dijous, de juliol 27, 2006

Entre el desig i la indolència

. dijous, de juliol 27, 2006

Llibres ajornats perquè em sembla que demanen molta atenció, llibres que vull tornar a llegir perquè m’han deixat perplex, llibres que encara no sé que els llegiré, llibres que tornaré a abandonar de nou i potser definitivament... Preparar les lectures de les vacances és una activitat tan llaminera com inútil, perquè sovint un llibre mena cap a un altre llibre que no estava previst i, de l’ara immens territori verge del descans, en trauré un mapa cada dia més precís on se situaran a poc a poc amics, viatges i lectures.

Entre el títols que reservo per a les vacances hi ha alguns llibres de la rentrée que els distribuïdors ens lliuren ara amb perspicàcia, perquè el tracte sovintejat saben quines són les nostres febleses. Normalment són llibres pendents de l’última correcció, com aquest exemplar de Pandora al Congo que l’any passat ens vam disputar entre alguns companys de la llibreria:



Però cada cop és més habitual que ens arribi un exemplar de l’edició definitiva d’aquests llibres que es posaran a la venda al setembre. Entre els que m’he reservat per a les vacances hi ha dos títols que m’obliguen a fer un gran esforç per vèncer la temptació de llegir-los immediatament. Jordi Coca m’agrada més a cada llibre que publica i Sorres blanques mereix aquest joc d’expectatives que elaboro cada any. Jorge Herralde em suscita molta curiositat perquè és la primera vegada que practica l’autoedició amb Por orden alfabético.




Com sempre, les vacances són la millor època per llegir de tot. La diferència és que el temps lliure permet planificar, somiar els llibres que llegirem perquè tot sembla possible. Per això és tan plaent esmenar la llista de títols que voldria llegir, entre el desig i la indolència.

10 comentaris:

subal ha dit...

arggggghhh ràbia, ràbia, ràbia de no ser llibreter i poder llegir abans que ningú aquest Herralde...

però digue'ns, digue'ns, no ens deixis així; el llibre de l'Herralde pica, o és igual que Opiniones mohicanas, taaaaant diplomàtic?

pd.- per la meva pole position em sembla que incorporaré a última hora Bajo el volcán? Censures aquesta desició?

tina vallès ha dit...

Ep, doncs a mi amb Coca i Herralde no em fas cap enveja, no.

I per llegir abans que ningú els llibres no s'ha de ser llibreter, Subal, sinó lector professional o traductor o corrector o, directament, editor. ;)

Apa, bon estiu! Jo procuraré fer de tot menys llegir!?

Anònim ha dit...

encara no he preparat les meves lectures d'estiu perquè fins al setembre res de res, de totes maneres és el que dius, un llibre et porta a un altre i acabes llegint el que no tenies previst.

Júlia ha dit...

Es ben veritat que tot són gustos, no m'agrada Coca, poc Herralde i Sánchez Piñol tampoc em fa el pes. Sort que hi ha literatura per a tothom, precisament avui a Saragatona hi ha un comentari sobre la relativitat cultural en literatura i el concepte -relatiu?- de classic...

Tirant al cap ha dit...

Totalment d'acord amb Subal: molta ràbia de no poder llegir ja l'Herralde. No crec que pique, però sempre hi haurà tafaneries d'interès.
Jo estic fet un embolic amb les lectures d'estiu. Comence avui les vacances i m'enduc una pila d'originals. No és just, no és just, no és just! Jo vull llegir un llibre amb tapes!!! Els últims de Vargas Llosa i Carme Riera i algun antic d'Auster (encara tinc pendent la Trilogia de Nova York!) estan en la meua "pole position", però a saber al remat què faré...

subal ha dit...

Amic senyor Tirant, La trilogia per mi és el millor Auster, juntament amb el Leviatán. Té sort de no haver-se llegit la Trilogia encara.

I jo sí tinc esperances de llegir alguna coseta picant de l'H.

I a més a més, comentant en el seu últim post aquí (és desordre mental); li formularé la següent pregunta. Amb la compra de 62 per Planeta... què passarà amb Enlace?

Recordo que Lara sempre es referia a Anagrama com La peste amarilla... doncs bé, ara no tindrà Anagrama, però sí el seu canal de distribució...

Tirant al cap ha dit...

Amic Subal, no he llegit la trilogia d'Auster perquè vaig cometre el gran error de comprar (fa ja uns anys) una edició de butxaca de Proa que és per emmarcar-la: deu tindre uns 6.000 caràcters per pàgina a un cos 3. Una de dues: o la llig ja, abans de fer-me gran i perdre vista; o em compre una edició com cal, que és el que hauria d'haver fet des del principi. Amb Auster no hauria de regatejar...
Continuem amb el "desordre blocaire" (veig que tens un entretingut tira-i-arronsa amb Toni Ibàñez): no tinc ni idea del que passarà amb Enlace, perquè no tinc ni idea tampoc de com acabarà això de la venda per fascicles de 62. Potser el Llibreter ens pot dir alguna cosa més sobre el tema de la distribuïdora. Recorde que en el Liber passat una editora valenciana a qui distribueix Enlace anava molt preocupada amb el tema, que no és precisament menor, com bé sabem. Vull dir, que el tema ve de lluny... i encara no ha acabat!

el llibreter ha dit...

Com diu molt encertadament la Tina, Subal, tu també llegeixes llibres abans que ningú, i bé que ho expliques al teu bloc, oi? Tina oblida els crítics i és per això que no m’agrada que les editorials regalin l’edició definitiva en comptes d’unes proves d’impremta, perquè després et trobes els exemplars dels crítics al Mercat de Sant Antoni. Només que posin “exemplar de cortesia” a la contraportada, com fa alguna editorial, n’hi hauria prou per evitar-ho.

El Coca l’esperava amb delit. Sempre m’ha agradat. Dues de les últimes novel·les seves em semblen excepcionals: Lena i Cara d’Àngel. Sobre l’Herralde, bé, reconec que aquí guanya la tafaneria. De moment només m’he mirat les fotos, així que resistiré un parell de setmanetes, segur. Més que llegir o no llegir, Tina, hi ha l’oportunitat de llegir de manera diferent; tot i que està científicament demostrat que acabo llegint molt menys del que pensava.

Planificar les lectures pot ser divertit per comparar l’itinerari final. Un imprevist: avui, Frederic, m’he recordat de l’últim llibre de Jordi Julià i ja el tinc a casa, malgrat que el títol no és gaire engrescador: Modernitat del món fungible.

De Sánchez Piñol m’atrau tant el què com el com; vull dir que em sembla un bon escriptor, Molinera. Però entenc perfectament que hi hagi qui no li agradi. Respecte a Saragatona, suposo que et refereixes a la cita de Joan Fuster, oi?

Qui sap, Joan Carles, si ensopegues amb una d’aquelles grans novel·les que et faran escurçar les vacances perquè surti al més aviat possible, oi? O un assaig. Sobre Auster, però, no opino: jo també “tinc la sort” de no haver llegit encara la Trilogia.

Sobre Enlace (el Coca i l’Herralde els distribueix precisament Enlace) encara no se sap res. Fixeu-vos que el grup Enciclopèdia Catalana distribueix des de fa uns mesos les seves editorials perquè s’ha separat de l’Arc de Berà; no sé si a tot Catalunya. Si es tracta d’una maniobra per absorbir la distribució del Grup 62, no ho sé, perquè Planeta manté les seves publicacions en català a l’Arc de Berà i és ciència ficció pensar que Logista distribuiria res en català. Així que tal com queda la composició del Grup 62, si Digec o L’Arc de Berà es fan amb la distribució del Grup 62 es trencaria l’equilibri entre Enciclopèdia Catalana i Planeta. Confio, doncs, que Enlace mantingui la distribució del Grup 62.

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

ja pots donar-te pressa, doncs: l'últim llibre de jordi julià acostuma a tenir una tendència irrefrenable a esdevenir el penúltim. ah, els grans de la crítica universitària catalanufa!!!

Sergi Bellver ha dit...

Malgrat mai gaudeixo del temps que voldria per fer quelcom més que un cop d'ull a la "xarxa", crec que hi pagarà la pena penjar un enllaç a les meves ales. De tots els punts de vista possibles al voltant de les lletres, crec que un llibreter (pel que veig, apassionat per als eva feina) obrirà força el meu camp visual.

Tornaré. Salutacions.