dissabte, d’abril 05, 2008

La perifèria central

. dissabte, d’abril 05, 2008

Damián Tabarovsky al suplement Babelia. Imprescindible, com sempre:

Decía Libertella: "Si Argentina es un país periférico en el mundo, su escritor más periférico será entonces centralmente argentino. A mí me ha costado mucho sostener esta paradoja... ¡Cuanto más marginal, más central!".

5 comentaris:

subal ha dit...

Interessantíssim debat, aquest! Jo crec que Verdú en el fons parla del grup Nocilla, quan es refereix a la modernitat de no tenir argument les novel·les. Començo a veure moltes tensions sobre la centralitat de la narrativa en castellà, no troba? Ummm, em venen ganes de fullejar la biblia de la Macroliteratura, República mundial de las Letras... Recordi l'apunt sobre el Cultura/s dedicat a les avanguardes i com s'ignoraven certs escriptors llatinoamericans...

I jo li pregunto a vostè, amb quina de les dues avanguardes, la llatinoamericana; Bolaño, Fogwill, Aira, etc..., o la espanyola; Grup Nocilla, es queda? I, Els nocilles són avanguarda? O qui són l'avanguarda espanyola? Vila-Matas? Il·lustrin's, si us plau!

No cal que respongui, eh.

Roser Caño Valls ha dit...

hola, Llibreter. Si passes pel meu bloc, veuràs que t'he passat un mem.

Salutacions cordials.

Cesárea Airada ha dit...

Recordo l'any passat quan Taborovsky va presentar a l'Hotel Kafka de Madrid la seva novel·la "Autobiografía médica"... Realment és un dels escriptors més simpàtics del moment. Recordo que li vaig preguntar sobre la situació econòmica del seu país i amb un sonriure em va dir: "mascando mierda, querida, mascando mierda..."
Tinc el llibre signat a casa meva i el guardo com un tresor.

el llibreter ha dit...

Preguntes difícils, Subal. De moment, només avançaré que la llatinoamericana: estan a una distància sideral respecte del Nocilla Team, que tot just comencen a donar-se a conèixer ara.

Ai!, Arlequí, i que en faig jo d'un Nintendo? Gràcies, però.

Vaig assistir a la presentació de Barcelona, enigmàtica Cesárea. Tímid com sóc no vaig gosar preguntar-li res, i això que ja li he dedicat més d'un apunt. Sort que mai no m'he trobat amb César Aira!

Salutacions cordials.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Llibreter. Sempre te'l pots vendre al mercat de Sant Antoni.

Salutacions cordials.