dijous, de juliol 16, 2009

Camarada Fogwill

. dijous, de juliol 16, 2009

Fogwill, el protagonista narrador d’Un guión para Artkino de Fogwill, és un escriptor sensible a l’air du temps. Quan tocava ser experimental, la seva obra es va convertir en punt de referència ineludible a l’Argentina anterior a la revolució socialista. Quan el país va superar les contradiccions del capitalisme i va conquerir l’etapa del socialisme real com a pas previ per al triomf planetari del comunisme, Fogwill no va dubtar a porgar de la seva obra les concessions a les vel·leïtats estètiques reaccionàries burgeses. A Un guión para Artkino trobem l’escriptor consagrat que ha sabut adaptar-se a les exigències del nou poder i que, com a recompensa, accedeix als privilegis reservats a l’avantguarda revolucionària: casa amb servei domèstic, càrrecs i honors i l’edició definitiva de les seves obres completes per la prestigiosa editorial Offset de Leningrad. El gran premi al seu mimetisme oportunista és l’encàrrec d’escriure un guió per a la productora soviètica Artkino.

Al principi, sembla que l’autor hagi volgut escriure un divertiment. L’homenatge del protagonista al camarada Jorge Luis Borges, manipulat per la crítica reaccionària que volia apropiar-se’l mitjançant una interpretació esbiaixada del seu llegat i amagant obres que prefiguraven l’aurora socialista com Horas proletarias i Mañanitas metalúrgicas, sembla establir el to de la novel·la, però no és ben bé així: per complir amb l’encàrrec d’Artkino, Fogwill es proposa mantenir un dietari que reculli el procés d’escriptura amb la voluntat de ser fidel a la realitat. La intenció és que l’equip de la pel·lícula entengui les condicions objectives de producció del guió per traslladar a la pantalla la complexitat del missatge alliberador de la història. La novel·la es converteix, d’aquesta manera, en una divertida crítica de les convencions del realisme a través de la mirada extremadament narcisista del narrador.


Conspiracions de trotskistes, llatinistes, revisionistes, anarquistes, ortodoxos, una història d’amor, la paròdia i la ucronia per tocar temes ben actuals, l’arbitrarietat de la violència com a eina per dominar la societat, la ironia com a símptoma de la manca de compromís... Un guión para Artkino és una lectura lleugera però també una relectura sorprenent.

Los librepensadores tienen una facilidad asombrosa para mimetizarse con cualquier ideología, y su soltura, fruto de la más acabada carencia de principios, les permite cambiar el lugar de emplazamiento de sus baterías ideológicas para confundir y desorientar a los revolucionarios.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Això em recorda una anècdota que m'ha fet pensar molt... Fa molts anys a TV3 feien un programa de cine on, al principi, feien un petit col·loqui. O sigui, hi havia el presentador (suposo que el gorina) i una persona mes, de la qual s'indicava el nom i ofici. I un bon dia va sortir un hippy, del qual no recordo el nom, l'ofici del qual, pel que sembla, era "lliurepensador". Tal com sona. El mon es ple de fenòmens...

el llibreter ha dit...

Almenys el Fogwill personatge s'ho pren com un exercici de cinisme: la cita és un autoretrat. Respecte al Fogwill autor, la cosa seria irònica perquè de fet sí que exerceix d'escriptor de referència, i n'és plenament conscient.

Salutacions cordials.

grifoll - comunicat important ha dit...

Atentament:


http://www.youtube.com/watch?v=VpQPpvanJ3Y

Anònim ha dit...

JOIA, ALEGRIA, FERVOR, ORGASME, SALUT, EUFÒRIA, ENTUSIASME, AMISTAT, TENDROR, FELICITAT, BONAHORA, CLAROR, FESTA, ORGIA, SENSUALITAT, BONOR, FIRERIA, CALIDOSCOPI DE BONHEURS!!!!!!
GRÀCIES, AMIC!
BMA

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Llibreter! Com sempre és interessant conèixer novetats llibresques i que algú en faci un apunt per no convertir-nos en "lliurepensadors".

Salutacions ben cordials.