Rosa Cúbica

Acumulo llibres, revistes i només m’adono de l’excés quan no trobo alguna cosa. Volia escriure sobre la revista Rosa Cúbica, sobre l’oportuna reedició alguns mesos enrere del número 15-16, titulat Paul Celan: rosa de nadie, i ha estat justament aquesta la revista que buscava, que no he trobat fins fa un minut, després de perdre algunes hores remenant paperam pertot. La col·lecció completa —ara sí, quin descans— de Rosa Cúbica és una de les joies de la meva biblioteca. El número 0 és de 1987, té tan sols 20 pàgines i recull poemes de Paul Klee, Albert Ràfols-Casamada i Alfonso Alegre, que hi escriu:

Asumir de forma crítica una pluralidad de pasados sin prefijar nuestro futuro; no buscar un lugar en el equívoco generacional. Construir un espacio de creación donde hacer sensible la objetividad secreta de las cosas y la luz que las sueña; un espacio de creación que tenga lo único que permanece: el temblor de lo efímero.

Alfonso Alegre i Victoria Pradilla dirigeixen una revista de lenta elaboració, de periodicitat erràtica, que justifica l’esforç i la paciència d’elaborar-la per la bellesa inqüestionable del resultat. Al marge dels corrents predominats en la poesia espanyola, si hi ha un fil conductor és la diversitat a l’hora de reivindicar l’heterodòxia. Dedicar el número 3-4 de 1989-90 al Tercero mar, l’època última de Juan Ramón Jiménez, era llavors necessari i agosarat. A partir de La estación total, la seva poesia escrita a l’exili era coneguda a través d’algunes antologies i si algú volia saber-ne més havia de cercar a les biblioteques per capturar volums descatalogats. Havia de ser precisament Alfonso Alegre qui ens oferís alguns anys després Lírica de una Atlántida.

La millor declaració d’intencions és el número 10-11: La tradición otra, amb escrits de Joan Brossa —reivindicat també amb la publicació de Suite tràmpol o el compte enrera—, Juan Eduardo Cirlot, Pere Gimferrer, Francisco Rico o José Ángel Valente, entre altres. En l’assaig de Valente sobre Edmond Jabès —la singularité est subversive— llegeixo:

Cecil Roth narra el encuentro, en 1917, del judío polaco Manuel Scwartz, un ingeniero de minas, establecido en Lisboa, con la comunidad marrana de Belmonte, un lugar fronterizo perdido en el norte de Portugal y próximo a tierras españolas (...) Los marranos de Belmonte creían que eran los únicos judeos de la tierra. Sólo llegaron a identificar a Schwartz como “uno dos nossos” cuando aquel recitó el Schema, Israel y oyeron la única palabra hebrea que, al cabo de tantos siglos, habían conservado: el nombre de Dios, Adonai.

Jabès, el Zohar, la Epístola moral a Fabio, Marius Schneider, Màrius Torres, la cançó popular. Qualsevol número de Rosa Cúbica ha estat per a mi un plaer que m’ha permès descobrir autors i maneres singulars de llegir-los. L’últim que han publicat, el 23-24, tardor de 2002-2003, està dedicat a la poesia mexicana: Con la x en la frente. Diré tan sols que és excepcional.

A més a més del de Joan Brossa, Ediciones de la Rosa Cúbica ha publicat alguns llibres. Pocs i selectes. Seré injust i n’esmentaré tan sols un, una altra joia que es troba exhaurida: En compañía de Genios, de Frances Steloff, subtitulat Memorias de una librera de Nueva York. Cito:

(...) por repetir las palabras que Frances Steloff le oyó decir Ciryl Connolly después de su primer contacto con la Gotham Book Mart: “Jamás había visto bajo un mismo techo tantos libros que me apeteciera leer”.