dilluns, de desembre 24, 2007

Vendre's l'ànima

. dilluns, de desembre 24, 2007

La primera vegada que em van demanar un llibre per a algú que no llegeix vaig haver de fer un esforç titànic per dissimular la perplexitat que em causava la situació. Perquè, quina necessitat hi ha de regalar-li un llibre? Òbviament, en cap cas no se’m va acudir de suggerir alternatives: si la decisió ja estava presa, qui sóc jo per contradir ningú? Com que la meva opinió interessa ben poca gent, la resposta va ser una altra pregunta: què li agradava al nolector? A partir d’aquí, en un joc de pistes i intuïcions, intentava evitar en tot moment de recomanar res i sí, en canvi, mirava d’orientar el client entre els llibres que podrien interessar el destinatari. Des de llavors que tinc la precaució de mantenir repertori de llibres a l’abast per satisfer aquesta inexplicable consulta. Més difícil de resoldre és quan em demanen que recomani algun llibre per a algú que llegeix molt. No sóc gaire partidari de recomanar res si no és que conec el client, perquè entre les afinitats i complicitats del tracte sovintejat no és difícil indicar alguna novetat o reimpressió que s’adigui als gustos que li conec. Però, malgrat l’experiència que he anat acumulant, endevinar quins llibres podrien agradar a una tercera persona, a través de les dades sovint boiroses que proporciona un desconegut, és una prova de resultat incert, perquè mai no sabré si la tria final ha estat més o menys adient.

Però hi ha qui es pensa que els llibreters som una mena d’erudits amb un coneixement exhaustiu dels milers de llibres que oferim. Jordi Costa, per exemple, publicava al setembre a l’Avui un article on, a propòsit d’un llibreter de Buenos Aires que mostrava menyspreu per l'autor que una clienta li havia sol·licitat, un autor gens coherent segons el parer del llibreter argentí, afirma:

Em costa imaginar una escena semblant en una llibreria de Madrid o Barcelona, on un no acostuma a trobar dependents tan ben informats sobre les contradiccions ideològiques dels autors presents a les prestatgeries. Ni, tampoc, dependents capaços d'arriscar una venda per tal de deixar ben clara una opinió personal.

El llegidor pecador ja va escriure una resposta a l’article amb la qual estic d’acord, així que no m’hi estendré. Només afegiré que considero poc respectuós retreure res sobre les decisions dels lectors. Al principi em sobtaven algunes barreges que, en un primer cop d’ull, podrien semblar ben estranyes; però els llibreters no som jutges del gust i tenim altres estratègies per destacar llibres, accions que no requereixen importunar ningú amb les nostres discutibles opinions.

La traducció a l’espanyol de Vendere l’anima de Romano Montroni m’ha recordat que el bon llibreter no llegeix a la llibreria: treballa. Sobretot perquè no disposem de gaire temps. I en l’atenció al client cal que predomini el desig d’orientar-lo entre la selva de l’edició: des de les bibliografies dels estudiants, inevitablement plenes de llibres exhaurits, fins a les consultes sobre llibres per a nolectors.

35 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

El llibreter mític que descrius em recorda als "caddies" d'alguna de les "Golf Stories" d'en John Updike. Uns homes savis que ho poden saber tot d'algú només veient com pica un ferro set. Com si jo entrés a la teva llibreria i sense saber res de mi, només veient el que remeno i com em moc amunt i avall, poguessis venir i dir-me a cau d'orella: "la teva dona t'enganya, regala-li aquest llibre de l'Aznar i divorcia't!".

Bon Nadal llibreter!

Marc

unquepassava ha dit...

Si s'hagués de jutjar els lector per les barreges que fan, no en sortiríem gaire ben parats. Crec que la curiositat és també un factor molt important a l'hora de triar una lectura, perquè és un element que et fa descobrir coses que, d'altra manera, potser hauries passat per alt.

Com deu ser això de tenir un "llibreter de capçalera"? No n'he tingut mai, jo: sóc dels que arriben, diuen bon dia, van a buscar el llibre que tenien previst comprar, cauen als paranys dels llibreters (lladres, ja en sabeu ja, de posar tantes temptacions a l'abast de la mà ;-) ), paga i se'n va.

Bones festes, Llibreter.

Anna ha dit...

m'agrada l'expressió de l'unquepassava del llibreter de capçalera. I és que el que m'ha quedat de tot el que dius és el plaer de poder establir relació amb un llibreter que et conegui, que sàpiga què t'agrada i què no i que et pugui orientar entre les prestatgeries. Però queden tan poques llibreries d'aquestes! He de reconèixer que normalment sempre acabo a grans superfícies del llibre.

Jaume Puig ha dit...

Jo tinc la sort de viure a Blanes i tenir la mateixa llibretera que l'enyorat Roberto Bolaño : la Pilar.

Podeu llegir les ratlles que li dedica a la seva llibreria en el recull d'articles i assaigos publicat per Anagrama "Entre parentesis" (pag. 112 de la meva edició). Roberto diu "todos tenemos la libreria que nos merecemos, salvo los que no tienen ninguna".

La Pilar és exactament tal com en Roberto la retrata. "Está, pero está como si no estuviera". Per tant llibreter potser quan et demanin llibres pels teus "no-lectors" fas com la Pilar de Blanes, que sense immutar-se el més minim emplenaria el mostrador de llibres de tota mena.

Molt bones festes i millor sostici d'hivern per a tots.

Quimet ha dit...

Espero que passi unes bones festes, senyor llibreter.
M'he autoregalat LA COVA DEL SOL, d'Elias Khoury, que tinc entès que és com una mena d'INCERTA GLÒRIA emmarcada en l'àmbit palestí. L'ha llegit?

Sani Girona Roig ha dit...

Pel que llegeixo veig que darrerament tothom t'ho està posant difícil !

Des de Catosfera demanant un post que no desdigui (fàcil a facilíssim).

A la llibreria, aquest encàrrec tan especial. Però suposo que no cal trancar-se gaire les banyes.
M'atreviré jo a dir-te ...A TU, LLIBRETER BON LLIBRETER, (em fot una mica no poder escrire el teu nom, però m'hi psoso fulles) que gairebé sobren llibres interessants?
Per una propera vegada, li recomanes el primer que tinguis a mà, un de ben bo. I ja està. Si no li agradés, que el regali!

El difícil de veritat és veure com et tracten gairebé "de mala persona" o una cosa semblant ... quan només defensem la idea tan bàsica que a casa nostra poguem parlar el català, arreu, fins i tot -o sobre tot- a un bar !

Ves pensant la resposta, aqueta sí que es difícil de trobar i encara és més difícil d'aconseguir que sigui entesa i acceptada pels que veuen el món al revés.

Bon Nadal.
Sani

el llibreter ha dit...

És que l’art de la bibliomància és un art ben difícil que només coneixen els Grans Mestres Llibreters, Marc. Encara em falta molt i molt per aprendre.

A mi em passava igual que a tu, Ferran. No tenia un llibreter de capçalera, sinó llibreries de capçalera. Bé, les de llibre vell encara les mantinc. Ara bé, sí que hi ha lectors amb els quals peto la xerrada cada cop que vénen, però no crec que això m’atorgui l’honor de ser considerat com el seu llibreter de capçalera.

Hi ha qui prefereix les grans superfícies —i no vull dir que aquest sigui el teu cas, Anna— precisament perquè estan més despersonalitzades, perquè no se senten “jutjats” quan passen per caixa. Un tòpic que he intentat desmuntar amb aquest apunt.

Ara ja no em sorprenen aquesta mena de consultes, Jaume. Tinc moltes ganes de visitar aquesta llibreria, ni que sigui per mitomania.

No l’he llegit, Quimet, però una companya me n’ha parlat molt bé. És la sort de tenir companys que llegeixen —a casa, és clar!—, que puc tenir referències de molts llibres.

És veritat, Sani: hi ha molts llibres interessants als prestatges i a les taules de novetat de qualsevol llibreria del país. Treballar-hi és una autèntica tortura per a la libido legendi. Sobre Maty, estic tan acostumat als seus prejudicis sense fonament que la resposta és ben fàcil.

Salutacions cordials.

El llegidor pecador ha dit...

Em vaig emprenyar per la descortesia amb que, el senyor Costa, dibuixa als llibreters. Un perfil de traç gruixut.
Potser hauria de entrar més sovint a les llibreries.

Anònim ha dit...

Felices Fiestas, librero mío!! És una meravella llegir-lo amb asiduitat.
Petons nadalencs!!

el llibreter ha dit...

Tens tota la raó, Llegidor pecador: una descortesia que alimenta un prejudici que no es correspon amb la realitat. Per cert, m'agradaria molt que publiquessis apunts més sovint. Ja ho sé que no comento gaire i que no predico amb l'exemple, però et segueixo amb molt d'interés.

Bon nadal, anònim efervescent!

Salutacions cordials, i nadalenques.

Albert ha dit...

Aquest Costa no ha estat a Documenta...

Júlia ha dit...

Això de regalar llibres a nolectors és, crec, molt freqüent. Es regala un llibre de la mateixa manera que es regala un estri de cuina a algú que no té massa afició pel tema. Serà un estri més, oblidat de nou en nou en algun racó. Una amiga li comprava per Sant Jordi, al fill, llibres com ara els del Buenafuente 'perquè no llegeix', era un pietós intent de veure si colava. Un altre tema és quan et tenen per lectora però et regalen un llibre que et fa pensar 'què poc em coneixen' i que, ben segur, també anirà al racó de la brossa.

Sobre els llibretes, hi ha de tot. No m'agrada tampoc que pontifiquin, ep. Fa un temps, en una coneguda llibreria de Barcelona, vaig sentir -i no és la primera vegada- a l'amo, de prestigi antic -se li suposa el valor llibretéric- amollar unes opinions absolutament opinables de forma un tant dogmàtica, no vaig gosar ficar-hi cullerada ja que sóc tímida. En una ocasió també vaig sentir-li dir a algú que 'no trobaria cap llibre en portugués per Barcelona' i en una altra li deia a algú que no trobaria el Costumari Català sinó era a un preu altíssim, quan a dues passes en vaig veure un a la Canuda a un preu acceptable i, a més, crec que s'ha reeditat. Bé, com en tots els camps, deixem-nos aconsellar, però posem una mica en quarentena els consells. Ni llibreters, ni escriptors, ni crítics literaris, ho saben 'tot' ni ho han vist 'tot'.

el llibreter ha dit...

Com diu El llegidor pecador, Albert, aquest Costa no visita gaires llibreries.

Hi ha llibres magnífics apropiats per a nolecteros, Júlia i que els poden agradar molt. El gran libro de los mapas de Peter Barber, malgrat el títol, és un a obra molt atractiva tant per les il•lustracions com per l’amenitat i el rigor dels comentaris. O l’Animalari universal del professor Revillod, un llibre molt divertit que jo mateix he regalat moltes vegades a lectors i nolectors. O la sèrie Un punt vermell, El 2 blau i 600 punts negres, per a adults i nens indistintament.

Em sembla increïble que un llibreter de Barcelona no conegui, com a mínim, la llibreria Sargadelos o la Canuda. En alguna ocasió, davant la urgència de la consulta sobre un llibre descatalogat, fins i tot jo mateix he fet una cerca a Iberlibro per indicar al client quina llibreria podria disposar d’un exemplar del llibre sol•licitat. Però ningú és infal•lible i reconec que en alguna ocasió he comès algun error imperdonable.

Salutacions cordials.

El veí de dalt ha dit...

Sobre els venedors de llibres i certes grans llibreries barcelonines, la casa de tots, molt cèntriques i de molta Gràcia... Anècdota d'ahir al matí. "Perdó, busco l'Antologia poètica de l'Estellés" "Com?", "Estellés, Vicent Andrés, el poeta" "Ah!No el coneixia. Ara li busco a l'ordinador...." (ho fa teclejant de diferents maneres) "No, no tenim res d'aquest sentor" "És estrany..., bé, seguiré buscant". "M'ha dit Ertellés, oi? amb "r"?
Sense comentaris

Mirielle ha dit...

Bé, doncs ja feia temps que em venia de gust regalar-me els viatges i flors de la Rodoreda (que la coberta la trobo maquíssima)i com que feia estona que la buscava a la secció de butxaca i no la trobava pregunto, i la noia comença a buscar per la T, i li dic perdó, que és Rodoreda. I ella, què? continua. I dic R o d o r e d a, llavors em diu que no sap qui és! Mon dieu!
Me la miro llarg, llargament. I llavors em diu: espege que lo migo en el ogdenadog.

I ho entenc tot, i acte seguit, ho deixo d'entendre.

Salutacions llibreter!

El llegidor pecador ha dit...

Les llibreries no deixen de ser botigues on es ven un determinat producte. Així, els dependents de una llibreria cobren el mateix, si fa no fa, que els venedors d´altres comerços. Però és que vendre llibres no és el mateix que vendre tomàquets o que vendre sabates; es necessita un any com a mínim per tal de ser capaç de dominar l´espai de la llibreria i les diferents estratègies a l´hora d´atendre les demandes dels clients.

I això últim no ho entenen moltes grans llibreries (també les independents de renom) que acostumen a pagar sous miserables a gent per desenvolupar una feina exigent, i entre aquests, alguns aguanten a força d´il.lusió i d´amor pel llibre.

Prenc nota, Llibreter. Gràcies.

el llibreter ha dit...

Efectivament, Llegidor pecador: per ser llibreter cal un període de formació força llarg. Diria que amb un any no n'hi ha prou si es volen aprendre tots els processos implicats en la gestió d'una llibreria, a banda de posseïr una mínima cultura llibresca. Malauradament, no hi ha una formació professional o una escola per ensenyar l'ofici. Precisament, Romano Montroni dirigeix una escola de llibreters a Itàlia.

Les anècdotes d'El veí de dalt i de Mirielle demostren que no es pot improvisar un llibreter amb contractes de tres mesos. Ara bé, d'errors com els que citeu, jo també n'he comès; no amb una Rodoreda o amb un Estellés, però sí amb un Philip / Joseph / Henry Roth, després d'una jornada inacabable, amb l'atenció pendent de l'hora de plegar.

Salutacions cordials.

aristocrataiobrer ha dit...

jo sóc ben partidari de barreges, perquè els llibres te'ls endús a casa i cada moment és propici per una cosa o altra. De vegades ve de gust un restaurant bo, i d'altres un entrepà (també se n'ha de saber)

i és cert que els treballadors de les llibreries com els de biblioteques no llegeixen, perquè no poden, encara que hi ha el mite popular digui el contrari

bones festes,

el llibreter ha dit...

Totalment d'acord amb això de les barreges. Seria insuportable guiar-se només per la pressumpta excel·lència!

I llegir, llegim com qualsevol altra persona que li agradi la lectura, amb la diferència que el tracte diari amb els llibres i tot el que els envolta ens permet gaudir de més —que no necessàriament millor— informació.

Salutacions cordials.

L'encarregat de les devolucions. ha dit...

Interessant conversa.
Senyors Llibreter i El llegidor pecador, ¿Què dirien a un client que els demana la seva opinió sobre El celler? ¿I sobre Les benignes?.
Han preguntat mai a la fruiteria com estan els plàtans? I què els han respost?
Jo no llegeixo a la llibreria, llegeixo a casa. I desprès de 25 anys de barallar-me amb comercials, caps de venda i companyia, quan arribo a casa encara llegeixo tot el que puc. I tinc avantatges sobre el públic en general: més informació, millor preu, i la possibilitat de posar el llibre a la pila de retorns si passades unes pàgines no m'agrada.

Júlia ha dit...

Acabo de trobar en un llibre antic aquest verset de Quevedo:

Dios te libre, libro mío/ de las manos del librero,/ que cuando te está alabando/ es cuando te esta vendiendo...

Ai, ai, ai... Bon Nadal i Bon Any i Bons Llibres!!!

el llibreter ha dit...

El fruiter treballa amb... cent? dues-centes referències? Benvolgut encarregat de les devolucions, si algú em demana per aquests llibres li diré, en primer lloc, que no els he llegit. En segon lloc, que es venen molt. En tercer lloc, perquè crec que es venen molt cadascun d'ells. I sempre sense menystenir ningú, perquè si em demanen per algun títol concret és perquè el lector ja té una opinió prèvia i, com he dit, jo no sóc ningú per jutjar el gust de ningú: si una cosa he après amb l'ofici de llibreter és a rebutjar els prejudicis. I a admetre que si una cosa no la sé, no la sé i prou.

Oblides, però, l'habilitat que desenvolupem ben aviat per llegir íntegrament un llibre i que no es noti que algú l'ha llegit. Així, el podem tornar a la llibreria i agafar-ne més. Que quedi entre nosaltres ;-)

Efectivament Júlia: tots els llibres que venc a la llibreria, absolutament tots, són genials. No entenc com és que hi ha qui només en compra un, quan n'hauria de comprar vint o trenta cada cop que ens visita.

Salutacions cordials.

Artur ha dit...

Jo un cop també vaig regalar-li un llibre a un amic "no gaire lector" i vaig optar pel P LEVI (Home sense nom), la suma de biografia - que, si és interessant, sol agradar a tothom més camp de concentració va resultar tot un èxit!

digue'm ariadna ha dit...

Lectors i no lectors, llibreters vocacionals i no vocacionals, el que crec que no es pot fer és posar dins d'un mateix sac generalista a tothom, perquè llavors només donem la raó a articles com el del senyor Costa. Potser els llibres com els de la col.lecció de Libros sobre Libros de Fondo de Cultura Económica, haurien de ser llegits per tots...

L'Espolsada llibres ha dit...

Hola a tothom!
En aquest primer any com a llibretera m'ha sobtat la quantitat de gent que regala llibres a gent que no li agrada llegir, tot i així, volen regalar un llibre. Sempre hi ha la sortida de les aficions de la persona en concret que es puguin trobar resumides en format de llibre, pesca, cuina, motos, cotxes... Al final penso, però si no li agrada llegir i tu vols regalar un llibre, doncs oferim bons llibres entremig de tots. Potser si se l’emporten i aquella persona a qui no agrada llegir ho fa, potser estem de sort i descobreix un món nou.
Jo procuro ser invisible, però ser-hi quan volen consell. I sóc sincera per damunt de tot... si no l’he llegit ho dic, i si no m’interessa també ho dic. Com a llibretera prefereixo canalitzar les meves energies a llibres que m’omplin i que els cal una empenta. Hi ha llibres que encara que jo no els llegeixi mai es vendran sols. D’això en parlava al meu primer post.
Si em permeteu, les llibreries de comarques també existim. I malgrat no ho puguem saber tot fem mans i mànigues per saber-ho o trobar-ho.
Salut i bones lectures!

el llibreter ha dit...

Demostres, Artur, que l'estadi de nolector és provisional o, almenys, gaudeix de bons parèntesis. No sé perquè, però em sembla que el de lector no és tan provisional.

Benvolguda Ariadna, tots llegim, ens passem el dia llegint. Perdona la generalització, però és que generalitzar, precisament, ens permet parlar, llegir i escriure. Generalitzar amb precaucions, és clar. Que consti que no retrec res als nolectors: sempre he defensat la validesa de la seva elecció. Particularment, més que la col·lecció Libros sobre libros —que és on ha aparegut Vender el alma de Romano Montroni—, m'agrada la col·lecció Espacios para la lectura, també de FCE.

Enhorabona pel primer any de l'Espolsada de llibres. Comparteixo el teu gust per la discreció. Fixa't, a més a més, que a la resposta a Sani, una mica més amunt, escric que "hi ha molts llibres interessants als prestatges i a les taules de novetat de qualsevol llibreria del país". En altres ocasions he parlat de la magnífica xarxa de llibreries que gaudim a Catalunya, a propòsit de Guillem Terribas o d'Àlvar Masllorens, i d'altres. És una convicció que m'agrada dir sempre que tinc ocasió, perquè és una xarxa que ens hauria d'enorgullir.

Salutacions cordials.

digue'm ariadna ha dit...

Salutacions, llibreter... de Espacios para la lectura de FCE, només he llegit el de la Teresa Colomer, Andar entre libros, suposo que la resta de la col.lecció està bé. Tots llegim? Bé, els que estem aquí sí, i, evidentment, això ens dóna joc per parlar, escriure i comentar, però hi ha qui no.
Si, prejudicis i generalitzacions són perilloses: poden fer que acabem venent-nos les ànimes... =;)

Artur ha dit...

Ahir volia dir SI AIXÒ ÉS UN HOME , de P LEVI, no HOME SENSE NOM. Va ser un error perquè HOME SENSE NOM, de Suso del Toro , és l´'última novel3la que he llegit. Mare meva quin error!!

Anònim ha dit...

A mi m'encanta que em recomanin llibres, però mai no ho he provat en una llibreria. Sempre és bo descobrir-ne gràcies al consell dels grans lectors o, si més no, dels lectors afins. Des d'aquí animo a tots els llibreters a sortir de l'armari i a entaular converses sobre llibres.

la dels gomets

el llibreter ha dit...

Els és que els títols de Libros sobre libros solen prendre com a punt de partida el bibliosistema anglosaxó, on no hi ha preu fix i les compres solen ser en ferm i sense dret de devolució, de manera que no són gaire útils per a un llibreter català. Així, a El arte de vender libros la rotació mitjana ideal és de 4 títols a l’any!!!! Hi ha seccions de la llibreria on arribar a una rotació de 2 és una proesa, però que es poden mantenir perquè el nostre bibliosistema és diferent. Per això m’agrada més l’altra col•lecció, Espacios para la lectura, perquè són llibres sobre la cultura escrita. Si m’ho permets, destacaré Cultura escrita, literatura e historia, on Roger Chartier dialoga amb quatre persones de diversos àmbits professionals sobre les diferents maneres de plantejar la lectura, l’estudi de la cultura escrita i de la història en general.

Artur: això em passa a mi cada dia un munt de vegades. No pateixis.

Gomet anònim, també parlem de llibres entre llibreters i llibreteres. El problema és que hi ha tants llibres que trobar algú que coincideixi en les lectures és tan difícil!

Salutacions cordials.

ie madarame ha dit...

Jo precisament he passat a comprar tots els llibres a l'Abacus o per internet perque no suporto que el llibreter sapiga que es el que estic comprant. De fet em poso molt paranoic a les llibreries i quan trec un llibre per mirar-lo comenco a mirar d'una banda a l'altra per veure si no es veu quin llibre es, i al final sempre es pensen que estic robant, si no em coneixen.

el llibreter ha dit...

Em sap greu que pateixis per un prejudici sense fonament. Prou feina tenim com per dedicar-nos a espiar quins llibres fullegen els clients! Com dic a l'apunt, si una cosa s'aprèn amb l'ofici és a no jutjar ningú per les seves tries: especular sobre això no mena enlloc, és absurd. Si prefereixes els hipermercats, em sembla molt bé, de debò, però no ens retreguis una actitud que som els primers a rebutjar.

Salutacions cordials.

ie madarame ha dit...

Si no es pas un retret! Es un comentari lateral, com una anecdota. En realitat em fa vergonya que sapiguen que estic fent en general, sigui transbordar o sortir del cinema. Als supermercats tambe em passa, pero almenys se que les caixeres canvien i no em fitxen...

el llibreter ha dit...

La meva resposta volia passar de puntetes sobre la qüestió fonamental: als hipermercats hi ha càmeres de seguretat que permeten saber quins llibres fulleges i mirar-ho tantes vegades com el vigilant tafaner o ves a saber qui vulgui, les teves compres per internet queden registrades, l'historial de la targeta de crèdit no és secret —qualsevol persona que hagi vist cinc minuts de CSI ho sap—, etc... La privacitat no existeix. Perdona, però la voluntat de servei públic que anima aquest blog m'obliga a escriure aquestes paraules. Si no, com és que uns perfectes desconeguts com els Reis d'Orient gairebé sempre l'encerten amb els regals? No és inquietant?

Salutacions cordials, que avui els Reis l'encertin.

ie madarame ha dit...

Uff... doncs també és veritat. Ara tinc un trauma perquè haig de tornar a Barcelona però com que han canviat les tarifes no sé que fer, em fot un pal terrible haver de comprar un senzill davant de tothom, allà al bus, gent amb maletes, etc. Quin drama!