dilluns, d’abril 12, 2010

Premi Exhaurim-lo! 2010

. dilluns, d’abril 12, 2010

Els esdeveniments han succeït per aquest ordre: primer va ser la idea, després vaig triar el llibre i finalment he redactat les bases. De manera que:

1. Un amic em va animar, fa molt de temps, a fer una crida a exhaurir un llibre. Com que sóc conscient de la indiferència que generaria, l’he descartada un munt de vegades. Però sempre torna per fer-me la guitza, de manera que he decidit conjurar-la ara que gaudeixo de la irresponsabilitat acumulada després de més de cinc anys de blog i he creat ara mateix el premi literari més insignificant de Catalunya: el Premi Exhaurim-lo!





2. En un rampell intuïtiu proclamo que l’obra guanyadora del Premi Exhaurim-lo! 2010 és


Males companyies, de Marc Cerdó





3. Les bases:

a. Participaran al Premi Exhaurim-lo! tots els llibres comentats en aquest blog entre l’1 de gener i el 12 d’abril.

b. Es tindrà en compte que, per raons òbvies, el tiratge no sigui gaire alt.

c. Serà indispensable que hagi estat recomanat a la llibreria i que hagi estat la causa d’almenys dos agraïments per part de lectors omnívors.

d. Serà indispensable també que hagi gaudit de la complicitat d’altres col·legues.

e. La decisió del jurat unipersonal serà intuïtiva i inapel·lable.

f. Les bases del premi podran canviar en futures edicions, si és que mai es torna convocar.

g. El llibre guanyador serà anunciat al blog el dia 13 d’abril.

h. El premi consisteix en una crida local però universal a comprar-lo massivament i exhaurir-lo abans de i durant la Diada de Sant Jordi.

22 comentaris:

Allau ha dit...

No acostumo a llegir llibres premiats, si puc evitar-ho, però m'ha agradat que la decisió del jurat sigui intuitiva. Com que a casa, per Sant Jordi, cauen 4 o 5 llibres per cap, bé podria ser aquest un d'ells.

Puigmalet ha dit...

Per començar està prou bé, el punt g.

Galderich ha dit...

Genial! Ja hi pots comptar! Finalment un premi honrat!

Salvador Macip ha dit...

Ha ha! Em sembla de llarg el millor premi que hi ha en marxa aquests dies. Aquí ens tens, pendents dels detalls per córrer a assaltar la llibreria més propera.

Unknown ha dit...

Jo m'hi apunto per solidaritat blogaire amb la marca "Llibreter", que és de confiança. Espero el 13 d'abril per tocar el punt G.

Això sí, noi, si no fas una mica de molta propaganda - si no la fem entre tots- ...cagada pastoret. Estàs ben avisat!

La condició sine qua non per a èxits globals en aquest segle XXI és escampar les idees i les notícies com fan el Benedictus XVI i l'Obama : "urbi et orbi", tot plegat molt més fàcil del que sembla, la ciutat global és finita... Però això sí cal fer-els-ho saber a tots, a cop de cop mediàtic. Aquest és el preu.

Afegeix doncs que demanes sisplau i ben demanat que cadascú dels visitants del teu blog escampi el virus d'aquest concurs entre la seva xarxa social...
Llavors sí! Te'n faràs creus del que pot passar! Des dels Inuit fins als Dakaresos, des de Mollerussencs fins als Moscouites i des dels Barcelonins fins a Pequinesos...
Serà una allau. Exhaurit segur!
Per anar bé n'hauríem de fer parlar a TV3 i a Antena 3 , a Tele5, Euskal Televista i Canal 9, i per anar millor encara a la BBC.
Però sí que es pot enviar a una dotzena de diaris d'àmbit Americà i Eurasiàtic


Ens podem repartir la feina...
Despengeu-vos de la llibreria L'Art de la Guerra de Sun Tzu o descarregueu-lo d'Internet.
Però queden poc dies i cal fer via.

Demà escampo la notícia pel meu compte, i espero que Allau, Puigmalet, Galderich, Salvador i els que que encara han de passar --el Veí, Saragatona i Júlia, entre molts d'altres amb ampli ressò catosfèric i altre-- també facin el mateix.

Encara no ho tens lligat però ho comences a tenir al sac...;o)

Bona sort i felicitats per tan surrealista i patafísica inciativa.

Endavant! Fins a exhaurir o fins caure exhaurits ;o)
___________________

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! He modificat l’apunt per donar a conèixer el veredicte final dins del termini previst per les bases que vaig improvisar ahir.

Allau: juro solemnement damunt el Tirant lo Blanch que no sóc amic ni conegut ni saludat tant de l’autor com de l’editora.

Efectivament, Puigmalet: això del punt g és un tàctica subliminal de publicitat libidinosa per mantenir l’expectació ;-)

Galderich, Salvador: amb els vostres exemplars ja només en faltaran alguns centenars per assolir l’objectiu del premi! Recordeu que és un llibre que també podeu regalar.

Moltes gràcies, Sani, pels suggeriments. L’únic inconvenient és que a deu dies de Sant Jordi tinc una feinada de por. No cal dir que agrairé de tot cor la vostra col·laboració en la difusió del premi.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

Et crec, et crec Llibreter. A la pila del Sant Jordi va.

Eduard ha dit...

Fantàstica iniciativa !!!! Ja estic camí de la llibreria... una abraçada !!!

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja, ja, ja... M'encanta la iniciativa i m'encanta formar-ne part.
Te la robo i la faré córrer!

Marcel Banús ha dit...

Llibreter, gràcies a aquest premi (divertidit i enginyós d'allò més i justament per tot això honestíssim) m'acabo de comprar Males companyies. Felicitats a l'autor, que (juro damunt del Tirant) no conec de re.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies! Estem molt a prop de superar 10 exemplars. Jo m’hi compto perquè ja el tinc i també el penso regalar-ne un altre.

No crec que et resulti difícil trobar-lo, Allau. Em consta que alguns col•legues el tindran fins i tot la parada!

Tot i que el viatge que relata el llibre és més curt que els viatges que sols fer, Eduard, desitjo que t’agradi tant com a mi.

Moltes gràcies, Espolsada. Encantat de ser còmplice en difusió d’un bon llibre.

M’ha fet molta il•lusió, Marcel, l’apunt que has dedicat al premi. Moltes gràcies!

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Molt bona idea, m'hi apunto! Ho he tret del fèisbuc de L'Espolsada i ho he escampat també fèisbuc enllà, on també ho han fet altres. Això promet.

Joan Montes (http://blocs.mesvilaweb.cat/vaca)

mestressa ha dit...

El tinc i l'he llegit, i dono suport a la iniciativa. És d'aquells llibres en que la forma supera el fons. Un grandíssim plaer, de debò, no us el deixeu perdre.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Joan, per fer-ne difusió. Al final caldrà un perfil del blog al Facebook!

M’alegra molt que comparteixis el plaer d’haver llegit Males companyies, mestressa, i t’ho agraeixo molt.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Amable Llibreter, m'ha passat una putada emprenyadora. Quan he mirat fa una estona el post d'avui en què publicitava el premi a 'Males companyies' he trobat el teu comentari i m'ha fet una il·lusió de cine. He decidit que afegiria al post un document d'una ressenya de P. A. Pons que va sortir a l''Avui' fa poc. I quan editava el post no sé què he fet i, bufff!, tot el post ha desaparegut dins el buit.
L'he refet de bell nou així com he pogut. Però em manca el teu comentari. Em podries fer el favor de repetir-lo? Moltes de gràcies i una aferrada.
Biel M.

Toni Ros ha dit...

A l'Abacus de Lleida encara en queden un parell d'exemplars... Jo ja vaig per la pàgina 75... Per ara encara no se m'ha caigut de les mans (malgrat la profusió de mallorquinismes)...

Marcel Banús ha dit...

Toni Ibáñez, [dispensa'm el comentari, sóc filòleg, què hi farem] vigila el "caure" ("caerse" en castellà), home. Als editors de l'Astèrix per no vigilar-lo van haver de repetir l'edició d'El cel ens cau al damunt. Una abraçada des de la Masó.

el llibreter ha dit...

No recordava les paraules exactes, però aquest matí t’he deixat un altre comentari, Biel. Aprofito per agrair-te també aquí les teves paraules, que em seduir per llegir Males companyies.

M’alegra molt que el llibre hagi estat capaç de mantenir el teu interès al llarg de tantes pàgines, Toni. Sé que ets dels qui abandonen les lectures que no els satisfan prou. No cal dir que espero la teva opinió, independentment que finalment sigui favorable o no.

Aprofitant, Marcel, l’avinentesa, com se sol dir, si algun dia et vaga de dedicar-hi una estoneta, m’agradaria rebre algun comentari sobre els nyaps ortogràfics i gramaticals que cometo habitualment. El començament d’aquest mateix apunt, per exemple, hauria pogut ser més natural: “Aquest és l’ordre dels fets” o alguna cosa així.

Salutacions cordials.

Marcel Banús ha dit...

Llibreter, a disposar.

Toni Ros ha dit...

La meva crítica del llibre: Natürlich

Anònim ha dit...

Fenomen curiós, el dels diccionarismes. Si jo escric una paraula que els meus veïns diuen cada dia, posem per cas "bajoca", "càgon l'orba" o "angorfa" (i ep! no és que només tinguem dues vocals...), i el text arriba a algú que empra l'estàndard (i prou), aquell mot casolà esdevé un "diccionarisme" barroc. Bàsicament, pel fet que ell l'ha hagut de buscar al diccionari. Exactament com jo quan em vaig veure obligat, fa anys, a buscar la paraula "house". I com pesava, el Collins Concise, càgon l'orba!
Una abraçada,
p.c.

sfer ha dit...

M'encanta la idea... De cara a l'any vinent m'autoproclamo jurat de la categoria de llibre infantil :-)