Frankfurt 4.1
Sense ànim d’elaborar una enquesta vaig demanar a alguns editors independents si coneixien bé el sector 4.1, el meu favorit de la Fira del Llibre de Frankfurt. La resposta, si bé no és representativa, em sembla significativa: no. Aquest sector és on es troben les millors editorials de llibres d’art i disseny. De les més grans i convencionals a les més avantguardistes en l’ús de nous materials i dissenys. És la zona de la Fira on es percep més intensament el valor del llibre com a objecte i on crec que els editors poden trobar més idees per cridar l’atenció dels lectors pel seu catàleg. Hi ha editorials que ja treballen molt bé aquest aspecte, cada dia més important, i que han aconseguit que els seus llibres siguin fàcilment identificables tant a la taula de novetats com a les lleixes, però altres, amb una trajectòria també remarcable, podrien enviar-hi algú a tafanejar durant unes hores. Perquè el desenvolupament tecnològic en el món editorial no es limita al llibre electrònic: també influeix en l’edició tradicional i ofereix tot de possibilitats que anys enrere eren més costoses o, directament, impensables.
Cada dia estic més convençut que el llibre electrònic serà un format més junt amb la tapa dura o el llibre de butxaca. Editors i proveïdors anglosaxons comencen a oferir opcions interessants de distribució, i Edi.cat a casa nostra ha trobat una manera, trobo que provisional, de treballar amb les llibreries. La Fira de Frankfurt ha estat una font d’informació ben valuosa, si bé cal dir que com més informació es disposa sobre el llibre electrònic, més difícil resulta hores d’ara prendre decisions. En qualsevol cas, diria que és evident que el llibre de paper ha d’apostar per la singularitat a l’hora de transmetre determinats continguts, per guanyar valor com a objecte, de la mateixa manera que el llibre electrònic s’ha de singularitzar a l’hora d’adaptar-se a diferents dispositius de lectura. Un editor em comentava que per llegir vint minuts al metro en té prou amb el seu BlackBerry, que no li cal un aparell específic. Em sembla un exemple eloqüent sobre com s’hauria de plantejar tot plegat.
Argentina
Divendres al matí vaig assistir a una roda de premsa on s’explicava, en anglès, la situació del món editorial argentí de cara a la Fira de 2010, en què Argentina serà el país convidat. A banda de mostrar la vitalitat i la bibliodiversitat que gaudeix l’edició d’aquest país, es va presentar com a una gran oportunitat de negoci en l’àmbit de l’edició en espanyol. L’argument subjacent és que Argentina ja ha patit una gran crisi fa pocs anys i que ara estan més ben preparats que Espanya i Mèxic per superar la crisi actual i guanyar quota de mercat. Suposo que deu ser un argument com qualsevol altre quan es tracta de competir, encara que resulti com a mínim curiós si tenim en compte que els grans grups editorials argentins són Planeta, Santillana i Random House.
Però quan va acabar la presentació no vaig perdre el temps discutint sobre el repartiment de cap pastís. Em va semblar més interessant xerrar amb representants d’editorials independents com Libros del Zorzal, Beatriz Viterbo o Antropofagia de literatura o de si la invitació els resultava engrescadora.
Menys Frankfurt
Els editors i comercials també comentaven la Fira de la crisi: menys visitants, menys dies d’estada, menys subhastes, menys contractes, etc. Potser això es tradueix en menys títols i, per tant, que puguem treballar millor amb serveis de novetat més raonables.
Converses
Quan la informació flueix a través de la xarxa, quan moltes de les coses que he vist a Frankfurt ja em “sonaven”, ni que fos fugaçment, de navegar amb algun ordinador, arribo a la conclusió que la millor part de la Fira són les converses. Amb persones que conec, però que l’entorn firal ens anima a tractar temes que no parlem habitualment, i amb persones que només em trobo en determinats esdeveniments i en cites de treball, però que en acabat sempre trobem uns minuts per descansar i parlar de llibres d’una altra manera. És així que aprenc coses perdurables.
3 comentaris:
Aquesta editorial Beatriz Viterbo la conec (publica autors arrgentins), n'he comprat uns quants mitjançant TARAHUMARA (venda per internet), perquè a les llibreries de sempre de vegades m'havien posat "obstacles" per demanar-los, vosté els porta a la seva senyor llibreter?
L'edició és fluixeta (maquetaciño etc) però són molt econòmics.
Suposo que aquestes fires estan bé per descobrir editorials petites o independents que publiquin obres interessants i no mediàtiques i poder-les oferir a la llibreria, lluny de la dictadura que suposen les grans editorials.
El dissabte al Babelia hi havia un article sobre la impossibilitat d'accedir a novel.les qu s'estan llegint a altres països i que aquí només es poden comprar per internet, però si no hi ha una mínima promoció, ni tan sols les podem comprar per desconeixement.
Tarahumara de fet és un dels principals proveïdors de llibres argentins per llibreries, Quimet. N'hi ha moltes que tenim compte amb ells i que podem portar qualsevol dels llibres que ditribueixen. Demanar-los directament per internet no em pot semblar malament si tens dificultats per encarregar-los a les teves llibreries habituals, evidentment.
Precisament, Kweilan, una de les feines de Frankfurt és mirar solucionar problemes de distribució. Ho comentàvem a la presentació d'Argentina. Un dels millors estímuls de l'ofici de llibreter és justament aconseguir llibres difícils. Tot i que no sempre és possible aconseguir-ho.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada