dimecres, d’abril 26, 2006

Transmutacions

. dimecres, d’abril 26, 2006

Ibn Batuta, Don DeLillo, Ausiàs March, Roberto Bolaño, Enric Casasses, Ciceró, Joanot Martorell, Slavoj Žižek, Thomas Mann, Josep Lluís Aguiló, Jacques Le Goff, Erich Auerbach, César Aira, Jean Bollack, Mercè Ibarz, Enrique Vila-Matas, Homer, etc.

Pascal Quignard, Victoria Cirlot, Mercè Rodoreda, Miguel de Cervantes, Cavafis, Bernat Metge, Dante, Frederic Jameson, Carles Riba, Harold Bloom, Rodrigo Fresán, Josep Fontana, Goethe, Jordi Coca, Miquel Àngel Riera, Juan Gelman, Francesc Pujols, etc.

Biel Mesquida, Shakespeare, Juan Mayorga, Francesc Serès, Fernando Pessoa, Pu Songling, Italo Calvino, Josep Pedrals, Pierre Michon, Sèneca, Félix de Azúa, Boccaccio, Miguel de Unamuno, Josep Carner, Roberto Calasso, Jorge Luis Borges, etc.

Antonio Machado, Kafka, Poe, Joan Vinyoli, Baudelaire, Mahmud Darwix, Juan Ramón Jiménez, Feliu Formosa, Sei Shonagon, Rafael Sánchez Ferlosio, Walter Benjamin, Petrarca, Proust, Georges Duby, Rimbaud, Paul Celan, Júlia Costa, Txèkhov, etc.

Etc.

Etc.

No són notícia però molts lectors també els buscaven durant la diada de Sant Jordi. Hores d’ara ja sabeu quins són els llibres més venuts, també cal saber que ara toca seguir els savis preceptes dels Grans Mestres Llibreters per transmutar esglésies i catedrals en poesia o les conspiracions en assaig. Oferir l’opció de triar.


[Modificat el 31 d'abril amb una autora més i un enllaç.]

23 comentaris:

ea! ha dit...

anava a dir , quina mena de raig vital col·loca a un autor en un paràgraf o altre?? i bon dia esclar

Anònim ha dit...

I ningú va buscar cap escriptor valencià contemporani? Dic més: realment algú sap si n'existeix cap, Ferran Torrent a banda?

El llibreter ha dit...

Una simple enumeració caòtica. Després de dos dies de devolucions i reposicions, que fan que el record de la diada s'allunyi ràpidament, aquests autors han anat sortit perquè recordava que me'ls havien demanat diumenge o dissabte, perquè hi ha un buit que cal omplir al lloc que ocupen als prestatges, perquè etc.

I ara, a la feina.

Bon dia.

Higgins ha dit...

Gràcies per la feina, llibreter!

Els ecosistemes, per definició, són fràgils.

Abel ha dit...

Hola a tothom! Hola llibreter! Aquí un llibreter d'una petita llibreria de poble. Si bé és cert que per Sant Jordi també hi ha qui cerca títols i/o autors "no mediàtics" i que les prestatgeries amb els llibres de fons també es buiden, cal reconèixer que el 80% de les vendes corresponen (almenys a la nostra llibreria) a obres promocionades en diferents mitjans de comunicació. No tinc més temps. Un altre dia us explicaré, si ho voleu, la marranada que ens han fet, a la majoria de llibreters, amb el famós llibre del Sandro Rossell. Per cert, una pregunta pel llibreter sobre aquest llibre: pots dir-me quants exemplars et va servir la distribuidora? I quants en vas vendre? I parlant de distribuidores... ja em perdonareu que em citi a mi mateix, però si a algú li interessa aquest aspecte poc comentat de la indústria del llibre, us remeto a un article meu aparegut a CapGros Digital. A reveure... i bona lectura a tots!!! http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=1484&tipus=1

Pedro ha dit...

Jo no tinc clar quins són els més venuts.
Quan de la catedral (o església en català) s'han venut en els 2 idiomes?
I del Sandro?
I en Serra i en Jòdar?

Abel ha dit...

Pedro, el que més hem venut nosaltres és la Catedral, un centenar sumant català i castellà (i més que n'haguessim tingut). També han funcionat molt bé en Buenafuente en els dos idiomes, un llibre de tema local aparegut fa pocs dies, Oleguer del Barça, Isona de Ventdelpla, La cena secreta, A peu de l'Epinàs, Amy Tan, Carme Riera, Punset, etc. En Serra va vendre més els dies abans de Sant Jordi que no per la diada i del llibre d'en Jòdar no n'hem venut pas gaires, la veritat. Encara que et sembli extrany el llibre del Sandro (com ha passat a moltes altres llibreries de Catalunya) no l'hem arribat a tenir. I n'haguèssim venut, segur, dues dotzenes ben bones. La gent anava boja cercant-lo. A reveure!

Anònim ha dit...

Doncs mira jo estic contenta que el del Sandro no hagi arribat ha molts llocs. M’alegro infinitament, i els vensplants , bonasfonts ect. no tenen vergonya.

El llegidor pecador ha dit...

És clar que sí, l´any vinent els llibres de venda massiva que nomès els puguin vendre les grans cadenes, i les petites i mitjanes llibreries que es dediquin als llibres de veritat, així potser passaran gana però salvaran l´honor. I si desprès algunes han de tancar perque no surten els números doncs cap problema.
La distribuciò de 'Benvinguts a la realitat' ha sigut una gran putada per un munt de llibreries de comarques.
Com diu l´Empar Moliner: "La festa es va inventar perquè els llibreters, editors i escriptors fem negoci, home, esclar. Que potser alguna vegada no ha estat així?" Llarga vida als mediàtics.

júlia ha dit...

Poques, poquíssimes senyores a la llista...

El llibreter ha dit...

Com dic, Higgins, he après a mantenir l’ecosistema gràcies a l’experiència dels companys que fa molt que s’hi dediquen.

M’alegren molt les visites dels col·legues, Abel. He llegit el teu article i estic d’acord que sovint es negligeix el paper de les distribuïdores en l’àmbit del llibre. Enlace, Logista i l’Arc de Berà funcionen de manera molt diferent. Enguany els problemes d’Enlace, per exemple, es deuen al canvi de sistema informàtic, i es nota sobretot a les consultes sobre la disponibilitat de títols antics. Del llibre del Rossell em sembla que ens van arribar vuit exemplars en català i vuit en espanyol que es van vendre de seguida. Si apleguem les edicions en català i en espanyol, l’esglesiacatedral va ser també el més venut, i com que els mitjans de comunicació ho van esbombar tant, aquesta setmana ha estat també el més sol·licitat i més que n’haurien vengut si en tinguéssim. A banda d’això, Eduardo Mendoza, Pérez Reverte, Paul Auster i Carme Riera estan al capdamunt. Cal dir que les vendes a la parada, que no m’he mirat, solen ser molt diferents de les vendes a la llibreria.

anònim, Llegidor pecador: les llibreries independents hem de vendre mediàtics si volem mantenir la diversitat de títols, ¿o et penses que sobreviuríem només amb això que en diuen l’alta cultura? D’altra banda, et sorprendrien molt les combinacions de llibres que fan alguns lectors voraços.

Ups, Júlia, tens raó. Per cert, que hi hauries de ser: es va vendre un exemplar de La pols dels carrers. Miraré d’esmenar-ho.

Salutacions cordials.

El llegidor pecador ha dit...

Sr. Llibreter: Ha llegit bé el meu post?

quet "b" ha dit...

Oferir l'opció de triar. Quina frase més encerclada, potser assediada, -insidiosa?- També podria ser una circumval·lació, talment ho és la llista d'ecriptor, i una clau de pas al consum de llibres "menystinguts" però que en la humilitat més radiant hi hem trobat una part de nosaltres, i no em refereixo a la propietat, però potser als deutes, d'aquesta cultura intangible i de criteris finalment personals, però on s'hi pot trobar raons per retornar a la paraula literatura, molt més que màscares i avatars acrítics, finalment, com pinta l’oferta i les ventes rendibles. Tots vivim de renda, que desitgem pagar als nostres mestres, i quan estan morts és més fàcil. És aquesta per això que ens separa els seus gustos de la demanada encara que no hi hagi mercat. ..i família.

“Com caixes sense pare, així deuen ser els llibres” anònim-què-et-ve?

St Jordi és vesteix de negoci, però el Drac conviu, panteixant absurdament, en algunes lletres en algunes literatura.

trair és trair-se ha dit...

La literatura és el tot que no podem escriure al paper (..) I el paper on hi voldríem cabre tot.

No és mentida, una mica de veriat ha dit...

però tot si res o menys és absurd

El llibreter ha dit...

Tens raó, llegidor pecador: he llegit malament. Mil perdons.

Oferir l’opció de triar és una forma de distinció i de negoci, és clar. Voldria viure molts anys d’aquest ofici que dóna satisfaccions i neguits, benvolgut quet “b”. Les subtils disquisicions sobre quina cosa siguin els llibres menystinguts depèn del punt de vista de qui elevi la queixa o la converteixi en llum numèrica, començant per les pàgines que amaguem en els plecs més íntims de la memòria i que de vegades gosem contemplar embadalits en ardent barreja amb les paraules més excelses que la unanimitat ecdòtica accepta com a sublims, i així anem fent.

La literatura és escreix escrit.

Absurd no, fulgor inútil.

ahiver ha dit...

Tanmateix les vies estàn per omplir-se. i fer-ne el recompte quan n'hem guanyat silenci.

Però ni tant sola vèncer allibera el crear.. ¿?

I vèncer només serà don quan veníem perdent.. i saber de quins verals en tornava l'altre? N’hi quin tauler acotava les peces i moviments.. llavors contra qui juga quan creiem que escriu ?

Aquí, li confesso quelcom, de què crec entre la imaginació i la realitat.. la imaginació és més automata de conrear(’) i la realitat més eixuta (o tensa) de condimentar. I la literatura sempre està a cavall. Fins es viu la vida a trot o a galop (o a peu, quan mana la responsabilitat). I així i tot, en la vida que és acolorida, i acoloreix les d’altres transeünts, quan saber o parar de ficar-los el llapis al ull o als moixons-?

Filosoficant, tant com puc, li prego entri, amb humanitat més que unanimitat, que en són les persones quan estem condemnats a imaginació d'altri (?) [entre tapes és engrescador de conrear] però en coovida de fets i ferides se sap acaba comportant pagar una hipoteca (limitats de temps i presència) (tement verí i corrupció) en la consciència. Que li diguin feixisme de pota o divertimento, però la mancomunitat coincidirà en que és una clau de mal olorar si fa mal a qualsevol humà germà.

..

Escreix o present. Però l'ahir sovint ja fa massa costa moltes parets i algun quiasme de dissimular..

Anònim ha dit...

Mai una missa fou tan rendible

higgins ha dit...

Doncs el nomenament d'Anna Soler-Pont com a "comissària" de Frankfurt no és tampoc cap alegria. Una agent literària de comissària de Frankfurt. La hòstia, Mascarell.

¿Què n'hem d'esperar, d'aquest govern?

júlia ha dit...

Hola, llibreter,
T'accepto el comentari amb ironia, en vagi vendre tres més a coneguts a la parada de la placeta del Molino, però no m'han posat a les llistes, he, he.

Només constatava un fet que sovint manifesto al blog: inconscientment, potser, per part dels poders culturals, les dones escriptores -i les dones 'elquesigui'- encara ho tenen magre, per regla general, a igualtat de qualitat amb els homes. En fi, potser sóc una mica maniàtica amb aquest tema, ho admeto. Un exemple per a mi paradigmàtic es el de Montserrat Abelló, però en trobaria una pila.

El llibreter ha dit...

No era ironia, és cert que es va vendre un exemplar. D'acord que no se n'han venut gaires d'ençà que va sortir el llibre, malgrat que he anat assajant diverses ubicacions perquè destaqui; ja saps que la poesia no és per tirar-hi coets. Però se'n va vendre un durant la diada i per això t'he posat entre els escriptors i les escriptores del post.

Salutacions cordials.

Lula ha dit...

el te comentari no és equivocat, Júlia, és simplement mentida. A casa nostra les dones que escriuen estan tan desmesuradament sobrevalorades que s'estan convertint en un veritable càncer. Hi ha excepcions de veritable qualitat literària, com la Barbal, la MArgarita Ballester, Zoraida Burgos i alguns noms més, però hi ha un llistat d'allò que el Bolaño en deia "escribidoras" que fa esfereir (cal citar la Pau Janer, la Maria Mercè Roca, l'Ada Castells i tota aquesta mena de literaturitzadores del colobrisme televisiu que tan triomfen?). L'Abelló, molt bona fe i molta voluntat i molt bones traduccions, però pefavor, no fotem, és el mateix que la Maria Mercê Marçal, que té quatre versets encertadets i per les seves circumpstancies personals la canonitzen.
No senyora, en aquest país ser escriptora és sortir amb avantatge. De vegades som nosaltres més sexistes que ells, saps? i això ens fa perdre de vista la realitat...

júlia ha dit...

No havia llegit aquesta afirmació tan contundent sobre el meu comentari anterior, no cal dir que no hi estic d'acord -amb el comentari al comentari-, les valoracions de qualitat literària sempre són subjectives, no hi ha cap termòmetre homologat que calculi el tema. Així que...