divendres, d’abril 21, 2006

Defensa apassionada de Sant Jordi

. divendres, d’abril 21, 2006

Sospito que l’animadversió que alguns senten envers la diada de Sant Jordi es fonamenta en un greu malentès. Per exemple, Mar Jiménez escriu a l’Avui:


Però Sant Jordi també és especial per a molts i moltes, per un altre motiu. I és que com mana la tradició, s'abandonen a la compra de llibres... encara que no els obrin en sa vida. El 23 d'abril permet veure com el fan número u de Salsa rosa s'afanya a comprar totes les novetats de la temporada. Novetats, precisem-ho, que han de ser d'autoria mediàtica. I si pot ser, amb la firma estampada a la primera pàgina, que fa patxoca i es pot presumir durant un mes seguit amb amics, veïns i coneguts d'haver parlat amb el famós de torn.


Els mateixos tòpics any rera any, i tot perquè s’ha d’omplir d’alguna manera la informació sobre la diada. Els mitjans de comunicació s’alimenten dels mitjans de comunicació: un simulacre que creix com una bola de neu, que confirma les expectatives creades pel simulacre, que poques vegades dubta i que aspira a substituir els fets per la simulació.

Però Sant Jordi també és especial per a molts i moltes, per un altre motiu: les llibreries s’omplen de lectors que busquen llibres que no són novetat. Una prova són els buits que s’obren als prestatges al llarg de la jornada. Això mai no serà notícia. És cert que en general hi ha més demanda de novetat, però també és cert que molts lectors segueixen més el propi gust que l’enfilall de tòpics inevitables. A les parades que les llibreries muntarem als carrers trobareu els llibres que cal tenir, perquè han rebut una atenció d’autoria mediàtica desmesurada, però també hi haurà molts llibres que hem triat perquè creiem que val la pena oferir-los. Amb totes les omissions que vulgueu, d’acord.

El malentès rau en el fet que el llibre de novetat es concentra en uns pocs títols que destaquen inevitablement a les estadístiques del dia. Els milers i milers de llibres de fons que es vendran a totes les llibreries del país no rebran l’atenció que mereixen però seran els protagonistes indiscutibles quan el lector arribi a casa, segui i comenci a llegir.

8 comentaris:

júlia ha dit...

Els llibres que no són novetat, amb estranyes excepcions, que de tot hi ha, desapareixen aviat de la majoria de llibreries. Potser no pas de la teva, suposo que hi ha un problema d'espai important. I no tan sols de les llibreries, també dels fons editorials, reconvertides en pasta de paper ben aviat. Encara que es veritat el que dius crec que sí que es ven molta novetat, molt d'autor mediàtic i ocasional. De fet, els programes literaris, que no n'hi ha pas un excés, emfasitzen les novetats, hi ha llibres boníssims que ningú no recorda i títols irrecuperables, si no és a les llibreries de vell. Però això no passa només amb els llibres, sinó amb tota mena de coses.

ea! ha dit...

no desapareixen tan ràpidament com es creu el llibres que no són novetat. diria que és un tòpic, esclar no les busqueu a l'fnac. un dia ens has d'explicar anb ets i uts com funciona això de les llistes del més venut i si són de refiar.

júlia ha dit...

No crec que sigui un tòpic, és clar que no desapareixen d'un dia per l'altre, però ho sé per dades de bibliotecàries, en dos-tres anys molts es destrueixen. Això no és bo ni dolent, és així. Per altra banda, les petites llibreries-papereries de barri, en molts casos també han desaparegut empassats pels fenacs i altres -i per molts motius, ho admeto-.

joan todó ha dit...

hi ha molt de complex, trobo, amb el Sant Jordi. no sé, si se'l compren i no se'l llegeixen, serà que tenen plat a taula i els sobren diners, i allà ells; i si se'l llegeixen, l'elecció és lliure. al cap i a la fi es tracta de llegir per plaer, no? potser a mi sí que m'agradaria que compressin llibres d'edmond jabès, posem per cas, però vaja, és una cosa de cadascú, que no fa superior ni inferior a cap dels que trien. si algú s'ha llegit tots els llibres del buenafuente, i segueix llegint-los, alguna cosa els deu trobar...

Higgins ha dit...

Us imagineu el dia del peix que unes peixateres sortissin dient que no comprin sardina perquè el rap és millor, etc? Au, no fem el ridícul. Aquest any és possible. Manifest per un Sant Jordi sense fer el ridícul.

Deixeu la Diada en pau i que cadascú compri el que vulgui, el que pugui o el que li deixin!

maurice leblanc ha dit...

Però és un protagonisme estrany, passiu, indefens a les lleis de mercat. Apel·lant a quatre nocions de marketing que sé faria la següent classificació: Per una part hi ha el protagonisme d'assolir cotes de vendes i per l'altre l’èxit en aconseguir una posició determinada que no ve determinada únicament per les vendes, encara que amb els anys s'extremi una o altra necessitat –l’art o els diners-.

I aquesta situació fins on s’ha d’entendre que està condicionada per la rebuda en el receptor? El públic ho és tot? El públic no és res?

O fins i tot, hi ha una part de crítica de l'empresa, també en els cercles on et moguis, i finalment les opinions majoritàries del gran públic, però quin segment és el més decisiu?

Perquè si protagonisme és la manera com finalment els escriptors es sublimen, s’han de fer dos distincions: ú, és a través dels diners i la situació en el mercat, o en l’autorealització del fet artístic continuat engagé amb els seus valors i mirada?

Disculpin l’escriptura, les preguntes les duc ressonant en el cap però com no sóc del gremi no hi trobo resposta.

ICARO ha dit...

Aprofito el post el nostre estimat Llibreter per desitjar-vos a tots una feliç revetlla de Sant Jordi! Porto setmanes nerviós per saber quin llibre em regalaran i per saber si he triat bé el que jo regalaré.

Salutacions.

Anònim ha dit...

http://www.timesonline.co.uk/article/0,,923-2143830,00.html