dimecres, març 16, 2011

El futur de les llibreries segons el Tarot

. dimecres, març 16, 2011

El número 14 de la revista Trama&Texturas, titulat Jaque o gambito: Librerías y entorno digital, comença amb l’article del llibreter i editor Ricardo Nudelman «Cuando todos los libros sean electrónicos», les primeres paraules del qual són:
Yo no sé si existirà un tema en el mundo editorial actual que se haya debatido y escrito más que del incierto futuro del libro impreso por la irrupción del libro electrónico.
Un primer tast d’alguns dels articles de la revista m’ha confirmat que es tracta d’un número imprescindible. Els punts de vista són molt diversos i, independentment de les afinitats i divergències que puguin suscitar, val la pena per prendre el pols de la situació actual. 

Però deixaré per més endavant el comentari sobre les idees que més em criden l’atenció. Aquest vespre, quan tornava a casa, m’he adonat que malgrat la diversitat d’opinions sobre el futur de les llibreries manca un punt de vista: l’esotèric. La voluntat de servei públic que notòriament ha caracteritzat sempre aquest bloc m’ha persuadit que calia omplir aquest buit i he recuperat un joc del Tarot de Marsella que en alguna ocasió havia fet servir per assajar la crítica literària. 

He interrogat el Tarot en rigorós directe a través de Twitter, amb l’etiqueta #bibliotarot i he penjat una interpretació més, diguem-ne, elaborada a Facebook, que ha gaudit d'una molt estimable incomprensió. Com que no tinc un mètode per interpretar les cartes i tampoc no tenia temps d’estudiar una disciplina tan antiga com difícil, he decidit sol·licitar l'auxili de la inspiració i demanar als arcans que m'expliquin una història. El Tarot és un instrument tradicional i és per això que no he pensat en cap acrobàcia narrativa postmoderna sinó més aviat en una cosa més convencional, com plantejament-nus-desenllaç.

La primera tirada amb els arcans majors ha donat aquest resultat:


No narraré la meva desolació perquè no han aparegut ni El penjat, ni La mort ni La roda de la fortuna, els arcans que solen sortir a totes les pel·lícules i que m'haurien facilitat força la interpretació de tot plegat. M'hauré d'acontentar amb això: 

1. Le mat o el foll és el passat o el plantejament de la història. Am l'auxili de la Wikipedia interpretaré que les llibreries se sostenen però que sovint sobreviuen o prosperen amb una certa improvisació, amb la capacitat de solucionar els problemes gràcies a la garantia d’un model tan fràgil com es vulgui però que admet un cert marge d’error i esmena. L'arcà, per tant, no em dóna males vibracions i potser al·ludeix a la dualitat negoci / servei cultural que revela la vocació de la majoria de llibreters, sense la qual no s'explica el risc constant d'un comerç amb uns resultats sempre tan ajustats. El foll, a més a més, és l'única carta sense número, la qual cosa podria llegir-se com una garantia de permanència més enllà dels canvis de rumb que depari el futur.

2. Le jugement o El judici és el present o el nus de la història. L'arcà representa el judici final, que decideix el destí transcendental de les ànimes. Entenc que el Tarot m'està dient, a mi personalment, que cal fer bé els deures per aprovar tan temible examen. M'ha cridat l'atenció la trompeta, l'avís d’ultratomba que podria representar la molt pròxima apertura d'Amazon. No cal dir que Amazon és una empresa molt eficaç que ens obligarà a millorar molt els nostres serveis. Un altre tret és que l'arcà porta el número XX: una referència al segle passat? una advertència per pensar el present en clau de futur i deixar d'enyorar temps pretèrits?

3. La tempérance o La temprança m'ha desconcertat. La posició de la dona que aboca aigua d'una gerra a l'altra evoca equilibri i entenc que les forces sobrenaturals m'estan dient que el desenllaç o el futur de la història és un nou model on les llibreries que superin el Judici Final trobaran un lloc segur. El seu número és el catorze: dues vegades el meu número favorit. No dec anar gaire errat.

Els arcans menors han matisat la història que ens explicaven els arcans majors, segons el sistema que he improvisat per llegir els designis del Tarot i que, si tot va bé, patentaré ben aviat.


1. El cinc de bastons sobre El foll: el cinc sembla al·ludir a una mena d'equilibri que costa de mantenir, com si El foll fos el cinquè element que es manté dempeus per l'acció de quatre forces iguals i la més petita variació d'una sola força el pogués fer trontollar o, fins i tot, fer caure.

2. El cavall d'ors sobre El judici implica diners i combat, de manera que convindrà concloure que no tothom arribarà a la salvació eterna, i que el camí no estarà exempt de batalles perdudes encara que es guanyi la guerra.

3. El cinc de copes sobre La temprança, si la inspiració esotèrica no m'ha abandonat justament ara, pot voler dir que l'excés de triomfalisme després d'haver superat les dures proves que ens augurava El judici pot menar a un altre equilibri fràgil, que deu ser l'estat natural dels llibreters, o del món del llibre en general.

De tot plegat es conclou que, efectivament, el Tarot és un frau. No calia tirar les cartes per arribar a aquestes conclusions.

9 comentaris:

SM ha dit...

Ha ha! M'ha encantat la conclusió! I malgrat tot, seguir els passos del tarot al twitter ha estat curiosament futurista.

Allau ha dit...

Qui t'ha begut l'enteniment? A qui vols que enfonsem a la dàrsena amb peus de plom?

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Salvador, per entendre el gran esforç d'innovació que representa l'ús inèdit del Tarot per il·luminar l'anàlisi de la situació actual. No com Allau, que manté una actitud hostil contra aquest experiment tan rigorós com pertinent.

Salutacions cordials.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Molt original i inspirador aquest enfocament. Està bé tenir en compte totes les opcions per extreure'n conclusions. Per això penso que el tarot més que endevinar el futur (en això sí que seria un frau), és un sistema que convida a la reflexió. La prova són les tesis que t'han sortit arran de aquesta consulta.

Clidice ha dit...

Si més no ha servit per fer un bon farcit entre la primera i l'última frase i, al damunt, m'he recordat de Calvino. :)

El veí de dalt ha dit...

Sort que m'has obert els ulls! Ja em veia tirantt les cartes cada cop que volgués comprar un llibre...

el llibreter ha dit...

Tens raó, Sílvia: la situació actual demana perspectives inèdites per comprendre les coses, i el Tarot m’ha indicat unes pautes per formalitzar coses que ja sabíem. Probablement si haguessin sortit unes cartes diferents, el resultat seria similar. És un joc del llenguatge, un reactiu si el vol. I si inspirava T.S. Eliot...

Ep! Clidice: que el farcit és el resultat d’una performance 2.0 innovadora. Si això ho fa Sophie Calle és portada de l’Artforum, però si ho fa un simple llibreter és un farcit. Ai! Quin disgust! ;-)

Vaja, Veí, m’acabes de donar una idea: un servei de recomanació de llibres a través del Tarot! I ho podríem fer online també. I fins i tot a la tele, amb trucades en directe.

Salutacions cordials.

Clidice ha dit...

znif, al damunt que et comparo amb Calvino amb el seu 'El castell dels destins encreuats', no si ja ho diuen que l'infern de llibreters n'és ple ... o no era així? ;P

Tomás TodoLibros ha dit...

¡Que estudio más bueno! Yo no se para qué andan haciendo congresos de libreros teniendo estos métodos más sencillos con los que se llega a las mismas conclusiones.

Sólo falta el as de oros, SUBVENCIONANOS, ROGELIO.