divendres, de maig 12, 2006

El preludi

. divendres, de maig 12, 2006

El projecte irreverent que tenia al cap quan vaig anunciar la Gran Proposta per a Frankfurt 2007 s’ha anat refredant a poc a poc com més importància anava adquirint l’esdeveniment. Massa expectatives i, doncs, massa frustració en joc i, doncs, més transcendència i, doncs, menys divertit tot plegat. Perquè la Fira del Llibre és, sobretot, un mercat de drets d’edició; d’acord que es tracta del més important del món, però trobo es parla massa de literatura i de projecció internacional quan, de fet, això d’invocar la deessa Cultura, com sempre, és un simulacre per dignificar les transaccions comercials.

Les recents declaracions d’Emilio Manzano, quan afirmava que la Fira de Frankfurt no és la prioritat de l’Institut Ramon Llull, m’han semblat molt oportunes. Escolto IndiCat, el programa dirigit per Jordi Cervera, i s'hi comenten les declaracions de Martin Suter a propòsit de Frankfurt que Eva Piquer havia recollit a l’Avui:

El novel·lista, que fins ahir no sabia res de la presència catalana a Frankfurt el 2007, parla amb coneixement de causa: "El 1998 el país convidat a la fira va ser Suïssa, i des d'aleshores la projecció internacional de la literatura suïssa no ha canviat gaire, de fet ara diuen que està passant per una crisi".

Sembla com si, entre els retrets perquè encara no s’han pres les decisions espectaculars que molts esperen i un cert triomfalisme improvisat, s’obrís pas, a poc a poc, una percepció més mesurada de la situació.

M’assabento al mateix programa que alguns editors alemanys han visitat can Herralde amb la intenció d’informar-se sobre possibles traduccions. I és que les notícies importants de debò passen desapercebudes entre els preparatius de l’espectacle. M’hauria agradat saber si han visitat altres editorials i agents literaris, quines editorials representaven, quins llibres s’han endut per examinar-ne l’interès, quines cites s’han concertat per més endavant, etc. D’acord que cal muntar exposicions sobre la història de llengua i explicar la situació de la literatura catalana i invertir diners en propaganda, però hi ha una part de Frankfurt 2007 que és vital i que no apareix ni apareixerà mai reflectida als pressupostos de la Conselleria de Cultura: com s’aprofita la xarxa de complicitats entre editors i agents literaris de diversos països, que ja existeix, i es mira d’ampliar per difondre la literatura catalana. No es tracta d’intervenir des de les institucions sinó de propiciar situacions que alimentin aquesta xarxa. Frankfurt 2006, en aquest sentit, serà el lloc on es decidirà l’èxit de Frankfurt 2007, que es mesurarà en contractes i llibres editats i no en espectacles.

15 comentaris:

tonibanez ha dit...

Könnten wir uns aber mit der Mücke verständigen, so würden wir vernehmen, dass auch sie mit diesem Pathos durch die Luft schwimmt und in sich das fliegende Zentrum dieser Welt fühlt.

El llibreter ha dit...

Assaig de traducció via Altavista:

"Si ens poguéssim comunicar alguna vegada amb els mosquits entendríem que ells també neden a través d’aquest Pathos per l’aire i se senten ells mateixos el ventre volador del món."

tonibanez ha dit...

Bé, Llibreter,bé... encara que mosquit ha de ser singular, i no sé perquè tradueixes 'Zentrum' per ventre (suposo que és un lapsus... has canviat la c per la v, en el teclat a la dreta).

Ara a veure si endevines d'on he extret aquesta citació i el sentit que té en relació amb el teu post d'avui. Ambdues preguntes són per a nota. No espero menys de vostè.

El llibreter ha dit...

Venerable mestre: invoco els oracles déus contemporanis. Amb l’ajut de Google i Altavista no ha estat gens difícil localitzar la cita: Nietzsche: Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral.

El sentit em sembla evident: la presencia catalana a Frankfurt 2007 serà un gra de sorra enmig de la torrentada informativa global i poca cosa en traurem si ens creiem el miratge que la literatura catalana esdevingui el centre / ventre / llombrígol del món. Doncs això: objectius humils i tangibles; és a dir, contractes i llibres.

Un aprovadet sí, oi?

esmaperdut ha dit...

tot això és irònic, no?

Anònim ha dit...

Irònic o no, mireu el que pensen fora de nosaltres...
http://www.timesonline.co.uk/article/0,,923-2143830,00.html

tonibanez ha dit...

Venerable alumne allibrescat: l'aprovat ja el té (amb la xuleta Google no valia, massa fàcil), i el sentit veig que l'ha copsat prou bé: el nostre enfaristolament mosquí(t)vol ens encega.

Esmaperdut: sí, TOT és ironia de la bona, perquè si no ho fos n'hi hauria zu Stühle vermieten.

eumènida ha dit...

A mi em rebenta que ja hagin visitat "can Herralde" (que entrenyable!) Potser per traduir autors castellans?

Anònim ha dit...

Un pensament matiner que fa dies que covo i que, en la impertinència, pot ser pertinent:

No hi ha literatura, hi ha autors i autores que escriuen, hi ha llibres. Es bo que els bons llibres passin les fronteres dels idiomes, que siguin traduïts perquè els seus interlocutors, les lectores i els lectors, no estan pas tots en el domini lingüístic estricte de cada llibre. Literatura catalana (com en qualsevol altre adjectiu identificador de l'idioma de l'escriptura) és una marca, i com a tal marca, susceptible de ser considerada únicament per polítics i agents del mercat. Pot ser una etiqueta necessària per als historiadors i d'altres negociadors culturals. Però ni tant sols és adequada per vendre ni difondre res d'ordre conceptual: la fira de Frankfurt no té cap obligació, ni ningú, d'atorgar un status a cap literatura, més aviat els stands de les literatures convidades són una decoració benpensant, farisea, de la mateixa fira. Ha de ser el camp literari de cada idioma qui tingui la consciència activa que el seu idioma té bons llibres, bons autores i autors, i en diferents registres, que mereixen, si encara no ho han estat, ser traduits i recórrer l'ample mar de l'exili dels idiomes, l'exili que dóna consistència i amplia les possibilitats de cada idioma gràcies als seus autors i autores i que, en el mateix procés, converteix el seu caràcter d'exili en viatge nodridor. Viatge que nodreix la lectura i l'escriptura.

a.

Pere ha dit...

De tot, sempre es parla massa.

Anònim ha dit...

I sovint, Pere, massa poc.

a.

El llibreter ha dit...

No m’agrada generalitzar, anònim de les 4:21 PM: a fora no acostumen a pensar gaire en nosaltres i, en qualsevol cas, aquesta és l’opinió d’algú en concret.

A can Herralde hi ha traduccions a l’espanyol d’un bon grapat de bons autors catalans, eumènida: Jesús Moncada, Biel Mesquida, Miquel de Palol, Quim Monzó... També cal tenir en compte que Anagrama és una editorial independent molt respectada arreu. No sé si a més a més de can Herralde han visitat altres editors, ja ho dic que les notícies importants de debò passen desapercebudes.

Et recordo, a., que la realitat és pitjor encara: han convidat la cultura catalana, encara que m’entesti a parlar de literatura. L’etiqueta de convit és molt més ambigua. No oblidéssim tampoc que la literatura sempre ha estat alguna cosa més que el simple plaer de la lectura: per què s’estudia literatura catalana o espanyola a escola? Per què és una forma d’identificació col·lectiva, evidentment; després que cadascú faci com vulgui, però el debat sobre quina cosa sigui la literatura catalana —cosa que a les facultats de filologia tenen molt clar—, per exemple, sovint és ben poc literari. En qualsevol cas tens raó: al final queden autors i llibres i no etiquetes.

Hi ha coses que no se’n parla gaire, o gens.

Amanita Muscada ha dit...

...i els alemanys que van baixar amb Porsche no tan sols van visitar ca l'Herralde, sembla ser que també es van passar per Can Crema

contradiccio ha dit...

Quins jocs més estranys que manteniu el tonibaez i tu jejeje

Sobre l'estudi de dos llengues o dos literatures a l'escola... si que t'obre punts de mira... el coneixement de dos llengues et fa descobrir la possibilitat de dos pensaments diferenciats en un sol cap, però també la diversitat de coneixements col·labora en allò anomenat dispersió... i fins i tot pot conduïr a la esquisofrenia... o acabar cometen faltes ortogràfiques per la incapacitat de parlar dos idiomes correctament... ja que la similitud fa que escriguis pensaba en lloc de pensava...i axiò queda molt malament en un llibre.

estadístic ha dit...

La cultura no és la llengua,
però la cultura és història i te efecte simbòlico-utilitari sobre les institucions culturals, per tant l'embolcall cultural amb que es vagi a Frankfurt no es fútil. Per contra aquest embolcall serà determinat per la imatge, però sobretot pel paper, pes, influències de les editorials, tenint en sobrecompte el seu pes econòmic. i per fi, en darrer lloc pragmàtic, (encara que en primer lloc publicitari) estan els escriptors amb les seves obres, cartera de lectors i qualitat-estil-valoració.

és només un intent d'aproximació, de la que en dedueixo que:

La preponderància de la economia converteix les oportunitats culturals en possibilitats amb més o menys potencialitat però subjugades a les jugades comercials d'empreses i institucions. Organismes portats per persones humanes amb més o menys recursos per variar la situació present, però a priori amb poques directrius per cooperar d'una forma unitària i coherent com s'ho mereixen les bones campanyes publicitàries. però per una bona acció, arrossegades per bones estratègies, calen bons principis colrats de vanitat suficient per la fèrria defensa dels autors autonòmics. Llavors potser caldria assegurar la infiltració dels escriptors (doncs la cultura no és el que es busca en els llibres, són productes de transferència personal) en les comparatives, diaris, revistes, fames.. i finalment llistes de ventes.. però com que cada estat vol potenciar els seus autors, es de suposar que calen excepcionals estils i qualitats o sagues que arribin a ser estudiats a les universitats o que simplement adquireixin la funció d'ídols, però tot i així això no garantitzaria la projecció de la cultura catalana tant com a l'escriptor, i tampoc (ja que els editorials plurinacionals són precisament plurinacionals) facilitaria -suposo- la proliferació de les ventes dels escriptors de la mateixa ciutat, país o demés.
així doncs Frankfurt serà el resultat dels acords econòmics, i de la difusió que els mitjans de comunicació sintetitzin i destaquin. Maneres de destacar? Això ja es feina d’altres..