Però, i si fos festiu l’endemà de Sant Jordi? Com avui, per exemple, i declarar-lo Dia dels lectors i exhibir impúdics els nostres llibres, reunir-nos amb amics i familiars i llegir-los en silenci en parcs, terrasses de bar, platja o muntanya, o baixar les cadires i llegir-los al carrer amb els veïns. No sé si podria mostrar la joia que R. m’ha regalat: Dos cuentos para Manolillo (Para cuando sepa leer), edició facsímil del manuscrit il·lustrat que Miguel Hernández va escriure i dibuixar a la presó, amb alguna de les llàgrimes que vessava pensant en el seu fill. Potser per compensar, també m’ha regalat l’edició mexicana de Los dos payasos, de César Aira i Arte menor, de Juan Ramón Jiménez, l’autor amb més llibres a la meva biblioteca particular.
Ahir, menys feina a la llibreria, compensada per la feina dels dies anteriors i perquè he pogut xerrar més estona amb els amics que m’han vingut a saludar. Dimarts vaig vendre l’últim exemplar de Primavera, estiu, etcètera, i hauria pogut vendre uns quants exemplars més si m’hagués arribat l’última comanda, perquè ahir també me’l demanaven. Montse Serra explica a VilaWeb Lletres el cas paradoxal d’aquest llibre, que des del començament ha gaudit del favor de molts llibreters però que l’editorial no ha volgut reeditar. Malgrat tot, encara queda molta primavera i tot l’estiu.
Finalment, el llibre que m’he regalat: Carrer de Joan Ponç, de Joan Brossa, editat per Glòria Bordons. Una meravella.
9 comentaris:
Aquest any hem tingut dos dies de festa per començar a llegir que sempre va bé.
Jo visc a Menorca, i fa gairebé tres setmanes que vaig demanar el llibre de la Marta Rojals i encara no l'he rebut... tinc ganes de llegir-lo.
S'hauria d'institucionalitzar això, Kweilan. Seria fantàstic, que sempre fos festa l'endemà d Sant Jordi.
A veure si amb les devolucions de les grans superfícies, hipermercats i d'altres es posen en circulació alguns exemplars, Quinesmalespuces. Si no, hi ha la versió digital...
Salutacions cordials.
Llibreter, fa apunts un comentarista anònim va dir que Marta Rojals era un pseudònim. ¿En saps alguna cosa?
Marta Rojals existeix i es diu... Marta Rojals. No vol fer entrevistes ni signar exemplars ni participar en presentacions, etc. però no es tracta de cap pseudònim.
Salutacions cordials.
Aquests de La Magrana s'han begut l'enteniment o s'han begut l'enteniment?
Confesso que em vaig mosquejar amb l'anònim que va deixar escrit que la Marta Rojals no existia... Per sort, uns dies després vaig veure que tenia editat un llibre com a professional de l'arquitectura.
És una llàstima que no vulgui signar exemplars del seu llibre. Em sembla que és la primera vegada que hagués anat allà on fos perquè em signés el meu.
En fi, com sempre, bones lectures!
SU
He acabat el darrer Eduard Márquez, molt i molt bo!!!
Per cert, m'ha cridat l'atenció la cita que hi ha al principi d'en James Salter, senyor llibreter n'ha llegit alguna cosa seva? I ens pot dir el què?
Ara m'espera el de la Marta Rojals (he col-laborat amb el premi exhaurim-lo que, per cert, van esmentar fins i tot a L'HORA DEL LECTOR!!)
Del que he llegit darrerament m'han meravellat també els SEIXANTA CONTES d'en Buzzati (una troballa aquest llibre editat per la fabulosa 1984 !!) i molt bona nota també per EN LA JUVENTUD ESTÁ EL DESEO d'en Denton Welch.
Com que tot no són flors i violes, m'ha decebut (i MOLT) el darrer premi Ramon Llull. Tant va ser així que per Sant Jordi em vaig negar a comprar-me llibres "premiats" i no em vaig emportar cap a casa ni homes amb maletes, ni secrets amb turbants ni... Estic emprenyat amb la DEFICIENT qualitat de les obres que guanyen premis.
Quimet
és decisió de l'autora, SU, això de no participar en Sant Jordi. Més que les signatures i tot plegat, vull que escrigui més ;-)
Totalment d'acord, Quimet: un gran Márquez! Estic convençut que Primavera, estiu, etcètera t'agradarà, ja em diràs el què! No he llegit res de James Salter. Sé que té molt bona premsa, com se sol dir, i potser la cita d'Eduard Márquez sigui un bon pretext per capbussar-m'hi. De moment, estic amb Percival Everett, César Aira, Fabián Casas, Mario Bellatin, i ara pensava continuar amb Opi i sardines de Cesc Martínez.
Sobre els premis, com ja solen rebre prou propaganda, acostumo a llegir altres coses. Com diu un col·lega, recomanar un Ramon Llull no té gaire mèrit, però un Denton Welch potser sí que en té ;-)
Salutacions cordials.
Jo també me l'he regalat CARRER DE JOAN PONÇ. GRAN llibre!
Publica un comentari a l'entrada