Emilio Manzano deixa que els convidats parlin, no intenta enlluernar els espectadors amb grans teories sobre la Literatura, vinguin o no a tomb, sinó que s’estima més apuntar les preguntes pertinents perquè s’expliquin. Intenta guanyar-se la complicitat dels entrevistats i gairebé sempre se’n surt. La tàctica aparentment és molt senzilla: una cita, l’esment d’altres llibres de l’autor o alguna anècdota: demostrar el seu coneixement de manera elegant, sense estridència. Perquè al Saló de lectura no es parla de Literatura o de Llibres, sinó de literatura i de llibres.
El resultat pot ser interessant o avorridot, depèn del convidat. Si l’entrevista no m’interessa gaire, deixo la tele muda i llegeixo una estona fins que arriba l’hora dels lectors. Una prova de la fidelitat dels espectadors són les simpaties i les fòbies que provoquen aquests col·laboradors. Cadascun d’ells té la seva manera d’explicar els llibres: de l’entusiasme ple de gestualitat vehement i una pobra argumentació a l’erudició tranquil·la i sorprenent. Potser és per la combinació de l’entrevista amb els comentaris dels lectors que cada programa sembla diferent, i si alguna emissió decep res no impedeix que esperi la següent amb interès.
Una altra prova de fidelitat seria la capacitat del programa per suscitar l’interès envers llibres insospitats. Per exemple, Figuras del destino de Victoria Cirlot havia aparegut en algunes revistes i suplements culturals, amb crítiques i ressenyes molt elogioses i s’havia venut bé, si tenim em compte que tracta un tema força minoritari. L’aparició subjugadora de l'autora a Saló de lectura va fer que molta gent s'hi interessés durant els dies posteriors a l'emissió. Pedro Azara, autor de Castillos en el aire, va compartir el mateix programa amb Victoria Cirlot; el seu llibre no havia rebut tanta atenció al mitjans de comunicació però també va trobar lectors gràcies a Saló de lectura. A la llibreria, no és estrany que algú em demani el llibre aquell que va sortir al programa de la betevé.
Emilio Manzano deixarà el programa per fer-se càrrec de l’Institut Ramon Llull. Tot i l’esforç del presentador per mantenir-lo amb el mateix equip, sembla que la supervivència no està gens clara. És clar que sense l’Emilio Manzano res no serà igual, ell és qui ha sabut trobar el to que fa de Saló de lectura el millor programa de llibres que s’emet actualment per televisió. Però estic convençut que pot funcionar també amb la mateixa estructura si troben el presentador adequat. Sembla ser que a betevé no ho veuen tan clar.
No vull que desaparegui Saló de lectura. I no perquè sigui una contribució excepcional a la promoció del llibre i la lectura, tampoc perquè sigui un oasi de cultura enmig d’una programació televisiva ofensiva, menys encara perquè hagi esdevingut un focus de reflexió contra les urgències del ritme televisiu o coses per l’estil, que de grans paraules ja em vaig atipar l’any passat. Simplement perquè m’agrada i prou.
El resultat pot ser interessant o avorridot, depèn del convidat. Si l’entrevista no m’interessa gaire, deixo la tele muda i llegeixo una estona fins que arriba l’hora dels lectors. Una prova de la fidelitat dels espectadors són les simpaties i les fòbies que provoquen aquests col·laboradors. Cadascun d’ells té la seva manera d’explicar els llibres: de l’entusiasme ple de gestualitat vehement i una pobra argumentació a l’erudició tranquil·la i sorprenent. Potser és per la combinació de l’entrevista amb els comentaris dels lectors que cada programa sembla diferent, i si alguna emissió decep res no impedeix que esperi la següent amb interès.
Una altra prova de fidelitat seria la capacitat del programa per suscitar l’interès envers llibres insospitats. Per exemple, Figuras del destino de Victoria Cirlot havia aparegut en algunes revistes i suplements culturals, amb crítiques i ressenyes molt elogioses i s’havia venut bé, si tenim em compte que tracta un tema força minoritari. L’aparició subjugadora de l'autora a Saló de lectura va fer que molta gent s'hi interessés durant els dies posteriors a l'emissió. Pedro Azara, autor de Castillos en el aire, va compartir el mateix programa amb Victoria Cirlot; el seu llibre no havia rebut tanta atenció al mitjans de comunicació però també va trobar lectors gràcies a Saló de lectura. A la llibreria, no és estrany que algú em demani el llibre aquell que va sortir al programa de la betevé.
Emilio Manzano deixarà el programa per fer-se càrrec de l’Institut Ramon Llull. Tot i l’esforç del presentador per mantenir-lo amb el mateix equip, sembla que la supervivència no està gens clara. És clar que sense l’Emilio Manzano res no serà igual, ell és qui ha sabut trobar el to que fa de Saló de lectura el millor programa de llibres que s’emet actualment per televisió. Però estic convençut que pot funcionar també amb la mateixa estructura si troben el presentador adequat. Sembla ser que a betevé no ho veuen tan clar.
No vull que desaparegui Saló de lectura. I no perquè sigui una contribució excepcional a la promoció del llibre i la lectura, tampoc perquè sigui un oasi de cultura enmig d’una programació televisiva ofensiva, menys encara perquè hagi esdevingut un focus de reflexió contra les urgències del ritme televisiu o coses per l’estil, que de grans paraules ja em vaig atipar l’any passat. Simplement perquè m’agrada i prou.
18 comentaris:
Un dels millors records de la meva estada a Barcelona és veure Saló de Lectura. Record el dia que hi va anar Alberto Manguel per parlar de la seva Historia de la Lectura (me la vaig llegir,naturalment) o de Jesús Lizano llegint aquell poema sobre mamífers.
És tristíssim que les televisions públiques no tenguin programes
culturals de qualitat (i sense pedanteria) en prime-time.
el trobarem molt a faltar, ben cert... sobretot quan miro àtònit la (violenta) entrevista perpetrada ahir nit al programa De Llibres de l'intel·lectual de pana contra Mercé Ibarz.
salute.
Doncs, sí, una llàstima. Ja s'ho ha pensat bé, el Manzano, això d'anar 'allà'? De tota manera, potser sóc jo que ja em faig gran, però crec que havia perdut una mica de 'frescor', per dir-ho d'alguna manera. Quan les coses comencen, amb pocs mitjans i molta voluntat, tenen un encant que després, malauradament, perden. De tota manera, una llàstima.
Es veu que ningú recorda la sessió de tarot amb trucades incloses que va perpetrar amb el xarlatà Jodorovsky... Des de llavors va perdre tota credibilitat.
La marxa de Manzano serà una gran pèrdua. Però si desapareix "Saló de lectura" serà una gran desgràcia.
Creuem els dits perquè un dels pocs programes que tracten la literatura i la tracten amb respecte i sense elitismes no desapareixi del mapa televisiu.
Darrera de l'Emilio hi ha un bon equip de persones que hi treballen i que, lògicament, contribueixen a la bona marxa d'aquest programa (no oblidem que ha obtingut un Ondas i darrerament un Premi Nacional de Cultura).
Ell ha proposat la persona que el pot substituir i espero que "els que manen" a "omple el 8" no deixin perdre aquest curiosa peça televisiva on es parla de llibres i de literatura... Confiem-hi, no?
Un apunt: no vaig veure el programa on va aparèixer la Victòria Cirlot, però només de recordar les seves classes a la facultat, em puc imaginar el seu magnetisme a l'hora d'atraure tothom que veiés el "Saló de Lectura"!
En aquest "perquè m'agrada i prou" que comparteixo, l'E. M. era, en la meva opinió, el factor més important. Queda clar que si continua el programa, i encara més si manté la mateixa estructura, em seguirà interessant. El que també és segur és que el programa no serà el mateix: millor o pitjor, però definitivament diferent.
Si a l’últim paràgraf he escrit “no vull que desaparegui” en comptes de “no voldria que desaparegués” és perquè m’han arribat rumors que no hi ha acord sobre qui ha de substituir l’Emilio i que betevé no sembla gaire interessada a mantenir el programa. La raó del post és esperar a veure si algú aportava informació més precisa.
Tens raó Subal: un espectacle deplorable. Esquizofrènia, llibre difícil o críptic, fredor i barreres entre el lector i el personatge... Si volen jugar al bo i al dolent amb els convidats, que ho facin bé si us plau, amb arguments i no amb “és que a mi m’ha semblat...”
Desconec l’experiència d’Emilio Manzano com a gestor, Júlia. Em sembla que aconseguir que un munt d’editors signi un manifest per demanar a la betevé que el programa no s’emeti tan tard mostra les bones relacions que té amb el món editorial, i de cara a Frankfurt és una dada molt important.
Benvolgut anònim, cert que es va exagerar força amb allò del tarot però sempre va bé saber-ne una mica més, sobretot per llegir alguns autors que fan servir el simbolisme dels arcans.
Tens raó, Biel, si es discrepa d’alguna cosa que sigui amb respecte.
Sol passar, Su / Anna, que ens fixem en els rostres i oblidem que a darrere hi ha un equip que fa que semblin fàcils coses difícils. Sobre la persona que substituiria l’Emilio no hi ha acord. La betevé aposta per una dona més mediàtica —coses de l’audiència— i l’equip de Saló de lectura vol menys vedettisme. I sí, Victoria Cirlot va mostrar un domini escènic abassegador.
Estic convençut que si es manté l’equip actual, el programa mantindrà l’interès encara que canviï el matís. El problema és que el canvi d’imatge de betevé impliqui també adaptar els programes a aquesta imatge, que prevalgui l’aparença sobre els continguts, i això és molt i molt perillós, Pere. És el culte al simulacre.
Suposo que seria en horari de matinada, oi? La xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona subvenciona Saló de lectura, ¿existeix alguna xarxa de sex-shops disposada a subvencionar-ho?
Difícil un saló de lectura sense el manzano. vegi's altres presentadors de programes de llibres recents: El Màrius Serra presentant i entrevistant com si el públic i l'entrevistat fossin nens petits i idiotes; L'intel·lectual de pana escollint uns llibres patètics i uns convidats en la major part dels casos migrats i pobres a nivell literari i potser a altres nivells (sembla que no follin mai, tota aquella gent, sobretot la repel·lent que li fa sempre companyia). I que consti que entre els col·laboradors habituals del Manzano també hi ha autèntics/ques monstres com l'Ada Castells, i alguna que altra col·laboradora, que et fan perdre les ganes de llegir. I també és cert que els col·laboradors més interessants ja es comencen a fer pesats, o pedants (Amela!), però el Manzano ho posa tot a lloc... i això és difícil de trobar.
Per cert... la credibilitat no només la va posar en escac el Jodorowsky, recordeu que un dia els convidats van ser Mari Pau Janer i la Mercedes Salisachs, sobredosi de basòfia literària! Ningú no és perfecte.
O sí?
Archimbold,
He recordat el dia de la Janer i la Salisachs i realment va ser "gloriós"!!! Però en Manzano va sortir ben parat, aquí està la gràcia d'aquest home...
Bé, confiem que a l'IRLL l'aprofitin!!!
Doncs jo crec que una de les gràcies del programa ha estat la varietat. Personalment m'agrada molt més quan només ve una persona sola, en el cas de la Salisachs i la Janer, com en d'altres, més enllà de gustos literaris, crec que costa aprofundir en el tema, intentant alternar els comentaris es perd temps i interès. La Janer ja la tenim vista i la Salisachs crec que hauria donat per a força més, més enllà del seu valor literari, valorable, com tot a la vida, la seva trajectòria i longevitat en actiu dona per a molt. Jo li tenia mania, abans, però darrerament he recuperat llibres seus i em sorprenen moltes coses, que ara seria llarg comentar.
Espero que als qui manen a betevé no se'ls acudeixi reblar la bestiesa d'una presentadora "mediàtica" per al Saló de lectura; per un moment m'ha vingut la imatge de la Maripava Janer en el lloc d'en Manzano i m'han vingut basques. Si tot just té una virtut el Saló, és la seva condició d'oasi, o fins i tot marginal, en el sentit que és mediàtic només per la seva condició televisiva i prou. Tinc amics, per cert, que proposen els noms de l'Ehrenhaus o l'Amela per substituir en Manzano; va a gustos, és clar, però no sé fins a quin punt no és més que un desig d'atrinxerar-se.
No m'extranyaria que el relleu anés mitjà l'altra presentadora cultural de la cadena Flavia Company. L'Amela és simpàtic, però no creo que tingui els coneixements literaris per a dur un programa d'aquest tipus.
El que per descomptat seria una llàstima seria la desaparició del programa, i no tindria cap sentit perquè sens dubte ha de ser un dels programes de major audiència de la cadena.
Em vaig perdre el duel Janer – Salisachs, Archimboldi. I ara em sap greu pel que en diuen l’Anna i la Júlia. No, ningú no és perfecte.
El nom que sonava, benvolguts anònim i Vigo, no era la Mari Pau sinó l’Asha Miró —nom que m’ha arribat per dues fonts diferents i força creïbles— i de moment no hi ha acord.
Caram, l'Asha Miró! Home, amb tot el respecte per a l'Asha, m'estimo més l'Amela, i la Flàvia també ho faria bé. En tot cas, res no és per sempre, i el to que en Manzano dóna al programa no n'és una excepció.
Arribo tard però no me'n puc estar.
Si hi han de col·locar la Miró, millor que tanquin el programa i ens quedem amb el bon gust de boca que ens deixa el Manzano.
Tina, tens tota la raó. Com es pot pensar en l'Asha Miró? No estem parlant d'un programa de llibres bàsicament literari? Si l'Amela no dóna la talla, que no la dóna, imaginem personatges com l'Asha Miró. Seria lamentable. Posats a fer que el presenti l'Arús i ho faci acompanyat de models de segona fila. Atrinxerem-nos, sí!
Eeeeeh, doncs sí, quasi estic més d'acord amb el que diu la Tina i tot. Vist el panorama que hi ha, però, amb les revistes que tanquen o acaben sent endogàmiques, què podem fer, on podem anar? Vaig sentir-li dir un dia al Jordi Llovet una reflexió en veu alta, a propòsit de la pèrdua de "prestigi social" (diguem-ho així) dels intel·lectuals, que ell xifrava extingit des de fa temps; venia a dir (cito de memòria) que a hores d'ara, davant el setge constant de la imbecil·litat generalitzada que campa pels mitjans, només ens queda resistir, cadascú en el seu racó, reblant la idea de la cultura (de l'alta cultura, s'entén) com una petita resistència individual que ocasionalment pot ser compartida, per exemple, en espais com aquest.
Sóc l'Anonymous dels dos últims posts, per cert, i ara provo de penjar aquest altre amb el meu nom. Salut a tothom.
Publica un comentari a l'entrada