dimecres, de juny 28, 2006

Cultura i filosofia

. dimecres, de juny 28, 2006

És evident que els organitzadors de la Fira del Llibre de Frankfurt pensaven en el grup Planeta o en Random House Mondadori quan van decidir convidar la “cultura catalana” a l'edició de l’any 2007. Devien tenir alguna notícia, també, sobre el procés de minorització de la llengua ornamental del país, el català; i per no haver de ficar-se on no els demanen van fer això tan asèptic de convidar “la cultura catalana”, perquè la cosa es resolgués aquí i ningú no els acusés de prendre partit. D’entre totes les paraules buides que se solen utilitzar, “cultura” és una de les que més sovinteja, gairebé tant com “filosofia”: podem dir “cultura catalana” i “filosofia catalana”, “cultura del futbol” i “filosofia del futbol”, “cultura d’empresa” i “filosofia d’empresa”, però “cultura” sempre serà més ambigua que “filosofia”; si no, la invitació per anar a Frankfurt 2007 hauria estat per a la “filosofia catalana”.

Aquest dissabte entrevistaven Lluís Pagès, de Pagès Editors, a l’Avui. Una entrevista breu però molt encertada. Sobre Frankfurt, per exemple:

Jo m'he trobat amb l'estructura essencial de Frankfurt ben organitzada i ara la feina l'hem de fer els editors, perquè nosaltres som els que hem de posar els continguts. ¿Que s'han traduït pocs autors a l'alemany fins ara? El treball s'ha de fer des d'ara i és a Frankfurt on hem de vendre el producte dels nostres autors. Jo penso tenir un bon estand a Frankfurt i vendre les obres de 4 o 5 autors meus perquè es tradueixin a altres idiomes. És la tasca més important per difondre la cultura catalana.

Al maig vaig destacar la importància de promoure la complicitat entre els editors catalans i els de la resta d’Europa, a més a més d’assenyalar com Frankfurt 2006 em semblava el pretext adequat perquè les institucions facilitessin aquestes relacions. El grup Planeta i Random House tenen prou solvència per muntar la paradeta amb dignitat; és per això que les institucions haurien de donar suport a les editorials com Pagès Editors, que ajuden a mantenir la bibliodiversitat en català:

Cada dia s'editen més llibres en català perquè se'n venen més i això vol dir que hi ha bona qualitat. El mercat ha canviat i ara ja ningú compra llibres per militància, com abans, i hem de competir amb un mercat castellà molt més fort que inunda les llibreries. Els editors en català hem d'editar millor i al mateix preu que en castellà.

Sobre la qüestió d’editar millor i al mateix preu: El control de la paraula d’André Schiffrin, publicat per Pagès Editors, costa 10 €; en espanyol, publicat per Anagrama i distribuït unes setmanes més tard, costa 13 €. Tant de bo que l’eficàcia que ha demostrat Lluís Pagès gaudís d’una ben merescuda correlació en vendes.

A banda de la curiositat per saber com preparen les editorials de Catalunya la cita de Frankfurt 2007, aprofito que Joan Carles Girbés, de l’editorial Bromera, manté el bloc Tirant al cap per demanar-li si les editorials valencianes han previst alguna estratègia per participar-hi, a banda de l’estand que muntarà l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.


[Dijous 29 de juny: Joan Carles Girbés respon des de Tirant al cap amb "La presència valenciana a Frankfurt", unes reflexions imprescindibles per conèixer millor l'abast real de la invitació a participar en la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007.]

10 comentaris:

Inxènius ha dit...

Personalment tinc molt clar el tema Frankfurt/ Català/ Castellà. Es tracta de que els llibreters siguin coherents amb la divisió que tradicionalment han emprat a les seves botigues. Als prestatges de "Literatura catalana" hi ha només llibres en Català, i la literatura en Castellà acostuma a estar enmarcada sota l'epígraf "literatura española y lationamericana" Així mai no trobarem "Ultimas tardes con Teresa" a "Literatura catalana" per més que sigui català tot aquell que viu i escriu a Catalunya; com tampoc no trobarem "Una llengua de plom" a "Literatura española y lationamericana" per més que els catalans legalment també som espanyols i el Català, ens agradi o no, és també legalment una llengua espanyola. Per què, doncs, no mantenim aquesta ancestral classificació a Frànkfurt?

Fabullus ha dit...

Doncs, Inxènius, Precisament pel que diu el Llibreter: la paraula 'cultura' és molt més ambigua que no pas 'literatura'. El terme 'literatura' és clar que està vinculat a una determinada llengua, però 'cultura' no, perquè és molt més genèric. A nosaltres ens hi han convidat i els amfitrions ens posen les condicions. I, ens agradi o no, ens han posat la condició que hi vagin autors en les dues llengües.

Tirant al cap ha dit...

Llibreter, necessitaria vint apunts per respondre com m'agradaria la qüestió que em planteges. Al bloc he fet una primera aproximació, oberta al debat.

Q'un t'ha quin té ha dit...

Frankfurt 07? Kosmopolis edició especial... com sempre amb quota catalana, que es queixi la tribu.

Insua, ankawa, yeah bwana

El llibreter ha dit...

Normalment conviden a La Fira de Frankfurt països o literatures; això de convidar una cultura és nou però deixa ben clar que els interessen més els grans grups de l’edició que no la literatura catalana. La gràcia de tot plegat és com s’aprofita la invitació per aconseguir que la gent s’interessi per la literatura catalana no a Alemanya sinó a tot el domini lingüístic.

Doncs mira, Kunta Kinte, m’alegra que encarreguin l’exposició principal al CCCB. Potser m’equivoco, però segur que no fan una fireta provinciana com alguns nostrats voldrien.

K'un de quin té ha dit...

al cccb s'hi fan bones exposicions com la de l'Exili literari català...i s'hi fa el Kosmopolis, amb quota catalana, femenina, africana, de DJ...

Tirant al cap ha dit...

M'entristeix comprovar que un fet tan il·lusionant com el que representa l’oportunitat de Frankfurt 2007 estiga permanentment envoltat de polèmica: desavinences (i reencontres!) amb les autoritats mallorquines, dimissions al Llull, canvis en l'organització, que si autors en castellà sí, que si autors en castellà no... Tot plegat, com correspon a una Cultura (signifique això el que signifique) no normalitzada.
Però hi ha espai per a l’esperança. Com bé deies al meu bloc: “la cosa depèn de la voluntat d'algunes persones i no d'una acció de govern clara a favor de crear un espai cultural —en el bon sentit de la paraula— clar i dinàmic”. Heus ací la clau: eixa "Cultura catalana" l'hem de configurar dia a dia els ciutadans, al marge dels polítics si és necessari. I parle especialment del cas valencià, on el suport institucional és evident que no arribarà mai.

El llibreter ha dit...

Per això mateix, k'un, m'estimo més no fer crítiques hipotètiques sobre apriorismes. A veure què fan.

A mi no m'entristeix, Joan Carles, la dissensió. Com a mínim, serveix per omplir de contingut les paraules buides i quan tu o Lluís Pagès parleu de "cultura catalana" sabem que és llavors que aquesta expressió sí té sentit.

Salutacions cordials

Fabullus ha dit...

Realment tens raó, Tirant. Com deia Aquell cal sumar i no restar. Ja n'estic fart de batalletes que només fan que posar-nos pals a les rodes els uns als altres. A veure si construïm entre tots en comptes de destruir-nos mútuament.

Jaume d'Escriu ha dit...

Abans d’altres consideracions, vull dir que jo soc partidari que a Frankfurt hi vagi tothom.
Tothom vol dir:
1- Els escriptors catalans en català.
2- Els escriptors en català d’arreu dels Països Catalans.
3- Els escriptors catalans en altres llengues (castellà, francès, anglès...)
4- Els escriptors forasters que han escrit sobre Catalunya i els PPCC.
5- Els escriptors d’arreu dels PPCC en altres llengues.
6- Els artistes catalans i d’arreu dels PPCC que no es serveixen de la llengua però fan llibres.
La raó de aquest desig és que jo visc a Barcelona de fer llibres en castellà, francès, anglès, holandès, italià...
A la feina parlem habitualment en català, però diariament també en castellà, francès, anglès, alemany, japonès i coreà.
És a dir, per una qüestió de garrofes, jo aniré a Frankfurt a vendre i a comprar el què pugui.
La industria catalana també és cultura catalana.

Però em repateja el fetge que des de les institucions que m’haurien d’ajudar es gastin els diners dels impostos que em cobren per a putejar la meva llengua materna.

No fóra en cap moment acceptable que hi hagués cap mena de paper que no estés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de presentació que no és fés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de proclama que no és fés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de traducció que no és fés també al català.
No fóra en cap moment acceptable que és limités la cultura catalana a la feta a Catalunya.

Això implica: cartells, resums, webs, programes, rodes de premsa, dossiers, traductors...

Digueu-me malpensat, però m’imagino un munt de putades nacionalistes castellanoparlants.
Titols d’obres de teatre, ballets, peces musicals, plats de cuina, exposicions... només en castellà,
Conferenciants només en castellà amb traducció a l’anglès o a l’alemany.
Rodes de premsa amb respostes en castellà sense traducció al català.
Llistats en “versió original” en castellà sense traducció.
Discriminacions per als de fora de Catalunya.

Que la cultura catalana sigui també en castellà no em molesta pas. Aquí tothom és benvingut parli el què parli.
El que molesta és que diguin que és només en castellà (i tenen el mal costum de fer-ho).
El que molesta és que diguin que la cultura catalana és només la que es fa a Catalunya i no als altres indrets de parla catalana.
El que molesta és que facin segregació lingüística tal com estan fent quotidianament els nacionalistes espanyols.
El que molesta és que segueixin discriminant als catalanoparlants i aquest cop en nom de la “Cultura catalana”.