dijous, febrer 17, 2011

Hipòtesi

. dijous, febrer 17, 2011

A Biel Mesquida


Potser l’assumpte més apassionant de la literatura contemporània sigui la representació de la consciència: les estratègies narratives que es van experimentar durant el modernisme —amb la poesia com a avantguarda i amb novel·les com l’Ulisses de Joyce com a fites ineludibles— han evolucionat al mateix ritme que es modificaven els models que, des de la ciència, aspiraven a emular el funcionament del cervell. Som un cos fràgil que pensa. El qüestionament de la linealitat narrativa i la descomposició de la percepció temporal i espacial dels personatges són també un correlat dels molts assetjaments a la idea de consciència practicat des de diverses disciplines científiques, i no tan sols una exigència de la cosa postmoderna.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amic Llibreter, amb el cervell ple de la ziga-zaga d'aquest trip VilaWebià a Barcelona i just de retorn a Mallorca he vist el teu post que m'ha alegrat una cosa de no dir i m'ha donat mil i un cavalls de força. Moltes de gràcies! No perds calada!He passat molt de gust de fer aquesta feina agitadora a VilaWeb! M'he omplert de noves percepcions i nous miradors! La literatura és inacabable!
Una aferrada pel coll. Biel

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies per la proposta, Biel! He triat un tema que mostra com literatura i ciència no estan tan allunyades com podria semblar i que ambdues àrees del coneixement participen d'unes mateixes inquietuds.

Una abraçada, i endavant!

Salutacions cordials.