dissabte, d’abril 15, 2006

Setmana Santa

. dissabte, d’abril 15, 2006

Pierre Michon cita un text de Benjamin Constant on parla del cavaller de Revel:

Asegura que Dios, es decir, quien nos creó y creó nuestro entorno, murió antes de haber acabado la obra; tenía los proyectos más hermosos y ambiciosos que darse puedan y los medios más consumados; ya había echado mano de varios de esos medios, como quien alza andamios para edificar; y en plena tarea murió; y hete aquí que todo ahora está hecho para una finalidad que ya no existe; y nosotros, en particular, notamos que nos destinaron a algo que no podemos concebir en forma alguna; somos como relojes sin esfera, cuyas ruedas, dotadas de inteligencia, giran hasta desgastarse sin saber por qué y se dicen de continuo: si giro será que tengo una meta.

Un company de la llibreria m’havia parlat de Philipp Mainlander, seguidor repudiat de Schopenhauer, que afirmava que el món és en realitat el cos corrupte d’un déu mort. Cioran:

Siendo estudiante, tuve que interesarme por los discípulos de Schopenhauer. Entre ellos, un tal Philipp Mainlander me había llamado particularmente la atención. Autor de una Filosofía de la Liberación, poseía además para mí el aura que confiere el suicidio. Totalmente olvidado, yo me jactaba de ser el único que me interesaba por él, lo cual no tenía ningún mérito, dado que mis indagaciones debían conducirme inevitablemente a él. Cuál no sería mi sorpresa cuando, muchos años más tarde, leí un texto de Borges que lo sacaba precisamente del olvido.

De Michon, passant per Mainlander, és inevitable, doncs, arribar a Borges. A El libro de arena, "La secta de los treinta":

Involuntarios fueron los sacerdotes que entregaron los dineros de plata, involuntaria fue la plebe que eligió a Barrabás, involuntario fue el procurador de Judea, involuntarios fueron los romanos que erigieron la Cruz de Su martirio y clavaron los clavos y echaron suertes. Voluntarios sólo hubo dos: el Redentor y Judas. Éste arrojó las treinta piezas que eran el precio de la salvación de las almas e inmediatamente se ahorcó. A la sazón contaba treinta y tres años, como el Hijo del Hombre. La Secta los venera por igual y absuelve a los otros.

A Ficciones, "Tres versiones de Judas":

Dios, arguye Nils Runeberg, se rebajó a ser hombre para la redención de género humano; cabe conjeturar que fue perfecto el sacrificio obrado por él, no invalidado o atenuado por omisiones. Limitar lo que padeció a la agonía de una tarde en la cruz es blasfematorio. [...] Dios totalmente se hizo hombre pero hombre hasta la infamia, hombre hasta la reprobación y el abismo. Para salvarnos pudo elegir cualquiera de los destinos que traman la perpleja red de la historia: pudo ser Alejandro o Pitágoras o Rurik o Jesús; eligió un ínfimo destino: fue Judas.

Entre Cuerpos de rey de Pierre Michon i l’Evangeli de Judes no hi ha tan sols el cavaller Revel, Cioran, Philipp Mainlander o Jorge Luis Borges, també Gerschom Scholem i la càbala, Elaine Pagels i els evangelis gnòstics, la puresa quimèrica de les heretgies medievals, els complicats edificis teològics, les subtils distincions filosòfiques; històries, narracions o contes que es basteixen sobre especulacions que s’alimenten d’especulacions anteriors: literatura.

5 comentaris:

lola ha dit...

Hume, a "Diàlegs sobre religió natural", diu (cito de memòria, però em sembla que, en traducció, és bastant literal): "El mundo es tal vez obra de un dios menor, un dios que lo dejó a medio hacer, cansado de su ejecución deficiente; un dios de quien los demás dioses se ríen". Justament, vaig trobar aquesta cita en un assaig filosòfic de Borges. La teología com una branca més de la ciencia-ficció que deia l'argentí, a qui tant la filosofia com la teologia apassionaven. I és que ho són, d'apassionants!

Lola

Anònim ha dit...

QUI PREGUNTA JA RESPON,
QUI RESPON TAMBÉ PREGUNTA


Companyons, companyones, companyonia tota,

_____________

Per què Josep M. Benet i Jornet ha deixat el càrrec de degà de la
Institució de les Lletres Catalanes perquè, paraules seves, no té cap
capacitat de decisió, i la Institució de les Lletres Catalanes encara el
manté oficialment en el càrrec i no n'anuncia el substitut al gremi?

_____________

Per què la junta de l'AELC accepta que els seus dos censors de comptes
anuals siguin l'extresorer, J.J.Isern, vinculat al Departament de Cultura
i la Institució de les Lletres Catalanes que subvenciona l'AELC, i
l'exdirectora de la Biblioteca de Catalunya, Vinyet Panyella, també
vinculada a organismes públics? On és l'objectivitat i la independència
que es requereixen per a aquesta funció?

_____________

Per què la junta de l'AELC s'ha inhibit davant el període de boicot de les
llibreries a l'Editorial Empúries del Grup 62 amb motiu del conficte de
preus promogut per Abacus i no ha sortit en defensa dels seus autors,
perjudicats pels llibres que van desaparèixer del fons durant uns dies?

_____________

Per què una petita empresa que s'autonomena "Relats fotogràfics" ofereix
per correu electrònic (sense fer constar amb quin permís) una promoció
dels seus serveis a diversos mitjans de comunicació per fer i revendre
"entrevistes, reportatges o cobertura de temes d’actualitat" de
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l'Asociación
Colegial de Escritores (ACEC)?

_____________

Per què l'extresorer de l'AELC, J. J. Isern, cap del Servei d'Informació i
Difusió del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, premia
amb un dau de publicitat digital l'AELC i se salta la d'altres mitjans de
comunicació de caràcter més professional?

_____________

Per què els Premis dels Escriptors Valencians de l'AELC premien Josep
Ballester per una obra seva, si aquest autor (exvicepresident de l'AELC al
País Valencià) encara forma part d'un organisme de junta (el Consell
Executiu) de plena funcionalitat regulada pels Estatuts de l'AELC i
s'incompleix així la norma interna de l'AELC de no premiar amb els premis
propis els autors que estiguin formant part de qualsevol graó de la Junta?
Continuem, al marge de la més o menys qualitat de l'obra en qüestió, amb
el
"Jo-et-premio-a-tu-i-tu-em-premies-a-mi-i-ell-et-premia-a-tu-perquè-tu-el-premiïs-a-ell"
tan habitual de tota una generació de xucòpters de la Junta de l'AELC dels
últims anys?

_____________

Per què cap representant de les associacions d'escriptors (AELC, ACEC,
PEN) que veneren Pere Gimferrer —tant preocupades pel premi Nobel a un
autor catalano-castellà— no s'han apuntat a la boda en segones núpcies de
l'autor, que després de quedar-se viudo, ha retrobat la seva antiga
promesa de joventut, del 1969, 34 anys després, i s'ha reconvertit
novament en un autor en castellà per a la seva Cuca... i tota la cucada
general?

_____________

Per què l'AELC es continua responsabilitzant del Jurat dels Premis de la
Crítica Catalana (subpremis dels premis de la Asociación Española de
Críticos Literarios), que aquest any ha estat format per Xavier
Cortadellas, Juli Capilla, Anna Maria Gil, Lluïsa Julià, Àlex Broch,
Margalida Pons i Joan Josep Isern, i no ho deixa en mans dels crítics de
debò que mantenen la seva signatura habitual en els mitjans catalans de
cada dia? I per què, un editor (Àlex Broch) forma part d'un jurat amb la
dubtosa quota d'independència que li pertocaria?

_____________

Per què, a més, dos dels membres del jurat de la Crítica Catalana (Àlex
Broch i Lluïsa Julià) són els dos mateixos membres del jurat de la Crítica
Serra d'Or i, caratsus!, premien dos llibres de narrrativa diferents? Com
quedem, quin és el millor dels dos? Com es poden estimar dos llibres a la
vez i no estar locu/a?

_____________

Per què, a més i a més, després dels premis de la crítica catalana dins
l'espanyola, els premis de la crítica Serra d'Or i el premi Crexells no hi
ha coincidència? Algun especialista en premis podria aclarir d'una santa
vegada a qui ens creiem i quin és el millor llibre publicat l'any
anterior?

_____________

Per què, si el govern català es gasta 75.000 euros cada dia encarregant
informes i estudis, l'AELC ha de ser menys que el govern i no pot
encarregar un estudi que perfili quin és el perfil ben perfilat del
col.lectiu dels escriptors i un altre sobre quin és l'estat dels drets
professionals i tota la mandanga a l'amic de torn?

_____________

Per què els Premis Cavall Verd de l'AELC a les Illes s'han convertit en
una descarada Ma(m)onada després que als sopars, dinars i rutes
turístiques s'hi hagin convidat els de sempre, amb llit i avions pagats?
Potser és una ma(m)onada perquè s'han fet a Maó?

_____________

Per què, entre els integrants de la Taula sobre el Llibre, del Nou Accents
06 (continuador del Pla Estratègic de Barcelona) que convoca l'Institut de
Cultura de Barcelona, no hi ha, entre escriptors, editors, bibliotecaris,
llibreters, etc., cap representant de les associacions d'escriptors?

_____________

Per què la colla de Serra d'Or s'entesta a continuar fent el cicle de
taules rodones on només s'hi presenta una dotzena d'oients, si s'hi
presenta? No deu que la cosa i els ponents escollits fan tuf de romàtic?

_____________

Per què la junta de l'AELC del Principat té —oficialment—un vocal menys
que les juntes de les Illes i el País Valencià? No hi ha autors al
Principat per cobrir el que estipulen els Estatuts? Per què s'ha convidat
als assistents a l'assemblea anual a no presentar-se i a deixar triar-ne
un a dit? Cal recórrer a la cooptació per repescar els més fidels, potser?
Per què no perquem novament sobre Frankfurt 2007?
_____________

Us reproduïm íntegre el comunicat que hem rebut de la Plataforma Per Una
Aelc Com Cal:

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA PER UNA AELC COM CAL


La Plataforma Per Una Aelc Com Cal demana auditories a CEDRO i la
Generalitat de Catalunya sobre els comptes anuals del 2005 de l'AELC que
recullen un pressupost extraordinari amb destinacions de dubtosa utilitat
per al conjunt dels associats


L'estat de comptes referent a l'exercici 2005, presentat per la junta de
l'AELC en l'última asssemblea d'associats va ser aprovat per una mínima
assistència d'una vintena de membres, més vuit representants de la Junta
Directiva. El pressupost d'aquest any de l'AELC va tenir un caràcter
extraordinari a causa d'una aportació imprevista de CEDRO que, sumada a
l'habitual, va fer ingressar a l'AELC uns 416.000 € (prop de 70 milions de
pessetes). Aquests ingressos, sumats als 75.500 € de la Institució de les
Lletres Catalanes (12'5 milions de pessetes) i els 60.000 € de les quotes
d'associat (uns 10 milions de pessetes), a banda d'altres petites partides
de subvencions i ajuts, fan aparèixer un pressupost de 570.000 € (uns 95
milions de pessetes). Aquesta situació extraordinària, però, no ha estat
gestionada per la Junta Directiva tal com hauria estat correcte. És a dir,
proposant en una assemblea extraordinària, l'aprovació d'un pressupost
extraordinari, que s'hauria hagut d'afegir a l'aprovació del pressupost
ordinari de l'assemblea anterior. En lloc d'això, la junta ha optat per
una decisió de despesa urgent i imprevista que, principalment, ha estat
destinada a la confecció d'una col.lecció de DVD's sobre alguns autors
que, segons xifres oficials del mateix estat de comptes, ascendeix a bona
part de la partida extraordinària de CEDRO, és a dir, 147.000 € (uns 25
milions de pessetes). Ja fa un temps que la Plataforma, després d'haver
estat preguntada sobre aquesta qüestió, va comprovar que l'empresa
encarregada d'aquesta sèrie de DVD's havia estat constituïda legalment
dins del mateix 2005. Es tracta de la productora Micantia, S.L.,
enregistrada a Barcelona com a empresa nova de Comunicació i Arts
Gràfiques. També s'ha constatat que els DVD's van ser coordinats i
postproduïts per la mateixa secretària de l'AELC, Lluïsa Julià. Ara es fa
evident que el projecte, que no ha arribat a cap tipus de distribució
comercial ni tampoc ha arribat als associats, ha caigut en l'oblit i, el
que és pitjor, s'ha fet antic abans de donar-se a conèixer perquè el
retrat que es fa de cada autor, d'entre els escollits sense saber amb quin
criteri, queda tancat en un moment determinat i, contràriament al que
permet Internet, no facilita l'actualització. Però aquesta no és l'única
despesa extraordinària que alerta dels comptes anuals presentats. Una
ullada a l'estat de comptes aprovat detecta capítols que creixen
desmesuradament en relació a altres anys i que, en canvi, no responen a un
ressò entre els associats ni a una major recepció de serveis. Així, s'han
gastat 36.000 € en publicacions escrites (uns 6 milions de pessetes);
26.000 € en xarxa i pàgina web (uns 4'5 milions de pessetes); 20.000 € en
coordinació d'activitats (uns 3'3 milions de pessetes); 48.000 € en
activitats generals (uns 8 milions de pessetes); 37.000 euros en
activitats al Principat (6 milions de pessetes); 13.600 € en activitats al
País Valencià (uns 2'3 milions de pessetes); i 39.000 € en activitats a
les Illes (uns 6'5 milions de pessetes). Curiosament, el Principat amb
vuit-cents associats té una dotació similar a la de les Illes, que amb
prou feines sobrepassa el cetenar d'associats. A més, però, s'han pagat
20.000 € (uns 3'3 milions de pessetes) en trameses postals; la junta
directiva ha costat de manteniment 17.000 € (uns 3 milions de pessetes); i
el personal assalariat és l'únic que es manté en el cost habitual més
l'augment, 63.000 € (uns 10'5 milions de pessetes). La repassada
d'aquestes quantitats fa veure de seguida que el conjunt dels gairebé
1.000 associats de l'AELC no han percebut els serveis que correspondrien a
aquesta elevada despesa. Per això, la Plataforma ha demanat auditories
especials, a banda de les que habitualment efectuen els diversos
organismes que subvencionen l'AELC, tant a CEDRO com al Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè incideixin en els
justificants que presenta l'AELC i, especialment, en aquells que
corresponen a pagaments fets a membres de la junta directiva, d'una manera
especial, a la secretària Lluïsa Julià i el president Jaume Pérez, però
també als vicepresidents territorials, la mateixa tresorera i algun dels
vocals. La correspondència entre els ingressos percebuts per ells i les
activitats en les quals hagin pogut intervenir estan, segons els càlculs
fets per aquesta Plataforma, desfassats i no tenen una justificació
valorativa que respongui en molts casos a la realitat dels costos
habituals en activitats d'aquesta mena.

_____________________


Salut i força a la ploma!

Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
PPCC, abril 2006

el llibreter ha dit...

Seria impossible, Lola, escriure les coses que la lectura de Borges ens ha incitat a esbrinar, els llibres que hem llegit perquè sap esmentar-los en el lloc oportú, els temes que hem volgut ampliar arran d’una frase enigmàtica i insinuadora... És apassionat llegir les fabulacions que anem construint per explicar-nos.

Benvolgut anònim: m’has deixat perplex. Escrius amb to de denúncia un seguit de fets que, en la majoria dels casos, són simples discrepàncies polítiques, la qual cosa dilueix l’efectivitat de les teves paraules. Per exemple: què és un crític de debò? ¿Escriure habitualment crítica a la premsa i a revistes com Caràcters o Serra d’Or no és suficient perquè consideris que algú sigui un crític? Respecte a Àlex Broch, a mi em sembla molt bé que la gent de lletres s’ocupi de les editorials i, a priori, no em sembla sospitós que participi en cap jurat. Fragments com aquest que segueix em semblen desencertats i em fan dubtar de l’oportunitat de la resta del teu comentari (la negreta és meva):

“Per què l'AELC es continua responsabilitzant del Jurat dels Premis de la Crítica Catalana (subpremis dels premis de la Asociación Española de Críticos Literarios), que aquest any ha estat format per Xavier Cortadellas, Juli Capilla, Anna Maria Gil, Lluïsa Julià, Àlex Broch, Margalida Pons i Joan Josep Isern, i no ho deixa en mans dels crítics de debò que mantenen la seva signatura habitual en els mitjans catalans de cada dia? I per què, un editor (Àlex Broch) forma part d'un jurat amb la dubtosa quota d'independència que li pertocaria?”

És a dir, barreges opinions personals amb altres crítiques que sí em semblen encertades, com la inhibició de l’AELC en el boicot contra Empúries. El resultat em sembla, per tant, argumentalment fluix. Inflar amb sospites opinables una presumpta denúncia que en realitat és una discrepància sobre com hauria de funcionar l’AELC és una maniobra retòrica molt pobra que dilueix el fons de veritat que pugui haver-hi. Un escriptor hauria de saber això. Dius (la negreta torna a ser meva):

“La Plataforma Per Una Aelc Com Cal demana auditories a CEDRO i la Generalitat de Catalunya sobre els comptes anuals del 2005 de l'AELC que recullen un pressupost extraordinari amb destinacions de dubtosa utilitat per al conjunt dels associats

I més endavant:

“La repassada d'aquestes quantitats fa veure de seguida que el conjunt dels gairebé 1.000 associats de l'AELC no han percebut els serveis que correspondrien a aquesta elevada despesa. Per això, la Plataforma ha demanat auditories especials, a banda de les que habitualment efectuen els diversos organismes que subvencionen l'AELC, tant a CEDRO com al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè incideixin en els justificants que presenta l'AELC i, especialment, en aquells que corresponen a pagaments fets a membres de la junta directiva, d'una manera especial, a la secretària Lluïsa Julià i el president Jaume Pérez, però també als vicepresidents territorials, la mateixa tresorera i algun dels vocals.”

Diria que una auditoria serveix per a investigar els delictes o la incompetència en la gestió dels organismes públics, no discrepàncies en la política de despeses que decideixi la direcció de l’AELC. Si l’AELC decidís gastar-se els calés en la distribució de set milions de globus amb l’adreça impresa del web de l’associació, avaluar això no seria competència d’una auditoria —tret que hi hagués alguna incompatibilitat legal entre el fabricant de globus i la junta de l’AELC. Aquesta manera d’argumentar, repeteixo, atenua i dissol les crítiques que sí considero encertades, com ara que no es comercialitzin els devedés i que s’hagi aturat aquesta activitat.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Doncs, au, alegrem-nos

Anònim ha dit...

Sí, alegrem-nos. Celebro i saludo la resposta de Llibreter a Andreu Satorra i les seves "consideracions" sobre la burocràcia gremial. Si les coses s'han de parlar, n'haurem d'aprendre ... Gràcies, Llibreter.