diumenge, de juny 21, 2009

Boires de novembre

. diumenge, de juny 21, 2009

Després de clicar la icona per publicar un apunt al blog sempre hi ha la curiositat, intensificada sovint per impaciència, de saber com seran els comentaris que potser suscitarà. De vegades, fins i tot, penso hipotètiques rèpliques, sempre brillants, a comentaris que mai no es produeixen, perquè solen ser imprevisibles i la sorpresa que provoquen és una de les coses més gratificants a l’hora de mantenir un blog.

Fins al moment d’escriure aquestes línies, l’apunt «Esborrany» havia suscitat quatre respostes: Júlia, l’autora de La panxa del bou, al·ludeix a les versions de poesia xinesa de Marià Manent, Arlequí, autora d’Antaviana, parla del misteri de la creació poètica, El Llegidor Pecador ens mostra uns versos de Yuan Mei i Jaume Subirana ens convida a continuar la conversa al blog que manté precisament arran de la publicació del seu darrer llibre de poemes: Coses de Rapala, on revela que la font d’inspiració de «La lectura» havia estat un poema d’Adam Zagajewski:


POEMA CHINO

Leo un poema chino

escrito hace mil años.

Su autor habla de la lluvia

que cae toda la noche

sobre el tejado de bambú de su barca

y de la paz que finalmente

anida en su corazón.

¿Acaso es coincidencia que sea otra vez noviembre, con niebla

y un atarceder plomizo? [...]

Després de llegir aquest poema, vaig deixar un comentari on explico que el penúltim vers m’havia recordat un dels estudis literaris més bells que he llegit mai: Más allá de las neblinas de noviembre, escrit per Stephen Reckert, sobre la irradiació de temes, formes i motius de la poesia xinesa cap a Occident fa, més o menys, mil anys, quan es gestava la lírica romànica.

A l’apunt «Esborrany», a més a més, hi havia una presència latent: sense esmentar-lo, només si algú clicava els enllaços, relacionava el vent i les canyes del poeta xinès de fa mil anys amb L’oreig entre les canyes de Josep Carner. D’aquesta manera, a partir d’un text llegit en una pantalla, hem nuat fils que lliguen, ni que sigui fràgilment, llibres de Marià Manent, Yuan Mei, Adam Zagajewski, Stephen Reckert, i Josep Carner a un poema de Rapala. Una xarxa de noms que segurament mai abans no havien compartit un mateix entrellat de referències i al·lusions, una coincidència que es mantindrà a internet durant molt de temps i que potser en el futur encara suscitarà algun comentari més.


[Fragment de l'article publicat originalment el número 29 de la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida. El 10 de setembre de 2008 vaig publicar-ne un altre al blog: «La irrupció dels lectors».]

3 comentaris:

Arlequí ha dit...

Hola una altra vegada! En primer lloc, gràcies per citar el meu comentari al teu apunt és tota una lloança. I seguidament, un dels trets que fa especial la literatura és la xarxa que hi ha entre diferents obres, en aquest cas no hi ha fronteres, perquè allò que comparteixen és la creació, i gràcies això avui podem relacionar poetes i poemes aparentment irrelacionables.

Salutacions ben cordials.

El llegidor pecador ha dit...

Tornem-hi, doncs:

"Es una noche de verano avanzada.
Estoy absorto en la lectura
De un Larsson y me olvido de irme a
La cama. Mi mujer me apaga la
Lámpara y me grita: '¡¡¡¿Sabes qué hora es?!!!'."

(Els homes que emprenyaven les dones o Yuan Mei versionat pel llegidor)

el llibreter ha dit...

... i ara Larsson! el sargit literari a la XARXA és imprevisible!

Salutacions cordials