Conspiració

Una conversa nocturna que s'interromp de matinada. La dona misteriosa abandona al narrador escèptic i deixa sense respondre tot d'interrogants sobre legions de déus terribles que usen la humanitat com a camp de batalla. Hi ha el savi japonès, penúltim representant d'una estirp que amaga un secret i un elegit. Hi ha un manuscrit perdut amb evidències esparses trobades al llarg de la història i a tot arreu i que reunides prenen un sentit abismal. Hi ha la bomba atòmica com a símptoma de conspiracions còsmiques. Hi ha una història que finalment no escriurà el protagonista i que esdevindrà un best-seller.

Los papeles de K. és una novel·la breu sobre la fascinació que poden exercir aquesta mena de narracions. Manuel António Pina, l'autor, ni les condemna ni es mostra indulgent. D'alguna manera, les fantasies amb conspiracions secretes alimenten la imaginació. A diferència d'El pèndol de Foucault, on Umberto Eco elabora una dissecció precisa dels tòpics argumentals que se solen utilitzar en el best-seller esotèric, Los papeles de K. planteja fins a quin punt l'atracció per l'ocult no formaria part de la naturalesa humana. La novel·la seria, llavors, la narració d'una història que busca qui l'escrigui de nou, i que serà escrita tantes vegades com calgui.