dilluns, de maig 10, 2010

Raimundus, christianus arabicus

. dilluns, de maig 10, 2010

Ramon Llull a Ficcions enfora!

A Ficcions enfora! no podia faltar Ramon Llull, un dels autors més internacionals de la literatura catalana. L’exposició Raimundus, christianus arabicus permet, a més a més, acostar-se a la complexa transmissió textual de la seva obra. Una història fascinant, dels manuscrits contemporanis a la impremta i més enllà, entre obres legítimes i atribuïdes. La part que més em va agradar va ser el punt multimèdia, on es mostraven de manera molt atractiva les intervencions que copistes i lectors havien anat deixant sobre les pàgines. Em sembla que aquest material no es troba a internet i crec que seria molt encertat facilitar-ne l’accés a través de la xarxa, no tan sols per difondre l’obra de Ramon Llull sinó també perquè il·lustra aspectes molt interessants de la història de l’escriptura i de la lectura.

Ramon Llull contempla la seva exposició.

L’exposició es compon de vint-i-quatre plafons que han viatjat des d’Alger amb escales a Barcelona, Palma, Perpinyà, Lleida, Rabat, Torroella de Montgrí i, de nou, Barcelona, al vestíbul de la Universitat de Barcelona, a la Plaça Universitat, on romandrà oberta fins al 25 de maig. Les característiques del muntatge permeten que, emulant a Ramon Llull, la mostra continuï el peregrinatge per altres ciutats. Com a singularitat, la Biblioteca de Lletres ofereix a l’entrada una selecció bibliogràfica que permet resseguir la fortuna editorial de Ramon Llull fins als nostres dies i, a l’interior, algunes obres impreses dels segles XVI al XVIII. Un grup de bloggers afortunats va organitzar una expedició a la UB i va poder accedir al fons de reserva, on es troben els manuscrits més antics i els incunables: un luxe que em causa no poca enveja. M’he d’acontentar amb el catàleg d’una altra exposició: Ramon Llull: Història, pensament i llegenda que es va poder veure a Palma entre el 2008 i el 2009, amb tot d’il·lustracions que permeten acostar-se a la transmissió textual de la seva obra i, com diu el títol, a l’evolució de la seva llegenda. Una transmissió que s’ha enriquit recentment gràcies a dues traduccions publicades per l’editorial Barcino: Vida coetània a l’anglès i Doctrina pueril a l’alemany; més Llull enfora!

6 comentaris:

Allau ha dit...

És realment molt interessant veure els comentaris al marge que hi afegien els lectors i el dibuix de mans que assenyalaven fragments remarcables (encara no s'havia descobert la simplicitat de la fletxa com a símbol per apuntar). És un detall que no vaig citar a la meva crònica i que m'has fet recordar.

Una altra cosa que cada dia m'intriga més és la manera com la tipografia va evolucionar directament a partir de la lletra manuscrita, un fet en el que mai no m'havia parat a pensar.

el llibreter ha dit...

Un llibre molt recomanable sobre la continuïtat entre la lletra manuscrita i la tipogràfica és El trazo: teoría de la escritura del tipògraf Gerrit Noordzij, que vaig comentar fa un temps. Crec que s'ajusta perfectament a la teva intriga.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

Precisament, ran de la teva ressenya el vaig estar buscant (sense gaire convicció). Potser que hi torni.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Fa un parell d'anys es va inaugurar a Barcelona a l'Academia de les Bones arts. Aquell cop, a més dels plafons hi havia obra original. En aquell moment jo treballava a l'Institut Europeu de la Mediterrània, instigador de l'exposició. Ara itineren els plafons.

Puigmalet ha dit...

Tens tota la raó de qualificar-nos d'afortunats. En el nostre cas, la deessa Fortuna es va materialitzar en la persona d'Isàvena Opisso, una magnífica cicerone del llibre vell.

M'apunto el llibre el llibre de Noordizj. Per cert, ahir vaig retrobar el meu primer exemplar de Males companyies. Ara he de pensar a qui li regalo :)

el llibreter ha dit...

Ara em sap greu, Eulàlia, haver-me perdut l'exposició a la Reial Acadèmia. I desitjo que l'exposició visiti encara moltes més ciutats.

Acabo d'atorgar el Premi Visitem-los i subscrivim-nos-hi! 2010, Puigmalet. Lògicament, el teu blog hi apareix dues vegades :-)

Salutacions cordials.