divendres, d’octubre 16, 2009

Frankfurt 2009

. divendres, d’octubre 16, 2009

Ahir, les primeres hores a la Fira del Llibre de Frankfurt transcorrien a una gran velocitat. Calia atendre les cites concertades setmanes abans i trobar estones per escapar-me i descobrir llibres desconeguts, llibres que potser coneixia per la coberta i algunes dades d’alguna fitxa i que no havia tingut l’oportunitat de tocar-los, sostenir-los i adonar-me si valien la pena.

Transitava pel ritme dels pavellons, com l’ensopiment del 5.1, on es troben les editorials catalanes i l’Institut Ramon Llull, junt amb les editorials espanyoles, italianes, argentines, mexicanes, vaticanes, etc. Un ensopiment que de vegades es trenca per un convit a productes locals. Al 8.0, en canvi, hi ha molta activitat: s’hi troben els grans grups editorials de l’anglophonie, i moltes editorials independents, evidentment, i s’hi sent parlar totes les llengües del planeta. Al 4.1 bullen les editorials dedicades a l’art o al disseny, i al 3.0 hi ha les editorials alemanyes, un lloc que naturalment gaudeix de molts visitants.

Al 6.0 es troben les editorials xineses. A banda de les exposicions que es poden veure a la Fira i a tota la ciutat, i que no puc visitar per manca de temps, passejar una estoneta pel lloc on s’ubiquen tradicionalment em permet posar l’accent en un aspecte fonamental per explicar el pes del gegant oriental en el sector del llibre. Just al costat dels estands editorials i de drets d’autor hi ha les impremtes xineses, que ofereixen uns preus imbatibles i una gran qualitat en edicions de llibres d’art i il·lustració, fins i tot edicions de gran complexitat. Sense oblidar les impremtes d’altres països de la zona. Els grans grups editorials europeus i americans imprimeixen, doncs, ben lluny del lloc on s’editen els llibres i diria que no se’n parla gaire.

Entre descobriments, cares conegudes que no m’he pogut aturar a saludar, cites i problemes resolts o eternament pendents, arribava el final de la jornada i el cansament. Avui, ben d’hora, he assistit a una de les sessions que presentaven Argentina com a convidada d’honor de Frankfurt 2010 i a una xerrada destinada a compartir noves eines de negoci amb altres llibreters europeus. Resten poques hores per abandonar Frankfurt i encara cal fer moltes coses.

8 comentaris:

SU ha dit...

Llibreter,

Ànims! I quina enveja que em fas, lladre!

Espero una nova crònica, ja des de casa, menys atabalada, potser per desenvolupar més detingudament "l'ensopiment del 5.1 on es troben les editorials catalanes i l’Institut Ramon Llull...". O no.

Salut a Frankfurt!

SU

kweilan ha dit...

Anava llegint aquest apunt i malgrat es veu que estàs cansat, i m'anava agafant una enveja. Quina sort!

Allau ha dit...

Me n'havia oblidat de Frankfort! Em pensava que després d'anar-hi els catalans, ja no se celebraria mai més!

el llibreter ha dit...

La veritat, SU, és que Frankfurt és brutal per a qualsevol persona que li agradin els llibres. És una sobredosi d'amor i odi alhora. No em vaig estendre gaire ahir perquè havia de pensar en alternatives per evitar els accents, perquè feia servir un teclat anglès i és complicat escriure'ls.

Sempre que s'acaba la Fira, Kweilan, estic entre el "mai més" i el desig d'haver-me quedat uns dies més. Monstruós i fascinant alhora.

Doncs sí, existeix i crec que per molts anys, Allau, i enguany amb perspectives molt interessant sobre el llibre electrònic. Com més imformació tenim, més difícil és prendre decisions, però a poc a poc el panorama s'aclareix i crec que els llibreters ens en podrem sortir.

Salutacions cordials.

Latin Girl ha dit...

Per primera vegada visito aquest blog i el trobo molt ben treballat, abnegadament, diria...

Només trobo a faltar el bilingüisme. Si el 75% dels llibres que es venen a Catalunya són en castellà, no seria coherent que el 75% dels posts fossin en la llengua que nodreix el negoci llibreter?

Salutacions!

el llibreter ha dit...

Gràcies però em sap greu: no llegeixo ni escric per quotes de cap mena, ni lingüístiques ni literàries. No aspiro a representar cap col·lectiu ni a ningú tret de mi.

Salutacions cordials.

Mireia ha dit...

Escapada a Frankfurt, senyor llibreter? Quina enveja!

Sap una cosa? Després de la seva darrera reivindicació-lloança argentina, m'he posat amb Fogwill: Muchacha Punk i Los picgiegos molt bons, els altre relats més fluixos.
Per cert, esmenta un tal Laiseca, l'ha llegit?

També té un record pel seu admirat Laborghini (a qui diu que va conèixer personalment).

Si no és abusar gaire, puc preguntar-li també pel txec Jaroslav Hasek?

gràcies, per avançat, per respondre les dues consultes.

el llibreter ha dit...

Dos dies només, Mireia. I això vol dir concentrar la feina de manera gairebé inhumana ;-)

Fogwill és un gran escriptor, sens dubte, amb alguns moment poc brillants, què hi farem. D'altra banda, no he llegit Laiseca ni Hasek: a veure si ens en fas cinc cèntims!

Salutacions cordials.