dimarts, d’abril 22, 2008

Bona diada a tohom!!!!

. dimarts, d’abril 22, 2008

Avui ha estat un preludi magnífic de Sant Jordi. Els qui no han volgut gaudir —o patir— l’espectable de les llibreries plenes de lectors, han prescindit del descompte de la diada i han pogut remenar a pleret novetats i llibres de fons. Molts dels exemplars que solen descansar als prestatges han perdut la verticalitat per l’absència dels companys de secció que, amb més sort, han abandonat la llibreria en una bossa i, fins i tot, embolicats per a regal. Encara avui han arribat novetats, com Palabras textuales, un altre blog que pren la forma de còdex per contribuir, a partir d’anècdotes recollides a agències de publicitat i comunicació, a sotragar els fonaments de l’estètica occidental. Hem plegat més tard i si ahir parlava de saturació, l’esforç d’avui ha estat molt encoratjador per gaudir plenament de la jornada de demà.

En un article que ha d'aparèixer a la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida explico que els blogs s’han convertit en una eina excepcional per compartir l’experiència de la lectura. Aquesta és, em sembla, una aportació sense precedents al món del llibre. I per això, un tomb pels blogs proporciona una bona dosi d'alegria per treballar durant la Festa del Llibre. La reivindicació de les editorials independents a eLiteratura, declaracions d'intencions a Biblosfera, prendre precaucions amb el drac a llunÀtic, un especial Sant Jordi a Llibròfags, la planificació de la jornada a Flux, recomanacions digitals i de paper a Entrellum, llibres recomanats a Antaviana, llibres cobejats a [el ojo fiosgón], autopromoció a Malerudeveure't, prolegòmens a Tökland, horari de signatures a La panxa del bou, la llegenda de Sant Jordi en versió Playmobil via L'illa dels llibres, col·legues llibreters que ja fa dies que destaquen llibres a Lectures de l'Espolsada, Món de llibres o Negra y criminal, Serret Llibres i molts que em deixo perquè es fa tard i ara toca descansar i desitjar-vos, com fa tres anys

28 comentaris:

miquel ha dit...

Bona diada, Llibreter! I avui ja, sense descans!

Rita ha dit...

Bona diada de Sant Jordi, llibreter!

Toni Ros ha dit...

Que les lletres (analògiques o digitals) estiguin sempre amb nosaltres. I les roses també.

Jesús M. Tibau ha dit...

Bon dia a tothom!
Visca els llibres i els bons llibrters!

Ll. Carreras ha dit...

Bon dia a tothom des de Manacor.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Aiatol·laaaaaahu'akbar!!!!!

Roser Caño Valls ha dit...

Feliç diada de Sant Jordi, Llibreter. Avui és el dia de la literatura a tota Catalunya. Llibres analògics i blocs/blogs ens ajuden a construir el nostre camí en la literatura.

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies! Ha estat un Sant Jordi extraordinari,una autèntica festa de la bibliodiversitat.

I ara, a endreçar la llibreria!

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Estimat Llibreter, és dur això d'endreçar la llibreria després de sant Jordi!
Ha estat un dia molt bonic.
Salut i llibres!

Anònim ha dit...

Molts dels llibres més venuts, en castellà. La llengua catalana fa un altre petit pas cap a l’extinció. Un bon nombre dels llibres en català, d’intel•lectuals com en Reixach. La cultura catalana en fa dos. De què serveix, aleshores, Sant Jordi? Segurament, com va dir en Quim Monzó a La Nit al Dia, per encolomar una vegada a l’any milers de llibres que d’altra manera no s’haurien venut mai i que, de fet, segurament acabaran al calaix. O caixa o faixa. Caixa, un cop més. Felicitats per la pesca, mercaders! No m’estranya que espereu aquest dia amb tanta il•lusió!

Anònim ha dit...

El fenòmen de Sant Jordi és un aspecte més de la societat en la qual vivim, la capitalista. El veritable lector no va a comprar un cop l'any, i si la majoria no són catalanoparlants és lògic que es vengui més en castellà. La literatura no té gaire a veure amb Sant Jordi, en aquest sentit li dóno tota la raó a Quim Monzó. Jo espero aquest dia amb por i amb disgust, no és això el que m'agrada fer, jo voldria poder assessorar, atendre com cal, però no tinc cap més opció, és el que volen i no puc prohibir a la gent que entri a la llibreria i deixar-hi entrar només als fidels. Una flor no fa estiu, diu el refrany, i a mi no em compensa ni físicament, ni emocionalment, ni, molt menys, econòmicament. He venut, sí, però és infinitament més el que no he venut que haig de pagar o mirar de trobar temps per a tornar abans no tornin a inundar-me de llibres. Em sap tant de greu que el món sigui així, però jo no puc canviar-ho.

el llibreter ha dit...

Endreçar i passar el tràngol de preparar les devolucions.

Benvolgut Karles: si l’oferta de llibre en català s’ajustés a la demanda real, en el meu cas es reduiria a menys de la meitat. És una bonica manera de fer calaix, sí senyor!

Abans ni tan sols de sospitar que acabaria fent de llibreter, Sílvia, per a mi Sant Jordi era un gran dia. Cada primer dissabte de mes visitava les meves llibreries favorites, però això no m’impedia gaudir d’una festa que a mi em sembla excepcional. D’acord que té una part mercantilista importantíssima, però sóc dels qui no s’amoïna gaire pel que facin els altres: vaig a la meva, i per Sant Jordi em gastava llavors un calerons que estalviava amb il•lusió. I ara, si es venen molts zafones, estupend! Això em maquilla la rotació de la secció de narrativa i puc mantenir-hi llibres que no es venen gaire però que val la pena tenir-los. Trobar l’equilibri és difícil, però cada dia estic més convençut que cal tendir a l’especialització i a la selecció; és clar que això depèn de l’entorn de cada llibreria. Avui tornava molts llibres que ni tan sols han passat per la llibreria, directes a devolució. Una feina ingrata i cara.

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Aquest any com que la majoria de llibres de la comanda de sant Jordi ni m'han arribat, m'estalvio fer una gran devolució. Me n'he adonat que no en necessito tants i que en un dia com ahir, vaig vendre l'Íliada, i jo encatada. Avantatges de no fer parada i de fer-la dins de la llibreria.
Lliçó apresa: distribuïdores no m'amanaceu més dos mesos abans de sant Jordi amb fes la comanda que sinó et quedaràs sense, perquè igualment serviu el que voleu.
Sílvia t'entenc perfectament.

El llegidor pecador ha dit...

Prou! Ja n´estic fins als nassos de les afirmacions gemegaires que si Sant jordi mercantil, que si Ruiz Zafón no és literatura, que si el dia del llibre compres per obligació, que si la festa ja no és el que era, ... Me´n vaig a fer un escrit per posar en evidència a tota la colla de pesats que, aquests dies, ho han escampat pels diaris.
Tant fer el ploricó... Ara veuran aquests!

Anònim ha dit...

A mi també em sembla un gran dia Sant Jordi, però aquesta part mercantilista la porto malament. Deu ser el meu caràcter, m'agraden les coses petites, personals i per això intento evitar tot el que impliqui masificació, però vivint com vivim en un món de majories estic condemnada a patir.

Com ben dius, els Zafons són necessaris per a que la resta sigui sostenible, tant per a les llibreries com per a les editorials, i el colapse de compradors d'un dia a l'any, també.

Malauradament, estem obligats a generar diners en aquesta roda i l'altruisme només és possible quan hi ha una font d'ingrés que et recolza.

El que no entenc és per què a tot el que està vinculat a la cultura se li suposa altruïsme? Quan jo vaig a comprar ningú em subvenciona res i si dedico el meu temps i estalvis a una llibreria sembla que només em motivi la venda de Sant Jordi, per no parlar de quan et demanen fer de jurat d'un concurs, fer una conferència, portar un llibre a domicili... tot això ho haig de fer perque sóc tan amable.

Anònim ha dit...

Ui, el llegidor pecador promet.... a veure, a veure.

Espolsada, em sembla que ni començant a demanar després de reis ho tindriem garantit. Danys colaterals del colapse mercantil...

El que necessitem és una bola de vidre per a endevinar títols i quantitats, i una vareta màgica per a que ens portin el que volem.

el llibreter ha dit...

Jo també m'he quedat sense moltes novetats, però és que entre les que tenia hi havia molta teca de la bona! Random House, Enlaces Editoriales, Ágora... llibres que no arriben, llibres que arriben però que no he demanat. Però ja arribaran passat Sant Jordi, i els tindré a taula moooolt de temps.

Sobre el Zafón, llegidor, encara recordo com la gent ens els demanava gràcies al boca-orella, que a Planeta va començar a promocionar-lo quan es van adonar que passava alguna cosa rara amb aquest llibre, quan ja se n'havien venut milers d'exemplars sense cap promoció especial. I el llegia tothom.

Tinc la teoria, Sílvia, que cultura és tot allò on pots demanar descompte impunement: llibres, és cultura. Gastronomia, no és cultura. Teatre, és cultura. Moda, no és cultura. Etc. Hi ha qui s'encandalitza perquè els escriptors volen guanyar diners! A l'autor d'una guia de viatges no li retreuen això, però algú que es dediqui a la literatura és imperdonable que signi llibres per Sant Jordi. No deuen llegir gaire, aquests. O, almenys, no deuen llegir gaires biografies d'escriptors.

Jo també tinc molta curiositat. vejam què escriu el llegidor!

El llegidor pecador ha dit...

A veure si, algun dia, m´atreveixo a deixar constància de les veritables històries que va viure "La sombra del viento" abans i després de la seva publicació. Res trascendent, només un seguit de peripècies curioses fins que va explotar comercialment.

subal ha dit...

"cultura és tot allò on pots demanar descompte impunement"

Ja! L'has clavat, amic!

Anònim ha dit...

Estáis todos invitados a daros un garbeo por el Fórum de Barcelona y visitar la Feria de Abril, la fiesta más multitudinaria de la Cataluña real. Ey, es una fiesta andaluza, nada más y nada menos, claramente y sin tapujos. Nosotros defendemos nuestra cultura sin complejos. No como los libreros que dicen ser catalanistas y luego reservan los puntos más calientes de la librería para los zafones en español. Nosotros, nada de ¡Andalucía! y a la hora de la verdad ¡antiAndalucía! Lo nuestro es ¡Andalucía, Andalucía y mil veces Andalucía! ¡Viva Andalucía! ¡Viva la novena provincia! ¡Viva la Feria!

"Despreciar la propia lengua es como denigrar a tu madre" (Gandhi)

Anònim ha dit...

No, si ara resulta que no haurem de tenir el que ens demanen... i quan arribin les factures direm que nosaltres treballem per amor a l'art i a la cultura i a veure si cola.

Jo sóc rara: em pensava que tothom treballava per diners però resulta que els llibreters no, és pecat.

Ara entenc que el que haig de fer es buscar-me un esponsor, una subvenció, o trobar la manera de que se m'eximeixi de pagar a mi i així podré treballar sense fer diners, cosa lletja en els llibreters.

Anònim ha dit...

Llibreter, m'ha encantat la teva definició, i la teva filosofia, hauré d'aprendre de tu en comptes de ser tan rondinaire....

Ara m'he quedat amb les ganes de saber les històries del llegidor, què hi farem!

Bon cap de setmana a tothom.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Sílvia, tot i que tant de bo tingués una filosofia! El problema és hi ha qui es pensa que això de ser llibreters consisteix a voletejar per la llibreria i petar la xerrada amb els clients. No tenen ni idea de la feinada que comporta. I és clar, la ignorància fa que els necis es creguin valents. Millor no fer-los cas i gaudir tant com es pugui del millor ofici del món.

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Llibreter m'apunto la teva definició de cultura, la citaré i tot!

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Llibreter. Tens raó, les persones que no desconeixen un ofici de vegades no saben de què va. Jo sempre que dic que sóc professora de secundària la gent sembla que em perdoni la vida. Cadascú té l'ofici que té i no n'hi ha cap que sigui un camí de roses.

Salutacions cordials.

El veí de dalt ha dit...

Feliç ressaca post-jordiana! I mercès per la promoció de l'autopromoció! Salut i llibres!

Anouka ha dit...

Después de la última cita de Sant Jordi 2008, una se pregunta si no se estará convirtiendo en una carrera de fondo por ver qué autor se lanza con el mayor número de ventas, una lástima, la verdad.

el llibreter ha dit...

Ufffs! Dels professors de secundària s'escolta cada cosa... ;-)

Cal tenir bones relacions amb els veïns, sobretot amb el veí de dalt, perquè tingui cura de no arrossegar les cadires de matinada.

Hi ha molts santjordis el mateix dia, Anouka. A banda del mediàtic, més espectacular lògicament, sempre destaco els centenars de títols que els lectors compren dels prestatges, a banda que a les taules de novetat hi ha de tot. Hi ha molts llibres que m'alegra vendre i per Sant Jordi les alegries s'acumulen una rera l'altra. Per a mi, és la diada de la bibliodiversitat, encara que els mitjans de comunicació insisteixin a repetir tres o quatre llibres només, fins al cansament.

Salutacions cordials.