dimarts, d’octubre 13, 2009

Teoria de l'escriptura

. dimarts, d’octubre 13, 2009

El trazo: Teoría de la escritura de Gerrit Noordzij parteix d’una constatació aparentment simple per plantejar una proposta agosarada. L’harmonia d’una línia d’escriptura depèn la forma de l’espai en blanc:

Los diferentes tipos de escritura, con sus distintas construcciones y trazos diferentes, solo pueden compararse entre sí en función del blanco de la palabra, ya que toda comparación requiere un punto de referencia que permita la comparación de los elementos. El blanco de la palabra es el único componente común a todos los tipos de escritura. Este tipo de referencia es válido tanto para la escritura manual como para la tipografía, para la escritura antigua como para la moderna, así como para la escritura occidental y la de otras culturas. En resumidas cuentas, es válido para la escritura en general.
A partir de l’espai en blanc arribem a la principal contribució que ha defensat Gerrit Noordzij al llarg de la seva carrera: la continuïtat sense fissures de l’escriptura, sense distingir entre escriptura a mà i escriptura tipogràfica. D’aquesta manera, és possible estudiar la petjada dels usos cal·ligràfics en les fonts tipogràfiques i establir comparacions entre estils i fonts que mostren una continuïtat de preocupacions i solucions a problemes similars.
La historia del romain du Roi es un buen ejemplo de esto. El romain du Roi fue tallado en 1700 siguiendo las directrices de una comisión científica. La propuesta fue elaborada sobre una cuadrícula, la manera tradicional de trasponer dibujos a escala. Sin embargo, las actas de la comisión confirman lo que cualquiera puede observar: los diseños siguen con detalle la escritura de Nicholas Jarry, el cual trabajó alrededor de 1650 como calígrafo para el cabinet du Roi.

Gerrit Noordzij escriu amb un estil sintètic i esmolat que aconsegueix presentar de manera simple, perfectament assequible per als qui no acostumem a llegir sobre tipografia, qüestions certament complexes. Un exemple seria la invenció de la paraula. La divisió de l’escriptura en paraules es comença a estendre des dels monestirs irlandesos a partir del segle VII. Gerrit Noordzij es demana si l’expansió islàmica hi tindria res a veure, atès que l’escriptura aràbiga sí separa les paraules. De fet, una lletra sol tenir tres formes, en funció del lloc que ocupi dins de la paraula: al començament, al mig o al final. Afirma que no hi ha cap estudi concloent sobre la qüestió, i m’he recordat immediatament que fa molt de temps que m’espera De cómo los irlandeses salvaron la civilización de Thomas Cahill.
Desde mi punto de vista, los momentos más importantes de la civilización occidental —la invención de la lectura y la tipografía— se dieron en la Edad Media y, según creo, el estilo occidental de lectura difiere tan radicalmente de la forma de escribir de la Antigüedad que la invención medieval de la palabra puede considerarse, si no como una invención de la civilización occidental, al menos sí como su inicio.
Aquesta afirmació és tan sols un exemple de les moltes observacions que l’autor desenvolupa a partir de l’observació del traç, des de la crítica a la poca atenció que rep l’escriptura en l’educació al qüestionament de la periodització històrica a partir del desenvolupament d’un determinat estil cal·ligràfic. Una altra meravella publicada per Campgràfic que mereix l’atenció dels lectors interessats en la cultura escrita.

5 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

És curiós, perquè Rafik Schami acaba de treure una novel·la que tracta sobre un cal·lígraf àrab. Justament ahir em vaig llegir una "plaquette".

Laia Llobera ha dit...

Moltes gràcies.
He vist els fragments al youtube i m'ha quedat la mel a mig camí.
A veure si el trobo complet ara.

el llibreter ha dit...

Em sembla, Sílvia, que malgrat la cosa tecnològica, la cal·ligrafia manté una certa fascinació. I no tan sols en documents antics o d'escriptures exòtiques, sinó també en les notes apressades d'un desconegut que ens podem trobar oblidades en qualsevol lloc. Com si fos la relació més íntima entre una persona i la paraula.

M'alegra que puguis gaudir del documental sobre Pepe Sales. Crec que aprofundeix molt bé en les inquietuds i vigència de la seva obra.

Salutacions cordials.

Jesús ha dit...

Moltíssimes gràcies per l'avís de la traducció de De streek: Theorie van het schrift, Llibreter. La buscaré així que puga. Sobre la fascinació certa de la cal·ligrafia (en la variant de la qual fas esment: «en les notes apressades d'un desconegut») i el seu lligam íntim amb la llengua, Miquel Boronat, al blog Eines de llengua va fer un post molt avinent, a parer meu. I molt bonic.

jonh ha dit...

hermoso,.,.