Ficcions enfora!

El so esmorteït de Les Tres Bessones en turc o de Tiefland —Terra baixa en alemany— creaven una atmosfera d’irrealitat a Ficcions enfora! No hi havia ningú més a l’exposició del Palau Moja i a la sensació de privilegi per gaudir-ne en exclusiva s’hi afegia un cert neguit, com si les portes de l’impossible poguessin obrir-se en qualsevol moment i d’una boira misteriosa sorgís la Literatura Catalana amb forma humana o de deessa intemporal i em convidés a prendre el te i a parlar de les seves coses, com ara que darrerament es nota una mica difuminada davant dels miralls, com si li calgués fer-se una revisió de la vista o com si es trobés cada dia més indefinida, especialment en relació amb el concepte de literatura, preocupació que comparteix amb les seves col·legues de tot el món. Per sort, la imatge d’un home que llegia assegut en un sofà en flames em va fascinar i vaig oblidar la conversa impossible que m’hauria obligat a penetrar en sofisticades elucubracions sobre quina cosa sigui la literatura a l’era d’internet.




El títol de la il·lustració bé podria ser Llegir en cas d’incendi, com el programa amb blog de Ràdio Cornellà, però Alademosca il·lustració ha preferit titular-la “Límits i exploracions”. Em sembla un exemple excel·lent la manera com els comissaris Esteve Miralles i Enric Gallén han abordat el principal problema de l’exposició. El tema és mostrar el bon moment que viu l’exportació de ficció en català: del llibre infantil al teatre passant per la novel·la. Un tema al qual potser li escauria més un suplement cultural amb tot de dades i gràfics que les sales d’un palau. Però aquesta dificultat s’ha resolt molt bé, amb contenció i bon gust. L’única part que grinyola una mica és el mapamundi on s’assenyalen els països on han estat publicades les traduccions d’algunes obres significatives: s’assembla molt als mapes bèl·lics d’una cúpula militar que estudiés les estratègies per dominar el món. Potser caldria mirar-lo amb ironia.

El mapamundi, qualsevol cas, estableix la intenció de Ficcions enfora!: la propaganda. No es tracta, evidentment, d’una propaganda destinada al mercat internacional sinó que està adreçada al consum intern: a demostrar que si més enllà de l’àmbit lingüístic català hi ha tants lectors que s’interessen per la nostra literatura és perquè hi ha obres que realment valen pena. Quin seria, doncs, el públic objectiu de l’exposició? Als qui llegim autors catalans habitualment no cal que ens recordin que hi ha obres, com se sol dir, d’alt nivell internacional: prou que ho sabem. Als provincians que conreen la mandra lingüística i perceben la literatura catalana amb la lent del prejudici jocfloralesc difícilment se’ls pot convèncer de res, encara que tan sols impliqui el petit esforç de llegir en una llengua que no els costaria gaire de conèixer millor. Entre els uns i els altres hi hauria el públic potencial de l’exposició. Potser per això em trobava sol a Ficcions enfora! Perquè si tenia la sensació que en qualsevol moment podria prendre el te amb la Literatura Catalana en persona, veure les sales plenes de gent interessada en descobrir bons llibres hauria estat simplement fabulós.