dissabte, de juliol 04, 2009

Assaig de tipologia en curs

. dissabte, de juliol 04, 2009

Si és difícil establir una tipologia universal dels lectors, el fantàstic exemple d’Honorio Bustos Domecq desvelat per Juan Yanes m’ha empès a assajar una tipologia de la subespècie del client de llibreries. No cal dir que es tracta d’un treball en curs que m’agradaria completar amb les vostres contribucions.

[Durant els propers dies afegiré més entrades suggerides als comentaris i pels companys de la llibreria. N'hi ha que són ben difícils de definir!

Moltes gràcies a Salvador Macip, Sani Girona, Elogio de la librería i Hic et nunc per parlar-ne. ]

Noves entrades: Els més espavilats de tots i Metaclients.


Conversadors: en algun moment, una consulta va donar pas a algun comentari que va ser replicat per una observació i des de llavors que hi ha una complicitat i l’habilitat de trobar un moment per parlar de llibres.

Compulsius4: se senten seduïts per tota mena de llibres. Qualsevol pretext pot estimular la seva curiositat, es deixen aconsellar i demanen sovint als amics què llegeixen. Quan troben algú que els parla emocionadament d'un llibre, miren de comprovar si és tan interessant o excitant com diu. Tenen un gust definit, però estan predisposats a posar-se a llegir qualsevol llibre d'un gènere al qual estan poc acostumats. Parafrasejant els clàssics, els agrada dir irònicament "Res del que és escrit m'és aliè".

Creatius1: els qui juren i perjuren haver vist en una altra llibreria un llibre que encara no s’ha publicat o que directament no existeix. També, els que asseguren que fa pocs dies van fullejar un llibre que fa molt que no tenim. Cal agrair-los que posin a prova la nostra capacitat de recerca bibliogràfica.

Delegats5: arrosseguen la llista de llibres que algú els ha encolomat —un fill que viu a l’estranger, un amic que ha patit un accident, un veí amb molta barra, etc.— de llibreria en llibreria amb l’esperança de completar-la al més aviat possible per gaudir del seu temps lliure.

Desordenats3: són molt beneficiosos perquè obliguen els llibreters a revisar constantment prestatges i taules de novetats per preservar l’ordre alfabètic, la correcta ubicació dels títols en la seva secció o la verticalitat de les piles de llibres, fet que millora considerablement el coneixement del fons i la gestió de la llibreria.

Discrets2: els agrada passar desapercebuts i estan convençuts que són gairebé invisibles. Només consulten alguna cosa quan és estrictament necessària, fet que els produeix una indissimulada angoixa. Solen ser tímids i molt fidels a les llibreries tranquil·les on no s’importuna els clients.

Dubtosos: els veus abstrets amb quatre o cinc llibres, com fullegen ara un ara un altre, com els descarten tret d’un o dos, com tornen enrere i recuperen un que van abandonar fa mitja hora, com descobreixen uns altres que s’afegeixen a les seves deliberacions, com finalment s’acosten a la caixa amb un llibre, com s’aturen sobtadament i reculen i prenen un altre llibre i els sospesen tots dos i en descarten un i finalment es decideixen, paguen, i se'n van sense poder evitar una última llambregada als llibres abandonats.

Els més espavilats de tots: els clients, de fet, són els pares, els avis, els tiets… que acostumen a demanar llibres per a una determinada edat sempre de la mateixa manera: “té X anys, però és molt espavilat!” I sí que és veritat que són espavilats: aprofiten la tendresa que inspiren per provocar el desordre i, de vegades, la devastació a la zona de llibre infantil, especialment entre els llibres de pop-ups, amb total impunitat.

Esperançats: demana per un llibre, li dic que està exhaurit des de l’any 2003 i respon que ja ho sap, que ja li han dit això a les vint-i-set llibreries que ha visitat anteriorment i que també ha investigat a internet, però que no descarta trobar-lo algun dia.

Frustrats4: cada llibre genera expectatives que gairebé sempre es frustren, sovint després d’haver tastat unes poques pàgines. Dediquen molt de temps a llegir o fullejar els llibres abans de comprar-los, malgrat que saben tornaran aviat a la llibreria per intentar saciar el desig d’absolut que els domina.

Infidels: i un dia els veus, de lluny, amb la bossa d’una altra llibreria. D’algun lloc emana sempre una oportuna música trista de violí i comença sempre a ploure sobtadament. Fem veure que no ens hem vist. Però arriba el dia, el mes, l’any, l’estació, el temps, l’hora, el moment que tornen a la nostra llibreria i llavors les explicacions no són necessàries i els retrets desapareixen.

Imprecisos2: són molt estimulants per als llibreters perquè posen a prova l’experiència i el domini de l’actualitat llibresca amb preguntes vagues o errònies. Resoldre els enigmes que plantegen és una de les grans satisfaccions de l’ofici. El llibreter Eduardo Fernández els estudia de manera exhaustiva en un clàssic dels estudis sobre cultura escrita: Soldados de cerca, de un tal Salamina.

Metaclients: són experts en llibreries. Els agrada visitar-les i xerrar amb els llibreters, es fixen en els detalls més petits i prenen nota dels canvis per comentar-los amb altres metaclients, als quals han conegut arran de freqüentar els mateixos establiments. Els llibreters tenim el costum d’ordenar casualment les seccions properes a les converses entre metaclients, a la caça de dades sobre la competència.

Muts3: clients que són capaços de comprar llibres sense dir ni un simple “bon dia”. Solen pagar amb targeta de crèdit per no haver de dir “quant?” si no han entès bé l’import. Alguns articulen de vegades un indefinible so gutural que potser és algun signe d’aprovació.

Temeraris: desconeguts que demanen inesperadament que els recomanis un llibre. Normalment es neguen a donar pistes sobre els seus gustos perquè volen aventurar-se en nous territoris. Solen proliferar a l’estiu.

Virtuals: viuen en zones de baixa densitat demogràfica i només es comuniquen amb la llibreria per correu electrònic o per telèfon. Coneixem els seus gustos i les seves inquietuds intel·lectuals, fins i tot coses tan íntimes com el número de la targeta de crèdit, però no sabem com són i no els reconeixeríem si vinguessin a la llibreria.

Voluptuosos: després d’un escrupolós escrutini de les seccions que els interessen, s’acosten a la caixa amb una pila de llibres i un somriure difícil de dissimular. Impossible no imaginar el moment quan arribin a casa i treguin voluptuosament els llibres de les bosses i els ordenin per ordre de lectura, o els estenguin al voltant de la seva butaca preferida, o els acaronin i olorin i fullegin abans de començar la lectura.


1. Contribució de Lectures de l'Espolsada
2. Definicions suggerides per Allau, de
The daily avalanche i Diseccionari
3. Definicions suggerides per Fausto de Món de Llibres
4. Definicions suggerides per Sani de Dipofilopersiflex II
5. Definicions suggerides per Pere de Saragatona

33 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Podríem afegir-hi els creatius o amb una gran capacitat imaginativa, es corresponen els que juren i perjuren haver vist un llibre quan encara no s'ha editat... He de confessar que a les llibreries de poble, com la meva, la comparació odiosa és sempre amb alguna llibreria de Barcelona.
Jo tinc debilitat pels dubtosos i voluptuosos.

el llibreter ha dit...

Encara falten moltes definicions, perquè n'hi ha tantes com clients. Ara mateix afegeixo la teva: ahir mateix, un client va demanar un llibre que jurava que l'havia vist la setmana passada però que no l'hem tingut des de fa un parell d'anys i que segurament està exhaurit!

Gràcies!

Allau ha dit...

Llibreter, et descriuré com em comporto jo, per si t'inspira una nova espècie (o més). Sóc dels que defuig el contacte amb el llibreter, m'en refio del propi instint i evito les recomanacions. Si no trobo el llibre per mi mateix, penso que no el deuen tenir. Independent? Misantrop? Tímid?

el llibreter ha dit...

Una actitud força comuna. L'acabo d'afegir: a veure si t'agrada la definició!

Salutacions cordials.

Júlia ha dit...

Ep, ep, i la tipologia dels llibreters?

Indiferents
Intervencionistes
Entregats
Ardits
Detectivescos
Erudits...

També n'hi ha alguns de molt creatius, com de clients, a un de molt conegut de Barcelona ja li he sentit més d'una vegada assegurar que algun volum que he vist en d'altres indrets 'ja no es troba', val a dir que aquest és un defecte que tenen molts botiguers de tota mena de coses.

kweilan ha dit...

Jo sóc independent. Vaig a la meua i busco soleta el llibre que vull. De vegades ho pregunto esclar. I en compro sempre dos ó tres i a casa me'ls miro i torno a mirar decidint per quin començo. I és un autèntic plaer. Voluptuosa potser?

por la tangente ha dit...

Luego está el "ángel exterminador", cliente incapaz de hojear un libro sin hacerlo trizas. ¡Abundan por según que lares!

el llibreter ha dit...

De fet, Júlia, en un conegut hipermercat de l’oci, “exhaurit” vol dir “a nosaltres no ens en queda cap”. D’altra banda, també és veritat que els llibreters acostumem a figurar entre els nostres millors clients. M’has donat una idea, a veure si trobo la manera d’incloure-la.

Seguint el fil de la voluptuositat —AKA “libido legendi”—, Kweilan, als llibreters també ens passa quan rebem les comandes de novetat i comencem a apartar un llibre rere l’altre per tastar-los, ni que sigui una mica, després a casa. Caldria afegir la proposta Júlia la figura dels llibreters voluptuosos, també.

Per sort, no m’he trobat mai cap “àngel exterminador”, benvolgut Per la tangente, però sí que es podria crear la categoria de “petits monstres”: els nens que eludeixen la vigilància dels pares i senten especial predilecció per atacar els llibres de pop-ups. Normalment es defensen amb una calculada mirada d’innocència que els fan totalment invulnerables.

Salutacions cordials.

Galderich ha dit...

Per què m'agradarà tant les classificacions si tots sabem que són inútils i inexactes? Són fantástiques com aquestes que heu fet!

Jo personalment sóc dels que entra i no m'agrada que el llibreter em pregunti massa perquè busco el que em pugui agradar enmig del maremagnum de llibres. També haig de dir que amb l'edat i pentinant canes ningú em diu res però quan tenia 14 i 15 anys i entrava a llibreries em miraven com un "àngel exterminador" quan debia ser el que millor tractava els llibres... espero!

El llegidor pecador ha dit...

Castradors: Aquells pares que mentre fulleixen quelcom veuen com un dels seus fills s'els acosta, en silenci i amb el desig a la mirada, ensenyant-los el llibre que duen a les mans i reben un estentori: Fins que no llegeixis els que tens a casa, res!

Júlia ha dit...

Ui, els pares, sobretot les mares, donen per a un manual, de vegades escolto converses a Abacus i d'altres indrets:

Pedagògico-dogmàtics: aquells que quan el nen de vuit anys agafa un llibre del prestatge de nou-deu anys li diu 'aquest no és per a tu, encara', o a l'inrevés 'aquest és per a nens petits'.

el llibreter ha dit...

Cal trobar la manera d'incloure una categoria familiar. Les àvies no poden faltar, amb la típica frase "te X anys, però és molt espavilat!".

Gràcies!

Fausto ha dit...

Desordenats: Aquells clients que entren a la llibreria i es dediquen a agafar i manotejar els exemplars dels prestatges sense cap ordre ni autocontrol, deixant - en marxar i habitualment sense haver adquirit cap llibre- els estants fets un desastre. Gràcies a aquest detall, i mentre endrecem l’embolic, deduïm l’estat del seu armari guarda-roba.

“Fotocopistes”: Aquells clients que sense acabar d’entrar al local es queden plantats a la porta i demanen, en semblant estressat, si es fan fotocopies. També marxen sense adquirir cap llibre i, el que és més curiós, estranyament contrariats.

Muts: clients que entren i surten de la llibreria sense haver obert la boca. Es guanyen tot el meu respecta i consideració aquells mestres que aconsegueixen emportar-se un o més exemplars sense demanar el preu i que marxen acomiadant-se amb un so gutural. Paguen en targeta i, mentre dura l’operació, el silenci es pot tallar.

Salutacions cordials

el llibreter ha dit...

"Fotocopistes" és problemàtic: de fet, no són clients ;-)

Aquesta nit incorporaré els desordenats i els muts.

Gràcies!

Fausto ha dit...

Tens raó apreciat Llibreter. Aquest és un dels problemes derivats de tenir la llibreria vora les oficines de l'INEM i de l’ajuntament. Els “fotocopistes” són tan habituals per Món de llibres que ja els considero (insconscienment) com si fossin clients.

Disculpa l’error i moltes gràcies per incloure els altres dos.

Salutacions

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Llibreter,
Si la tipologia ha de ser universal, crec que hi ha espai per a uns quants tipus més.

Així ara mateix se m'acut proposar-te'n dos:

1. El lector Compulsiu.
El lector compulsiu, com el seu nom indica, no para de llegir i llegeix de tot, tothora i a tot arreu.
Es deixa aconsellar i demana sovint als amics què llegeixen.
Quan troba algú que li parla emocionadament d'un llibre, sigui el que sigui, mira de comprovar si és tan interessant o excitant com li acaben de dir.
Viu per llegir i no llegeix per viure.
Té tres o quatre gèneres favorits però està sempre obert a posar-se a llegir qualsevol llibre d'un gènere al qual està poc acostumat. Parafrassejant els clàssics, li agrada dir tagicòmicament "Res del que és escrit m'és aliè". ;-)


A costat del compulsiu, creix també...

2. El lector Frustrat...
Li agrada emocionar-se amb un títol o un autor i mirar de trobar on sigui i com sigui el llibre pel qual es deleix. Com més il·lusió posa en un títol, més greu acostuma a ser el seu desencís.

Pateix greus i sistemàtiques frustracions en llegir les primeres pàgines o els primers capítols de l'obra i constatar que res del que li havien dit es compleix. La seva vida es plena de llibres que no li fan el pes, tot i que ja només s'interessa per llibres que els amics o les crítiques serioses li recomanen com a imprescindibles, com "no te'l perdis per res del món".
Es consola pensant que demà, de llibres en publicaran més i que les crítiques i els crítics tard o d'hora, potser, l'endevinaran i en trobarà un que el satisfaci plenament... ;-)

_________

Cuida't. Bon estiu.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies per la teva contribució! Tot i que no és ben bé una tipologia de lectors, sinó més aviat de clients de llibreries, és evident que el client compulsiu —malauradament poc freqüent— i el client frustrat mereixen un lloc destacat en qualsevol tipologia.

Un imprevist m'ha impedit posar-m'hi, de manera que fins demà a la tarda no podré incloure les darreres, i llamineres, aportacions.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

M'imagino que hi deu haver un tipus de client que en podríem dir "imprecís", "vague" o "aproximatiu" que busca un llibre del que no sap ni títol, ni autor, ni molt menys editorial però sap que va "sobre la Segona Guerra Mundial" o que el títol és "alguna cosa d'un castell" etc...

digue'm ariadna ha dit...

... I el client de la llibreta? Aquell que després de passejar per la llibreria, mirant les taules de novetats i determinades seccions, s'apropa al taulell i, obrint la petita llibreta (sovint de color negre i amb lletra només desxifrable per ell), demana un dels molts llibres que hi té anotats...

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja, ja, ja, els fotocopistes! Aquests també en tinc i és cert que queden contrariats quan els dius que no fem fotocòpies ni tenim servei de fax.

També hi ha la categoria del meu fill té X anys, però és molt intel·ligent i això ho té superat... mentre el nen o nena menja gelats damunt dels llibres mentre tu al·lucines davant la indiferència del seu acompanyant que no és capaç de dir res.

laranya ha dit...

Hola Llibreter,

Nosaltres tenim una espècie que anomemem:

- No em fas descompte? Que pel fet d'adquirir més d'un llibre et demanen una rebaixa en el preu. Sovint al·leguen que a la competència els hi fan, aviam si així toquen el punt feble.

Però pitjor és la subespècie:
- Hola sóc mestre/a: Quin descompte em feu? (Quan es tracta d'un col·lectiu que normalment fa totes les comandes directament a les editorials.)

SM ha dit...

Gràcies per descobrir-me que sóc un client discreto-voluptuós amb tendències virtuals. Dit així sona totalment patològic!

pere ha dit...

Sembla que la cosa rutlla, llibreter.

No se m’acut el nom classificador, però algun cop pertanyo a la modalitat del client que de sobte vol un llibre i surt de casa amb la intenció de comprar-lo a la llibreria més propera on, molt amablement, li diuen que no el tenen però que li poden encarregar; el client (jo) no es deixa entabanar i, després d’una excusa més o menys versemblant, s’allarga a una altra llibreria, i, si convé, a una altra i una altra..., fins que aconsegueix, o no, el llibre. Aquest és un client inexistent, per raons òbvies, en poblacions d’una sola llibreria a no ser que la dèria de la instantaneïtat el porti a agafar un mitja de locomoció més enllà del seu calçat.

Existeix també el client “intermediari”, és a dir, aquell que per diverses raons (comoditat del lector final, dificultat de desplaçament d’aquest lector, etc.) és l’encarregat d’anar a la llibreria. De vegades l’encàrrec ha estat molt precís, de manera que comporta poques dificultats, però en altres casos -“compra’m un llibre sobre golf”, per exemple-, l’intermediari -massa bona fe- es veu en un compromís que no sempre és fàcil de solucionar.

M’afegeixo a la proposta de la Júlia: la tipologia dels llibreters. En aquest cas, sempre m’ha intrigat saber la jerarquització, més enllà de les especialitats de cada llibreter, que es munta a les llibreries grans.

Sandra D,Roig ha dit...

Aterro per casualitat en aquest article,(venint de bloguejat).
No només m'he fet un tip de riure sinó que ho corroboro.
Soc delegada comercial d'articles de papereria i la meva cartera de clients son llibreters i papereries.El cas es que tenim un tenim moltes consultes (que les papereries em fan de retruc a aquelles preguntes dels clients).
Comparteixo cada una de les reflexions.
Una abraçada

el llibreter ha dit...

Els imprecisos, Allau, són un repte molt i molt estimulant per a qualsevol llibreter: resoldre els enigmes que plantegen és una de les majors satisfaccions de l’ofici.

Els més inquietants, Ariadna, són els que anoten títols a la seva llibreta i no compren res: professors que volen inspirar-se per comprar llibres per a la biblioteca? Espies d’altres llibreries que anoten quines piles disminueixen més ràpidament? Espies d’editorials que després renyen els comercials perquè ens falten determinats llibres absolutament imprescindibles? Algú que prepara la llista de regals per al seu aniversari? Algun desvagat que vol provocar inquietud en els llibreters?

Espolsada: definitiu, cal incloure la categoria iaies i tietes.

Aranya: crec que caldria contraatacar i d’estendre el costum de deixar propina a les llibreries.

Benvolgut Salvador, m’has deixat bocabadat. Moltes gràcies!

Benvolgut Pere: “Impulsius” i “delegats” em semblen bons noms per a les categories que proposes. Sobre la jerarquia, Àlvar Masllorens va establir un tret distintiu que em sembla molt pertinent: n’hi ha que són verticals —les compres es fan centralitzades i molt poques persones decideixen la rellevància dels llibres de novetat— i les horitzontals —cada llibreria té un cap de compres. Evidentment, entre un extrem i l’altre poden haver-hi matisos.

Gràcies Sandra, m’estic prenent aquest apunt molt seriosament perquè m’ho estic passant molt bé.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

Egoista de mi, no havia pensat en el meu company, que és cap de biblioteca, i que entra a les llibreries amb la seva llibreteta, apunta els ISBN del que l'interessa i fa la comanda directament a l'editorial. S'en podria dir "funcionarial" si no fos perquè és una paraula tan connotada que em sap greu emprar-la per algú que m'estimo.

Puigmalet ha dit...

Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D'on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.



Ho confesso: jo acostumo a pensar que el llibreter parla bàsicament per lectures de suplements culturals i d'altres dossiers maquiavèl·lics que preparen les mateixes editorials en reunions secretes amb els venedors per tal de confegir les llistes dels més venuts. I els llibreters de vell són una altra espècie més terrible encara i que no m'atreveixo a definir ;)

el llibreter ha dit...

Benvolgut Allau: ara hauria de dir que m’alegra que la nostra feina faciliti la feina dels bibliotecaris, però…

Riba, ídol de joventut, a veure si trobo el pretext per diumenge. Pel que fa a les reunions amb editors, comercials i crítics i ressenyistes de suplements culturals, sisplau, Puigmalet, no desvelis el secret més ben guardat d’aquest blog. Efectivament, tots els llibres que he comentat, absolutament tots, ha pujat de manera fulgurant als primers llocs de les llistes de vendes, només cal fer un cop d’ull als arxius del blog.

Salutacions cordials.

Inèdit Llibres ha dit...

Absolutament genial, d'acord amb tot! M'heu fet riure aquest vespre de dissabte en que tothom sembla estar a la capital a llibreries que no son la meva!

el llibreter ha dit...

M'alegra que l'apunt t'hagi fet riure un dissabte a la tarda que tothom devia estar de rebaixes ;-)

Benvingut a la blogosfera, Inèdit. T'afegiré al meu blogroll de llibreters del món.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

- Perdone, ¿para alquilar este libro?
- ....

¿Cómo llamar a los clientes que cuando entran en una librería creen que se encuentran en una biblioteca?

el llibreter ha dit...

Losts in translation?, de vegades és algú que ha demanat per una library i l'han enviat a la bookshop més propera.

Salutacions cordials.

lorian ha dit...

m'ha encantat

jo sóc del grup dels discrets, totalment