Col·leccionar llibreries

La clienta paga el llibre i em demana que posi el segell de la llibreria a la pàgina de guarda. És la primera vegada que algú fa una petició com aquesta. Sorprès, l’hi poso i no em puc estar de preguntar-li per què. Col·lecciona llibreries: quan viatja, visita les que troba pel camí; si li agraden, compra un llibre i hi estampa el segell. No ha estat l’única vegada que m’he trobat amb aquesta situació. Em sembla una bona idea, fins al punt que des de llavors la poso en pràctica. Quan faig turisme, a banda de planificar més o menys a l'atzar els llocs que cal visitar —el pretext per establir els límits de llargues passejades—, m’informo sobre les llibreries més destacades. Si alguna em sedueix prou, faig com els clients col·leccionistes: compro un llibre i demano que m’hi posin el segell.

De moment tinc dotze llibreries de París, Roma, Florència i Londres. N’hi ha que ja estan acostumades a atendre aquestes peticions: la Shakespeare & Co. de París té un segell especial i el llibreter que em va atendre el va estampar amb molta naturalitat. D’altres se sorprenen, igual que jo la primera vegada, i busquen el segell de les factures o de la recepció d’albarans. Només a Londres ha estat impossible, ni ta sols a la magnífica llibreria de la London Review of Books no en tenia; curiosament, la botiga del costat es dedica a elaborar segells de goma. Em vaig haver de conformar amb el tiquet com a prova. A la llibreria Gays in the World van tenir la idea de posar-hi l’adhesiu dels llibres recomanats. No sé si una possible Associació de Col·leccionistes de Llibreries acceptaria aquestes variants poc ortodoxes. He deixat per a una altra ocasió les llibreries de la mítica Charing Cross Road, tot i que ara em penedeixo de no haver comprat alguns llibres, especialment un sobre els Monty Python. Potser quan torni encara hi serà.

Evidentment, aprofito aquestes visites per fer espionatge industrial: disposició dels llibres, organització de les taules de novetats, selecció del fons, llibres recents... Fins i tot em ronda la temptació d’organitzar les vacances per poder visitar alguna llibreria, com la Livraria Lello de Porto.

A la recta final de l’Any del Llibre i la Lectura encara es podria fomentar aquesta forma de col·leccionisme i introduir-hi variants: canviar el segell cada cert temps o fer-ne de commemoratius per aprofitar el “anys de”. Sembla ser que als Estats Units hi ha més tradició en el col·leccionisme o turisme de llibreries, amb l’afegit que es tracta d’una forma de reivindicar la supervivència de les llibreries independents.