el poeta segons e.e. cummings

X


XXII



cap home,si els homes són déus;però si els déus han de

ser homes,l’únic home de vegades és aquest

el més corrent,ja que cada angoixa és la seva pena;

i,ja que la seva alegria és més que alegria,el més insòlit)



un dimoni,si els dimonis diuen la veritat;si els àngels s’inflamen



amb la seva pròpia llum totalment generosa,

un àngel;o(ja que els diversos mons ell rebutjarà

abans d’enganyar el fat incommensurable)

covard,pallasso,traïdor,idiota,somiador,bèstia—



això va ser un poeta i ho serà i ho és



—el qui desentranyarà les profunditats de l’horror per sostenir

l’arquitectura d’un raig de sol amb la seva vida:

i per esculpir les immortals jungles del desesper

per aguantar el batec del cor d’una muntanya sobre la mà

e.e. cummings: (a)poemes antologia poètica

traducció, selecció i edició d'alfred sargatal

El Gall Editor, Pollença, 2007