Cyborgs

Hi ha llibres que suggereixen constantment títols amb el quals es podria encapçalar un apunt futur. De vegades, el títol esdevé el pretext per intentar escriure alguna cosa, amb el benentès que triar-lo condiciona els temes o detalls que filarien l’apunt. És el cas d’Ontologia cyborg, de Teresa Aguilar Garcia.

Ontologia cyborg com a títol hauria implicat escriure un apunt general sobre quina cosa seria un cyborg i la manera com en convertir-se en objecte d’estudi convidaria a especular sobre grans temes del pensament com les nocions de subjecte, identitat, sexe, realitat, intel·ligència, evolució, etc.

El cos escrit hauria significat destacar la idea del cos com a codi que pot ser interpretat i reescrit a partir del coneixement de genoma humà, amb tot d’implicacions polítiques, en tant que el domini de la informació depèn del domini econòmic. No sé, però, si l’escriptura del cos admet la ironia, el sarcasme, l’ambigüitat o la parataxi, entre d’altres recursos que ens fan la vida més agradable.

Abstracció de la carn incidiria sobre la qüestió de si som un cos o tenim un cos. Els transhumanistes, per exemple, tenen tanta fe en el desenvolupament tecnològic que aspiren a la futura transmigració de la consciència del cos impur a la puresa del pensament que vagaria lliure en un entorn virtual. La mateixa autora recorda com aquestes idees s’assemblen a les dels gnòstics cristians i a altres agosarades propostes religioses que abominaven de la carn.

Reinvenció de la naturalesa a propòsit del discutit binomi cultura-naturalesa, o fins a quin punt la idea del bon salvatge, l’ésser humà més genuí, no és fruit d’un malentès que oposa la naturalesa a la tècnica com a cosa inhumana. És a dir, de l’oposició entre tecnòfobia i tecnofília.

Territoris digitals serviria per destacar la noció de realitat, força problemàtica, aplicada al ciberespai i a les identitats virtuals. La pregunta de fins a quin punt el ciberespai constitueix un simulacre que pot substituir, total o parcialment, la realitat... real? tangible? física?

Hi ha més títols amagats entre les pàgines d’Ontologia cyborg. Les aproximacions d’artistes com Orlan o Sterlac a la relació entre cos i tecnologia o la sexualitat indefinida del cyborg són, entre els molts temes que tracta l’autora, han suggerit també un títol que segurament he oblidat.

De si els cyborgs llegirien llibres i de quina manera els llegirien, res.