M’ha semblat molt curiós que, al costat de títols com Historia del desembarco de Normandía, Panzer Commander o La gran derrota de Hitler, l’editorial Tempus hagi publicat Una vida entre libros de Lewis Buzbee. Expressions com ara “la batalla diària per un racó a la taula de novetats”, per exemple, no deixen de ser metàfores. Resulta estrany trobar-se les memòries d’un llibreter al mateix catàleg que aplega indiscutibles fites bèl·liques. I més ara, que amb la vaga de transportistes gairebé no ens arriben comandes i podem dedicar el temps a feines pacífiques ajornades constantment. Però un apunt d’El llegidor pecador em va animar a llegir-lo i ha estat un plaer anar trobant els fragments que ha transcrit al seu blog.
Lewis Buzbee explica la seva experiència com a llibreter i com a comercial d’editorials i ho barreja amb episodis de la història de les llibreries i el seu particular turisme de llibreries pel món. Malgrat les diferències entre el bibliosistema anglosaxó —sense preu fix i amb una gran concentració editorial— i el nostre, l’ofici és el mateix i llegir les afinitats em creava una complicitat que m’animava a devorar les pàgines del llibre.
En Upstart Crow, y en todas la librerías desde entonces, me emocionava siempre la llegada de las cajas de libros y los dones que derramaban una vez abiertas. Nunca me he cansado de ello, e incluso ahora, cuando voy a una librería, me siento atraído por los montones de cajas que abarrotan los pasillos... ¿No necesitáis que os eche una mano para abrirlas?
Escriptors que editen, editors que han fet de llibreters, llibreters que escriuen, lectors que critiquen la crítica, editors que escriuen, crítics que publiquen, escriptors que critiquen, lectors que escriuen... Els oficis del llibre sempre han estat permeables i el creixement tecnològic afavoreix, ni que sigui amb vocació amateur, la incursió en pràctiques afins. Una vida entre libros, com dic, convida a recórrer els canvis en l’ofici de llibreter al llarg de la història. És a partir del creixement de la indústria editorial que el sector del llibre s’especialitza; però, com ens recorden les memòries de Sylvia Beach Shakespare and Company o En compañía de genios de Frances Steloff, no queden gaire lluny els temps en què les llibreries batallaven en més fronts.
6 comentaris:
;-)
Em plau que hagis gaudit tant.
La veritat és que grinyola una mica veure imprès a la solapa d´aquest llibre tot un reguitzell de títols de temàtica militar.
Això de la coherència editorial dóna per a molt. D'altra banda, és sorprenent com proliferen darrerament els llibres sobre batalles famoses, guerres, memòries de soldats i coses per l'estil, tant a editorials consolidades com Crítica a les noves editorials especialitzades, com Tempus o Inèdita.
En qualsevol cas, celebrem la incoherència si ens proporciona petits plaers com Una vida entre libros.
Salutacions cordials.
Una recomanació molt interessant, me l'apunto (tot i que darrerament no dono a l'abast...). És curiós perquè sempre són els escriptors els únics que tenen alguna cosa a dir respecte a la seva relació amb la literatura, quan no és ni de bon tros així... Totalment d'acord amb tu amb el que dius del creixement tecnològic. Som els escriptors/lectors/llibreters del segle 2.1!
Bé, pel que veig és el primer de l'apartat "Biografías y memorias" del catàleg de l'editorial. Potser quan s'incorporin d'altres no semblarà tan sorprenent...
Gràcies per la recomenació, me'l demano!!!
Hola. Gràcies per les teves recomanacions. Els llibres sempre són font de coneixement, i els llibreters són els primeers que poden tastar aquests coneixements. L'ofici de llibreter sempre tindrà aquell caire romàntic entre llibres i llibres que mai cap cosa pot ni podrà suplir.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada