dimarts, de juny 09, 2009

Tirant lo Blanch

. dimarts, de juny 09, 2009

L’edició del Tirant lo Blanch a cura d’Albert Hauf va ser un esdeveniment editorial de primera magnitud. Una edició crítica, rigorosa i plaent, de l’editio princeps publicada a València l’any 1490, elaborada pensant en la comoditat dels lectors, amb un aparell de notes que recull aportacions d’altres estudiosos, interpretacions i aclariments de caràcter filològic i històric, variants textuals, fonts utilitzades, etc. Si bé hauria estat força útil establir-hi alguna mena de divisió temàtica, les notes constitueixen una mena de petita enciclopèdia tirantiana que enriqueix la lectura i permet gaudir de l’ambiciosa operació intertextual de Joanot Martorell:

M[artorell] va operar, amb tota naturalitat i amb una evident genialitat, una de les més conscients i sistemàtiques operacions de razzia o rapinya intel·lectual de les quals tinc notícia fora dels textos religiosos, on la tècnica era proverbial. El lector pacient trobarà en l’apartat de notes una sistemàtica evidència d’aquesta tècnica de fagocitació conscient [...]
Ara ja es pot trobar l’actual edició de referència del Tirant lo Blanch a un preu força més assequible que l’edició commemorativa de 2004, en un volum de 1.658 pàgines d’aspecte durador, capaç de resistir les lectures i relectures. Quan vaig obrir per primer cop un exemplar d’aquesta edició, l’alegria acompanyava cadascun dels meus moviments: sostenir-lo, fullejar-lo, admirar-lo. Hi ha edicions parcials, més o menys generoses pel que fa al nombre de capítols que s’hi inclouen, a càrrec de grans especialistes en literatura medieval, que estan adreçades tant al públic estudiantil com als amants dels clàssics, però el fet de no disposar d’una edició d’aquestes característiques era una situació anòmala que finalment s’ha esmenat.

Només cal que es publiqui l’esperada edició crítica de Joan Parera, que té en compte l’edició de Barcelona de 1497. Una tesi doctoral llegida l’any 1995, segons costa a la fitxa de la biblioteca de la Universitat de Barcelona.

11 comentaris:

Galderich ha dit...

La lectura del Tirant sempre és un plaer. Gracies per aquesta recomanació amb anotacions que ajuden a gaudir més del text original.

Anònim ha dit...

Pot ser una bona ocasió per a aprovar una de les meues assignatures pendents: llegir el Tirant. Gràcies per la informació.

quim roig ha dit...

Moltes gràcies, Llibreter, per la informació; el meu exemplar de l'edició de Riquer, la d'Ariel, ja no resisteix més lectures. Em sembla que ja sé que em regalaré un dia d'aquests...

kweilan ha dit...

Està bé recordar els clàssics catalans i més aprofitant una nova edició d'aquest gran llibre. Encara que el tinc, al llegir la teua ressenya m'han agafat ganes de comprar-me'l.

Llorenç ha dit...

Bona referència, perquè hi ha moltes llibreries que no en tenen cap exemplar.

el llibreter ha dit...

L'edició de Riquer va ser fonamental per difondre l'obra, però ha envellit massa i suposo que per això no la reediten: caldria refer-la de cap a peus.

Quan va sortir l'edició d'Albert Hauf no vaig dubtar a l'hora de comprar-me-la: el preu feia mal a l'hora de pagar, però el llibre compensava amb escreix la despesa. Llavors ja vaig suggerir al blog que calia fer-ne una edició más econòmica. Han passat quatre anys, però ja la tenim.

La llibreria i editorial Tirant lo Blanch mereix que es venguin desenes de milers d'exemplars: un Tirant a cada llar!

Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Llorenç, s'ha començat a distribuir fa pocs dies, però si no el trobes pots encarregar-lo a la teva llibreria habitual i te'l portaran sense problemes.

Salutacions cordials.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola! El Tirant és un clàssic de la literatura del segle XV. Té parts molt divertides!

Salutacions cordials ;)

Quimet ha dit...

El vaig llegir fa un munt d'anys, potser seria l'hora de rellegir-lo.

Per cert, acabo de saber que Jordi Coca ha guanyat el Sant Joan de Sabadell, una bona notícia per als qui l'admirem!

el llibreter ha dit...

I molt contemporani, Arlequí: la seva concepció desenganyada del poder, amb el desenllaç final, és molt actual.

Crec que a Jordi Coca només li deu faltar el Nobel, Quimet: SOM-HI!

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Està bé recomanar una bona edició d’un bon llibre. Això facilita que la gent s’engresqui i que s’animi al llegir-lo. Els clàssics com Tirant lo Blanc son d’obligada lectura.
Us el recomano!
Alejandro H.