pare de la núvia, una informació que podria il·luminar una ombra del passat a la qual s’al·ludeix amb les úniques paraules que pot emprar la protagonista per a referir-s’hi, perquè es tractaria d’un trauma sepultat en el recó més fosc de la seva memòria. D’aquesta manera, el fet emergeix en un parell d’ocasions de manera subtil però suficient perquè domini implícitament la discussió dels nuvis al dormitori, una lliçó magistral de silencis i sobreentesos.

"Però mai no és fàcil", la segona frase de la novel·la, adverteix que A la platja de Chesil no tracta tan sols de la repressió sexual durant una època determinada, sinó que tractaria sobretot de la impossibilitat de penetrar en la consciència dels altres. Sempre.

14 comentaris:

Artur ha dit...

"Dissabte" és d'aquelles novel·les que quan la vaig acabar no sabia ben bé si m'havia agradat o no. Potser és el moment de donar-li una altra oportunitat a aquest autor. Merci per la recomanació, senyor llibreter

arlequí ha dit...

Hola. Realment aquest apunt és molt interessant i molt humà. La litertura ha de servir perquè no per fer referència a tabús, i pors humanes, però la contenció i la senzillesa narratives sempre són dos bons ingredients per una bona novel·la. Pensem si no en "L'escanyapobres" de Narcís Oller com un bon exemple d'aquesta contenció narrativa dins la literatura catalana.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Miro d'explicar perquè m'ha agradat, i sé que Dissabte hi té molt a veure, perquè em va agradar moltíssim. Tot i que, com he dit en més d'una ocasió, parlar bé d'un llibre sempre és una recomació implícita.

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Jo en McEwan el tinc pendent, però els clients m'han dit que aquest darrer és fluixet. Per quin començaríeu per Expiació o Dissabte?

Miquel (valència) ha dit...

Jo començria per DISSABTE, l'Espolsada, no te'n penediràs. una joia!!

el llibreter ha dit...

Se'm fa difícil triar entre l'un i l'altre, la veritat. Expiació va ser el meu primer McEwan i és la culpable que després n'hagi llegit més coses. Dissabte és brutal.

A la platja de Chesil no m'ha semblat un llibre fluixet, la veritat. És pertorbador i subtil.

Salutacions cordials.

Miquel (valència) ha dit...

De l'escriptor de Valladolid Gustavo Martín Garzo algú n'ha llegit alguna cosa?? Agrairia ajuda (caram! sembla que sigui un anunci d'aquells per paraules dels diaris)
Gràcies, salut i llibres!!!

Anònim ha dit...

És una merdeta.

Quimet ha dit...

Jo del Martín Garzo vaig llegir una novel·la que es deia "Historias de Marta y Fernando" amb la qual, si no recordo malament, va guanyar el Nadal. Fa una pila d'anys, per això, i no larecordo gaire, Miquel.
Abans d'ahir vaig llegir el seu post, senyor llibreter, i avui ja tinc "A la platja de Chesil", les seves recomanacions són sagrades!!

Anònim ha dit...

Lo que pasa señor llibreter es que quizá en el contexto actual (por lo menos aquí) todo esto que nos dice igual pierde gracia, ¿no? En una sociedad donde las parejas jóvenes (novios9 hacen el amor en la habitación del lado de sus padres (no sea que alguien les aceche en algún lugar recóndito si van a hacerlo al coche).
Pues oye quinet si no recuerda usted el libro muy bueno no sería, ¿no?

Critica de la crítica ha dit...

Diria, Anònim, que el comentari del Llibreter no fa èmfasi en la descripció d'una nit de noces que potser sí cau en uns paràmetres culturals que ja no són els nostres, sinó en la manera com McEwan se'n serveix per fer una exploració de les maneres de treballar la consciència en la literatura. En això, A la platja de Chesil és un treball interessantíssim.

Salutacions,
Cdc

el llibreter ha dit...

Em sap greu, Miquel, però no he llegit res de Gustavo Martín Garzo.

Gràcies, Quimet, però més que recomanacions, com dic, miro d’explicar —i d’explicar-me— perquè m’ha agradat un llibre. Desitjo que t’agradi.

Exacte, Cdc: la literatura com a instrument per crear un model que simuli la consciència. Em sembla que és una línia central de la narrativa. Si A la platja de Chesil novel•la només fos l’escenificació una frustració sexual no tindria gaire interès.

Salutacions cordials.

Be real SPF ha dit...

Penetrar a la consciència dels altres... tarea ben complicada. Tan sols una bona nit d'alcohol permet dur a terme aquesta azaña.
benvingut sigueu, bon llibreter.

Azañas Bélicas des de POrtbou.

Arlequí ha dit...

Hola Llibreter. Ja he començat aquest viatge per la consciència i la lectura em captiva tant que llegeixo caminant pel carrer i tot.

Salutacions cordials.